És vital treballar les emocions en els nens que tenen problemes d'aprenentatge?

Nombrosos estudis publicats recentment indiquen que els estudiants amb autoestima positiva, altes expectatives i motivació intrínseca per aprendre, obtenen millors resultats acadèmics. Informes que avalen la importància de la intel·ligència emocional en qualsevol nen i, en particular, en aquells que tenen dificultats d'aprenentatge, ja que tendeixen a tenir una autoestima molt baixa i poca motivació.

Com treballeu des del centre la intel·ligència emocional?

Treballem la part emocional i la part educativa per igual. Per nosaltres és molt important que el nen modifiqui el seu autoconcepte per poder encarar les tasques que li són difícils d'assolir. Ell ha de creure en les seves capacitats i ha de poder tenir estratègies eficients per gestionar l'estrès que tant present és en el seu dia a dia. Cal treballar l'autoregulació per poder arribar a una bona presa de decisions. Quan això millora, el nen es veu més capaç de tolerar la frustració que li generen els seus problemes d'aprenentatge i, de mica en mica, millora perquè és capaç de trobar alternatives a les seves dificultats. Perquè un nen avanci és important que no tingui por a l'error i això cal treballar-ho terapèuticament i sempre amb l'ajut dels pares i mestres.

La societat sap els grans beneficis que aporta el treball amb les emocions?

Malauradament no gaire. Ens trobem amb pares i professionals de l'educació molt centrats en els aprenentatges acadèmics i que encara veuen la part emocional com a factor secundari a modificar per aconseguir la millora escolar. Tot i això, els resultats avalen aquest tipus d'intervenció.

Des del centre, també treballeu la psicologia juvenil. La sobreprotecció dels pares en edats molt primerenques afecta els adolescents?

Aquest és un tema molt important a treballar en l'àmbit social i que efectivament pot portar problemes a l'adolescència. Cada vegada més, els pares tendim a protegir els fills en tots els aspectes fent-los incapaços de prendre decisions per ells mateixos i fent-los impermeables a la frustració i a l'error. Els nens arriben a l'adolescència amb pocs recursos personals per afrontar l'estrès, resoldre dificultats i assumir responsabilitats. Els errors els perceben com externs (s'ha equivocat l'altre, la culpa és de l'altre...) i això genera sinergies negatives a casa i a l'escola. És important que els nens s'equivoquin, ja que s'aprèn més de l'error que de l'èxit. Tot aquest aprenentatge cal fer-lo de petits, a l'adolescència és tard.

Treballen amb els joves des d'un context multidisciplinari. En què consisteix?

El primer pas que fem quan arriba un cas és fer una visita conjunta entre el nen i els seus pares per tal de realitzar la història clínica i evolutiva del pacient i poder acotar els passos a seguir. Després es passa a treballar amb el nen i paral·lelament fem sessions amb els pares per tal de donar-los pautes d'actuació a casa. També fem reunions periòdiques amb l'escola per tal de poder establir objectius comuns a treballar. En alguns casos també es treballa juntament amb altres professionals externs vinculats amb el cas com poden ser pediatres, psiquiatres o professors particulars.