Catalunya aposta pel dret universal a la sanitat

La llei garanteix l'accés universal a l'assistència de totes les persones residents a Catalunya, siguin d'on siguin, vinguin d'on vinguin, disposin de papers o no. Aquesta és una de les apostes del govern català en relació amb la cobertura sanitària universal, lema que acompanya enguany el Dia Mundial de la Salut.

L'aleshores conseller de Salut, Antoni Comín, va destacar el dia de l'aprovació que la llei «restaura la universalitat perduda», en al·lusió al decret que va aprovar el 2012 el govern espanyol que deixava sense cobertura gratuïta les persones immigrades en situació irregular. La llei estableix que és l'empadronament el mitjà per acreditar la residència a Catalunya per tenir accés a la sanitat pública. El 2012, el govern espanyol va establir la necessitat de ser beneficiaris del sistema nacional de salut de l'Estat per poder accedir-hi i això deixava fora tots aquells immigrants en situació irregular. El Govern va emetre en resposta una instrucció que garantia l'accés en gairebé tots els supòsits però que establia una carència de tres mesos d'empadronament.

Ara, amb aquesta llei catalana es posa fi a aquesta carència i es garanteix l'accés a la sanitat pública des del primer moment a través del padró. En el cas que no hi hagi aquest padró, la norma estableix altres criteris d'arrelament per garantir l'accés a la sanitat a col·lectius en risc d'exclusió social.

D'altra banda, la llei soluciona la situació que vivien els catalans residents a l'estranger que no podien tenir accés a la sanitat pública quan estaven de visita al país.

El PP porta la llei al TC

El Consell de Ministres va aprovar fa dues setmanes interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei d'universalització de l'assistència sanitària Catalana. El govern espanyol té intenció d'impugnar els articles 1 -que defineix que tots els residents a Catalunya tenen dret a l'assistència amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut-, 2 (apartats 2 i 3), 3, 4, 5 i les disposicions addicionals segona, tercera, quarta i setena, així com la disposició final primera.

El govern espanyol sosté que la llei catalana envaeix la normativa estatal, concretament el decret 16/2012 espanyol, que restringeix l'accés a la cobertura sanitària als immigrants, a excepció de les urgències, l'atenció a les embarassades i els nens.

La maniobra té el precedent del País Valencià, on la norma que permetia l'accés sanitari universal als immigrants en situació irregular ja va ser tombada pel TC després d'un recurs de l'executiu espanyol. El Constitucional va argumentar que el decret llei ampliava «la cobertura sanitària en l'àmbit subjectiu de les prestacions no contemplat per la normativa estatal», que inclou entre els subjectes que tenen la condició d'assegurats als estrangers titulars d'una autorització per residir en territori espanyol, «però no als que no estan registrats ni autoritzats com a residents a Espanya», com preveia el decret llei valencià.

El desacord del Col·legi de Metges

El Col·legi de Metges de Catalunya lamenta la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat per part del Govern de l'Estat contra la llei catalana i qualifica el recurs d'intent «d'eliminar el dret a l'atenció sanitària». El president del col·legi, Jaume Padrós, subratlla que la llei va ser una «conquesta» per garantir el dret universal d'accés a l'assistència sanitària a tota persona resident a Catalunya, perquè comptava amb un ampli suport, tant dels professionals de la sanitat com de la societat catalana. «A efectes pràctics, espero que la suspensió no afecti la població més desprotegida», apunta Padrós, alhora que demana al departament de Salut que es prenguin «les accions necessàries per no perdre el dret».