A Girona, i també arreu de Catalunya, qualsevol persona pot anar al metge de forma gratuïta, sigui d'on sigui, vingui d'on vingui i disposi de papers o no. Tot això, gràcies a la llei d'universalització de l'assistència sanitària que es va aprovar fa un any al Parlament.

A Catalunya es compleix el 100% amb la cobertura universal sanitària?

Sí, des de fa un any tothom que viu a Catalunya pot anar al metge de forma totalment gratuïta.

Les llistes d'espera i la falta de recursos empobreixen aquesta cobertura universal?

El sistema està molt tensat. La crisi econòmica que hem passat ha repercutit a les llistes d'espera, que ara amb la recuperació s'han rebaixat. Els sistemes públics i gratuïts sempre tenen llistes d'espera, però aquestes no poden ser gaire llargues perquè si no hi hauria un problema d'equitat i de res serviria comptar amb un sistema gratuït. En els processos que són molt greus, les llistes d'espera són màxim de tres mesos. Tot està molt acurat. En els sistemes d'assegurança privada o semiprivada, no hi ha llistes d'espera però, compten amb una salut pública pitjor. L'exemple clàssic és el sistema americà. Si tens una assegurança, l'endemà et pots operar del cor però, la salut pública és molt pitjor que la d'Espanya o Anglaterra i gasten molts més recursos.

Per què és important que el Dia Mundial de la Salut tracti sobre la cobertura universal?

Perquè el dret a la salut és bàsic i fonamental. Està a la declaració universal dels Drets Humans i per tant preval per sobre de qualsevol legislació. No es tracta que tothom sigui igual, sinó que tothom tingui les mateixes oportunitats per ser feliç i portar una vida plena. I per això has de poder donar a tothom assistència mèdica, com es fa a Catalunya amb la llei de la universalització de l'assistència sanitària.

Una llei que pot ser eliminada per envair la normativa estatal. Què passarà si finalment el Tribunal Constitucional la tomba?

Tornarem al decret llei que va aprovar el 2012 el govern del Partit Popular, el qual deixa fora de l'atenció sanitària a una sèrie de col·lectius. El primer són aquelles persones que cobren més de 100.000 euros a l'any. L'altre són els residents espanyols majors de 26 anys que no hagin treballat i no busquin feina. Per exemple, una persona que ha anat a estudiar un màster a l'estranger, torna a Espanya i no pot rebre assistència sanitària. El tercer col·lectiu, el més important i vulnerable, són els estrangers i immigrants que no tenen residència ni papers, o tenen residència però fa menys de tres mesos que la tenen. A aquest tipus de persones el decret els dona cobertura sanitària urgent però, no cobertura crònica, excepte les embarassades. Aquesta gent sense salut no pot treballar, ni integrar-se a la societat. Això també provocarà un altre cop el tràfic de targetes sanitàries.

Tràfic de targetes sanitàries, a què es refereix?

Als centres mèdics ens trobàvem amb aquest decret llei que venia gent immigrant amb una targeta sanitària d'una altra persona perquè ell no en tenia. El metge veia l'historial, fals, d'aquella persona i li seguia un tractament segons allò que deia la targeta sanitària. Aquest tràfic de targetes sanitàries era propiciat pels serveis socials perquè no tenien altra manera de donar assistència sanitària a aquella persona que feia un mes que havia arribat amb pastera a Ceuta i amb autobús fins aquí i portava el braç trencat, per exemple. Ara amb la llei catalana, a aquestes persones sense papers se'ls pot donar assistència urgent i crònica.

Els països europeus compten amb una llei universal?

Els països moderns compten amb la universalització de l'assistència sanitària. I en estats com el nostre on aquesta assistència gratuïta prové dels impostos que paguem, el més lògic és que tots els ciutadans se'n puguin beneficiar.