 |
|
HEMEROTECA » |
|
Una prova de l´espoli fiscal
JOAN PUIG*
Deixant de costat l'errònia anàlisi feta pel portaveu socialista a l'Ajuntament de Blanes i el mateix conseller Joaquim Nadal (no es creien que un privat comprés la finca per a usos privats) sobre la situació de Pinya de Rosa arran de la seva compra, els fets demostren que Catalunya pateix un greu espoli fiscal. En un país normal (amb poder polític i econòmic), davant la situació de pèrdua de la possibilitat de tenir per a ús públic un espai emblemàtic i únic com aquest, aquest país reaccionaria.
Pinya de Rosa va representar la voluntat d'un poble per salvaguardar un espai de 500.000 metres únic a la Costa Brava. Va ser un exemple de participació ciutadana modèlic que va donar els seus fruits. Pinya de Rosa és la nostra obra mestra, és el nostre Guernika, de Picasso, són LasMeninas de Velázquez, o LaMaja Desnuda de Goya. Esquer-ra va mobilitzar des del primer moment la ciutadania, vàrem realitzar el primer acte públic de denúncia del perill d'edificar una urbanització en aquest paratge, i vàrem provocar una reacció admirable: la creació de la Plataforma Pinya de Rosa i la nostra proposta d'aprovar un projecte de llei de creació d'un PEIN va salvar la finca. Ara caldrà, davant el poc esperit d'alguns (Nadal i Josep Marigó), arromangar-se.
NO TENIR PINYA DE ROSA PER A ÚS públic per culpa de manca de diners, malgrat tenir els mecanismes per fer-ho, provoca desencís en els ciutadans vers els polítics. Com sempre, ens tocarà desplegar la imaginació i mostrar com en som, d'espavilats; i no tinc cap dubte que ho aconseguirem. Per això vàrem donar suport a un alcalde amb capacitat de resposta. Ens tocarà treballar de valent, parlar amb el nou comprador, constituir una fundació i agrair la col·laboració del nou propietari per obtenir l'ús públic de part d'aquest espai, i per tant, des del pragmatisme, haurem de donar suport a aquest acord. Cosa que no vol dir que no lamentem la manca d'un nou model de finançament, un concert econòmic, que ens hagués garantit l'ús públic de la totalitat de la finca.
Un estat de primer ordre mai deixaria passar l'oportunitat de quedar-se una obra mestra. Lamentablement, un país com Catalunya, que pateix l'espoli de 19.000 milions d'euros anuals, no té els diners necessaris per prioritzar la compra d'obres mestres, governi qui governi. Amb prou feines té diners per pagar les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Per aquest motiu, els propers mesos seran definitius. Abans de l'agost s'ha de negociar el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes. Vist el resultat de les darreres eleccions, els 25 diputats del PSC són decisius, els agradi. Ara ja no tindran excusa. La ciutadania els ha donat la responsabilitat. Els demanem que no s'amaguin sota la taula. Si el model de finançament, tal i com reclamen CiU, ICV i PSC, que s'han sumat a la proposta d'Esquerra, és un model de resultat concert econòmic, fins i tot podem comprar Pinya de Rosa.
I d'aquesta manera, recuperar la dignitat nacional.
*Militant d'Esquerra a Blanes
 |
 |
 |
Pinya de Rosa va representar la voluntat d'un poble per salvaguardar un espai de 500.000 metres únic a la Costa Brava. Va ser un exemple de participació ciutadana modèlic que va donar els seus fruits. Pinya de Rosa és la nostra obra mestra, és el nostre Guernika, de Picasso, són LasMeninas de Velázquez, o LaMaja Desnuda de Goya. Esquer-ra va mobilitzar des del primer moment la ciutadania, vàrem realitzar el primer acte públic de denúncia del perill d'edificar una urbanització en aquest paratge, i vàrem provocar una reacció admirable: la creació de la Plataforma Pinya de Rosa i la nostra proposta d'aprovar un projecte de llei de creació d'un PEIN va salvar la finca. Ara caldrà, davant el poc esperit d'alguns (Nadal i Josep Marigó), arromangar-se.
NO TENIR PINYA DE ROSA PER A ÚS públic per culpa de manca de diners, malgrat tenir els mecanismes per fer-ho, provoca desencís en els ciutadans vers els polítics. Com sempre, ens tocarà desplegar la imaginació i mostrar com en som, d'espavilats; i no tinc cap dubte que ho aconseguirem. Per això vàrem donar suport a un alcalde amb capacitat de resposta. Ens tocarà treballar de valent, parlar amb el nou comprador, constituir una fundació i agrair la col·laboració del nou propietari per obtenir l'ús públic de part d'aquest espai, i per tant, des del pragmatisme, haurem de donar suport a aquest acord. Cosa que no vol dir que no lamentem la manca d'un nou model de finançament, un concert econòmic, que ens hagués garantit l'ús públic de la totalitat de la finca.
Un estat de primer ordre mai deixaria passar l'oportunitat de quedar-se una obra mestra. Lamentablement, un país com Catalunya, que pateix l'espoli de 19.000 milions d'euros anuals, no té els diners necessaris per prioritzar la compra d'obres mestres, governi qui governi. Amb prou feines té diners per pagar les necessitats bàsiques dels seus ciutadans. Per aquest motiu, els propers mesos seran definitius. Abans de l'agost s'ha de negociar el nou sistema de finançament de les comunitats autònomes. Vist el resultat de les darreres eleccions, els 25 diputats del PSC són decisius, els agradi. Ara ja no tindran excusa. La ciutadania els ha donat la responsabilitat. Els demanem que no s'amaguin sota la taula. Si el model de finançament, tal i com reclamen CiU, ICV i PSC, que s'han sumat a la proposta d'Esquerra, és un model de resultat concert econòmic, fins i tot podem comprar Pinya de Rosa.
I d'aquesta manera, recuperar la dignitat nacional.
*Militant d'Esquerra a Blanes
|
|
|
|
| Conegui'ns: CONTACTI | CONEGUI'NS | LOCALITZACIÓ | PUBLICITAT: TARIFES |
|
Adaptat a la Llei de Protecció de Dades per 
|
|||||||
|
||||||||
