 |
|
HEMEROTECA » |
|
Plataforma del Ter veu el transvasament com una ´càrrega insuportable´
Presenta a polítics i empresaris un document de reflexió "que ha de desembocar en el canvi"
La Plataforma del Ter ha presentat a polítics i empresaris gironins un text en què parla de la mort biològica del riu i del transvasament com una càrrega insuportable. Subratlla que la reducció del cabal afecta ja la qualitat del Ter.
DdeG, Girona.
Els caps de llista gironins al Congrés, avui protagonistes pels resultats de les eleccions i perquè ja copsen quin serà el seu paper en aquesta nova legislatura, van rebre fa uns dies un document titulat Necessitem l'aigua. Defensem el Ter. És un text "nascut per a la reflexió i que ha de desembocar en el canvi", i que dóna compte de la "mort biològica del riu a causa bàsicament de la reducció del seu cabal". Són les paraules de qui l'ha elaborat, la Plataforma del Ter, recentment constituïda i que agrupa les comunitats de regants del Ter, pagesos, entitats ecologistes, associacions diverses i els ajuntaments i consells comarcals que conformen el Consorci Alba-Ter. També representants de Pimec i de la FOEG van rebre el document, i en ell la plataforma expressa que el transvasament d'aigua des del Ter cap a altres conques catalanes s'ha convertit, a dia d'avui, "en una càrrega insuportable pel territori que l'envolta". Segons la plataforma, de les trobades amb tots aquests representants polítics i empresarials en va obtenir el compromís de sumar-se al reclam pel retorn del cabal al Ter i per tant per la reducció de les extraccions d'aigua cap a l'àrea urbana de Barcelona.
El document redactat per la Plataforma del Ter recorda que, vista la situació de sequera que s'arrossega en els últims mesos, la Comissió de Desembassament del Ter va decidir el 8 de gener mantenir el subministrament d'aigua a totes les poblacions que abasteix -majoritàriament barcelonines-, cosa que implica que el cabal des de l'embassament del Pasteral s'hagi reduït a 0,7 metres cúbics per segon.
Un valor, diu la plataforma, "alarmantment inferior" que l'establert com a cabal ecològic mínim en aquest punt, que és de 3 metres cúbics per segon. El text afegeix que, previsiblement al mes de març, aquest cabal es pot reduir a 0,3 metres cúbics per segon si s'entra en la fase d'emergència del Decret de Sequera dictat l'abril passat.
De moment, l'ACA va informar fa just una setmana que es mantenia a la conca del Ter la fase d'Excepcionalitat 2 del Decret de Sequera, i fa indicar que es tornaria a pronunciar el proper 17 de març.
En el text, la plataforma fa especial esment no només a la manca d'aigua, sinó a les repercussions que aquesta té per a la qualitat hidromorfològica del riu. Indica que les condicions climàtiques actuals, amb temperatures altes i cabals reduïts, estanquen les aigües i concentren els contaminants i nutrients, cosa que redueix la capacitat d'autodepuració del riu.
Els éssers vius que habiten el Ter poden, en una situació així, desplaçar-se cap a les gorgues i sobreviure en part. Però aquesta només és una solució en condicions naturals, quan el fet que hi hagi períodes de sequera manté fins i tot l'ecosistema autòcton enfront espècies invasores. Ara el cas és diferent: l'aigua que hi ha a les gorgues pot no ser un refugi, perquè l'alta concentració de nutrients i contaminants redueix l'oxigen i pot acabar provocant la mort per asfíxia dels éssers vius que en depenen.
 |
 |
 |
arxiu. Imatge de l'estat del riu Ter al seu pas per la població de Torroella de Montgrí, on queda palesa la sequera.
marc martí
marc martí
MULTIMÈDIA
DdeG, Girona.
Els caps de llista gironins al Congrés, avui protagonistes pels resultats de les eleccions i perquè ja copsen quin serà el seu paper en aquesta nova legislatura, van rebre fa uns dies un document titulat Necessitem l'aigua. Defensem el Ter. És un text "nascut per a la reflexió i que ha de desembocar en el canvi", i que dóna compte de la "mort biològica del riu a causa bàsicament de la reducció del seu cabal". Són les paraules de qui l'ha elaborat, la Plataforma del Ter, recentment constituïda i que agrupa les comunitats de regants del Ter, pagesos, entitats ecologistes, associacions diverses i els ajuntaments i consells comarcals que conformen el Consorci Alba-Ter. També representants de Pimec i de la FOEG van rebre el document, i en ell la plataforma expressa que el transvasament d'aigua des del Ter cap a altres conques catalanes s'ha convertit, a dia d'avui, "en una càrrega insuportable pel territori que l'envolta". Segons la plataforma, de les trobades amb tots aquests representants polítics i empresarials en va obtenir el compromís de sumar-se al reclam pel retorn del cabal al Ter i per tant per la reducció de les extraccions d'aigua cap a l'àrea urbana de Barcelona.
El document redactat per la Plataforma del Ter recorda que, vista la situació de sequera que s'arrossega en els últims mesos, la Comissió de Desembassament del Ter va decidir el 8 de gener mantenir el subministrament d'aigua a totes les poblacions que abasteix -majoritàriament barcelonines-, cosa que implica que el cabal des de l'embassament del Pasteral s'hagi reduït a 0,7 metres cúbics per segon.
Un valor, diu la plataforma, "alarmantment inferior" que l'establert com a cabal ecològic mínim en aquest punt, que és de 3 metres cúbics per segon. El text afegeix que, previsiblement al mes de març, aquest cabal es pot reduir a 0,3 metres cúbics per segon si s'entra en la fase d'emergència del Decret de Sequera dictat l'abril passat.
De moment, l'ACA va informar fa just una setmana que es mantenia a la conca del Ter la fase d'Excepcionalitat 2 del Decret de Sequera, i fa indicar que es tornaria a pronunciar el proper 17 de març.
En el text, la plataforma fa especial esment no només a la manca d'aigua, sinó a les repercussions que aquesta té per a la qualitat hidromorfològica del riu. Indica que les condicions climàtiques actuals, amb temperatures altes i cabals reduïts, estanquen les aigües i concentren els contaminants i nutrients, cosa que redueix la capacitat d'autodepuració del riu.
Els éssers vius que habiten el Ter poden, en una situació així, desplaçar-se cap a les gorgues i sobreviure en part. Però aquesta només és una solució en condicions naturals, quan el fet que hi hagi períodes de sequera manté fins i tot l'ecosistema autòcton enfront espècies invasores. Ara el cas és diferent: l'aigua que hi ha a les gorgues pot no ser un refugi, perquè l'alta concentració de nutrients i contaminants redueix l'oxigen i pot acabar provocant la mort per asfíxia dels éssers vius que en depenen.
|
|
|
|
| Conegui'ns: CONTACTI | CONEGUI'NS | LOCALITZACIÓ | PUBLICITAT: TARIFES |
|
Adaptat a la Llei de Protecció de Dades per 
|
|||||||
|
||||||||
