Les cesàries no planificades que es practiquen als hospitals d'Espanya augmenten 6,3 punts entre les 23:00 i les 04:00 hores, i poden perjudicar la salut dels nadons, segons un estudi del Centre d'Investigació en Economia i Salut (CRES) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

L'estudi, que publica el "Journal of Health Economics", aporta proves d'un vincle causal entre les cesàries no planificades i la salut del nounat a partir de l'anàlisi de 6.163 naixements en hospitals públics de diferents CCAA d'Espanya.

Segons l'informe, l'increment de cesàries no planificades en la franja nocturna "té relació amb els incentius dels metges quant al temps lliure i el sistema de torns de treball als hospitals públics".

L'estudi també adverteix que "eliminar les cesàries evitables comportaria un estalvi notable per al sistema de salut públic i permetria augmentar la plantilla de metges".

L'any 2013, als països de l'OCDE aproximadament 1 de cada 4 naixements van implicar una cesària, mentre que el 2000, la xifra era d'1 de cada 5.

Segons l'informe de la UPF, aquest augment s'ha associat a majors complicacions i més mortalitat i morbiditat materna i infantil, per comparació als naixements vaginals.

L'estudi ha estat elaborat per Ana Maria Costa-Ramón i Ana Rodríguez-González, doctorandes del Departament d'Economia i Empresa de la UPF, i Miquel Serra-Burriel i Carlos Campillo-Arter, vinculats també a la Universitat de Barcelona i al Servei de Salut de les Illes Balears, respectivament.

L'estudi és el primer que ha estudiat la variació en la taxa de cesàries per hora i ha demostrat que la taxa de cesàries és més alta entre les 23:00 i les 04:00 hores, període en el qual augmenta en 6,3 punts per comparació a la resta del dia.

Menys tolerants a la progressió natural del part

Segons els autors de l'estudi, els seus resultats "suggereixen que els metges poden ser menys tolerants a la progressió natural del part i que els incentius relacionats amb el temps lliure són molt importants, i els metges estan més predisposats a realitzar procediments que acceleren el part".

"Per tant, caldria revisar els incentius creats per l'estructura de torns i les llargues hores de treball dels metges als hospitals públics, a fi de reduir intervencions evitables", proposen.

Impacte negatiu en la salut del nounat

L'estudi també suggereix que "les cesàries no indicades mèdicament poden tenir un impacte negatiu i significatiu en la salut del nounat, tal com es mesura amb les puntuacions del test d'Apgar" (examen ràpid que es fa als nounats).

Segons l'estudi, les cesàries condueixen a una disminució d'aproximadament un punt en les puntuacions del test d'Apgar fets els minuts 1 i 5 després del naixement (les puntuacions mitjanes d'Apgar al minut 1 i en el minut 5 són de 8,9 i 9,8, respectivament).

L'estudi constata que els nadons nascuts per cesària tenen més probabilitat de tenir una puntuació de Apgar més baixa.

Diversos estudis previs troben que persones amb puntuacions de Apgar entre 7 o 8 tenen, a llarg termini, més probabilitats d'abandonar o repetir curs.

Cost del part intervingut

Tenint en compte que el cost mitjà d'una cesària és de 1.692 euros més elevat que un part vaginal, al reduir-les, els hospitals de la mostra podrien aconseguir abaixar costos en al voltant de 675.000 euros, segons l'estudi.

Aplicant aquesta lògica per a tots els naixements als hospitals públics d'Espanya, suposaria un estalvi de més de 47 milions per al sistema sanitari públic, una xifra que, tenint en compte el sou mitjà d'un metge especialista (45.970 euros) i el nombre total d'hospitals públics a Espanya (453), permetria que cada hospital contractés més de dos metges addicionals.