El Rei i els Reis Els pobres Reis d´Orient, malgrat la seva riquesa en or, encens i mirra -o sigui, segons l´anunci de Mediamarkt, ordinadors, televisors i mòbils-, passen hores baixes: a les nostres façanes i finestres, com a motiu decoratiu, han estat expulsats pel Pare Noel, una mena d´intrús que ha vingut per quedar-se. Fins i tot, algun babau -o directament estúpid- d´una suposada correcció política els obvia per no «ofendre» els islàmics o altres col·lectius de cultura no cristiana- tot confonent folklore amb religió. Però aquests Reis innocents no fan cap mal, ni tan sols als més consumats republicans. En canvi, hi ha altres reis de carn i os que poden ser sobrers i ofensius. Les televisions i revistes espanyoles, per exemple, ens obsequien amb l´espectacle repulsiu i baballós de la pleitesia amarada de caspós nacionalisme espanyol -valgui la redundància- a un rei que ve directament del franquisme i que no va jurar la Constitució- i, als catalans, doblement imposat, per dubtós pedigrí demòcrata i per representant d´una dinastia que va intentar anorrear els països de parla catalana -i pràcticament ho va aconseguir-. Un monarca que, segons va publicar el diari Avui, va dir a Pilar Rahola, llavors diputada d´ERC,«li he promès al llit de mor al meu pare que mai no es trencaria Espanya. I et recordo que sóc el cap de les forces armades». Cal dir, en favor de l´egregi personatge, que aquesta opinió, típicament franquista, és compartida per tots els partits espanyols -siguin PP o PSOE i per les seves filials o corresponsalies catalanes o, com a mínim, per molts d´aquells que es declaren «no nacionalistes» (catalans, és clar; en realitat són nacionalistes espanyols) i pels que, a Catalunya, es declaren no sobiranistes-. Perquè, naturalment, allò que per a alguns és «trencar» una sacrosanta i mítica unitat, per altres és alliberar-se. I, per si no fos prou, molts recordem aquella testa coronada afirmant que la llengua espanyola no s´ha imposat mai- ni a la península ni a Amèrica-, i que els catalans, gallecs o quítxues, de bon grat, varen començar a parlar una llengua superior. No cal pas ser historiador per saber que el castellà s´ha imposat pel terror i per la força de les armes -i de les lleis, sinó que continua imposant-se: el partit del govern ens n´acaba de donar excel·lents mostres, amb el decret d´hores lectives i el nul respecte, protecció i ús de la llengua catalana, que encara, en no ésser oficial a l´Estat, és discriminada. I mentre això no se solucioni, Espanya no serà una democràcia. Amb reis o sense.
JAUME FÀBREGA

COMPARTIR Què és això?

ENVIAR PÀGINA »   IMPRIMIR PÀGINA »   AUGMENTAR TEXT »   REDUIR TEXT »