Els formigueigs són sensacions anormals que poden passar en qualsevol part del cos, però amb freqüència se senten en els dits de les mans, les mans, els peus, els braços o les cames. A qui no se li ha adormit mai un peu o ha sentit un formigueig a la mà? Quines són les seves causes i quan ens hem de preocupar-?

El metge de família i membre del Grup de Treball de Neurologia de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFYC), el doctor Jesús Pujol precisa que a nivell mèdic els formigueigs es coneixen com a 'parestèsies'.

"Poden aparèixer bé per la postura que mantinguem, o bé com a símptoma d'una malaltia. Un dels factors, més habituals, és el postural, romandre en la mateixa posició durant un temps perllongat i després, en segon lloc, amb motiu de la lesió d'un nervi i per exemple la pressió sobre els nervis raquídics, com arran d'una hèrnia discal", assenyala.

L'especialista del centre de salut de Balaguer apunta també a la falta de vitamina B12; a nivells anormals de calci, potassi o sodi en el cos; a l'ús de determinades medicines; a la diabetis mellitus; als tractaments de quimioteràpia o radioteràpia; per la arterioesclerosis o per una congelació o inflamació dels vasos sanguinis; com a conseqüència de la mossegada d'un animal o insecte; o per toxines en mariscs.

Sobre les malalties que poden generar parestèsies, el doctor Pujol apunta al seu torn a la síndrome del túnel carpià, a les migranyes, a l'hipotiroïdisme, a l'esclerosi múltiple (ELA), a crisis epilèptiques o accidents cerebrovasculars, a més del fenomen de Raynaud (un estrenyiment dels vasos sanguinis per una mala regulació de la temperatura en mans i peus).

Tipus de formigueigs

Pujol distingeix també entre les parestèsies o formigueigs episòdicos, dels permanents. "Els episòdics són derivats de la compressió nerviosa, com per exemple passa en els derivats de les hèrnies discales en qualsevol punt del raquis, en el cas dels posturals i en el de la síndrome de túnel carpià. En canvi, són permanents quan es deriven d'una deficiència de vitamina B12, o s'originen per la diabetis mellitus, o per malalties neurològiques com l'ELA", afegeix el membre de SEMFYC.

Al seu judici, no hi ha per què espantar-se quan apareixen els formigueigs de sobte. Sí veu convenient acudir al metge quan sorgeix també debilitat o incapacitat per moure's alhora que la pròpia parestèsia.

També recomana acudir a un metge d'Atenció Primària si els formigueigs sorgeixen just després d'haver patit una lesió o traumatisme en el cap, en el coll o en l'esquena; si aquests apareixen al mateix temps que no es pugui controlar el moviment de la cama o del braç; o si hi ha també una pèrdua en el control dels esfínters; o al mateix temps que el formigueig hi ha dificultat per parlar, canvis en la visió, dificultat o debilitat per caminar, hi ha erupcions cutànies, o qualsevol símptoma inusual en la persona i que s'acompanyi de formiguejo.

El tractament, segons assegura Pujol, dependrà de quina sigui la causa que ha donat lloc a aquestes parestèsies i si, per exemple, es deu a una deficiència de vitamina B 12, s'aconsellarà en aquest cas prendre suplements de la citada vitamina. El pronòstic de la parestèsia depèn de la gravetat de les sensacions i els trastorns associats.