Quan posava ferms els estudiants
Professors i alumnes recorden el pas de la ministra Carme Chacón per la facultat de Dret de la UdG
 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
dona i embarassada. Els militars espanyols estan sota les ordres de Carme Chacón, l'exprofessora de la UdG que ara els posa ferms.
 ddeg
 MULTIMÈDIA
Albert Soler, Girona
Anys abans de fer quadrar els militars de diverses estrelles a l'espatlla, l'actual ministra de defensa posava ferms els estudiants de Dret Constitucional a la Universitat de Girona, sense que avui en dia estigui gens clar quina de les dues gestes és més heroica. Carme Chacón té l'honor no només de ser la primera ministra de Defensa de la història, sinó també de ser la primera professora de la UdG a aconseguir una cartera ministerial. Excompanys de feina i exalumnes -cap dels quals es podia ni imaginar el futur que esperava a aquella jove professora d'inoblidables cames- recorden el seu pas per la facultat de Dret, que es va perllongar durant més de sis anys, entre 1994 i 2000.
Xavier Arbós, actual degà de Dret a la UdG, i responsable en aquella època del departament de Dret Constitucional, és qui va portar Carme Chacón a Girona. Abans de començar a recordar, adverteix Arbós que "no seré objectiu, perquè li tinc un gran afecte personal". El degà es mostra orgullós de fins on ha arribat Chacón, però no amaga certa decepció en reconèixer que "el Dret hi ha sortit perdent, perquè la Carme té totes les virtuds per fer una gran carrera en el món acadèmic; la universitat va perdre una persona molt vàlida, quan va decidir dedicar-se a la política". "Rigorosa" i "molt responsable" són els dos qualificatius que milor la defineixen segons Arbós, i explica que tot i tenir fama de ser una professora "molt exigent", no era "de cap manera una persona distant".
Com anècdota, destaca que "probablement és també el primer docent de la UdG que ha vingut a treballar amb escorta", ja que en la seva darrera etapa a Girona estava ja a l'executiva del PSOE. Això va comportar alguns malentesos, com el d'una professora convidada, canadenca, que es va molestar perquè a classe hi havia un alumne tan maleducat que es passava l'estona llegint el diari... fins que en anar a recriminar-li l'actitud es va assabentar que era l'escorta de Carme Chacón.
Per la memòria de la UdG ha quedat també l'únic examen on la professora -Chacón- va dir als alumnes que es posessin ells mateixos l'enunciat d'un cas pràctic i que el resolguessin. El que aparentava ser un examen més que fàcil va convertir-se, explica Arbós, "en una escabetxina, fins el punt que mai més ningú no ha repetit l'experiment". El degà no dubta a l'hora d'assegurar que Carme Chacón està "capacitada" per assumir el ministeri de Defensa, tot i que adverteix que "no ho tindrà fàcil".
Eduard Rojo, col·laborador del Diari de Girona, era el degà quan Chacón va aterrar a la UdG. L'etapa docent de l'actual ministra va transcórrer en els barracons de Fontajau, ja que l'actual facultat de Dret era encara un projecte i Chacón va poder trepitjar escassament tres mesos l'actual edifici de Montilivi. "En aquella època soliem anar un grup de professors cada dia a dinar al restaurant La Font, i ella sempre venia, segur que els del restaurant la recorden perfectament", indica Rojo. No considera que fos una professora dura, "però sí seriosa i molt implicada en la feina". "Ara bé, mai no vaig tenir cap queixa sobre ella, de ningú", assegura qui va ser el seu degà. Poc més gran que els seus alumnes -tot just havia acabat la carrera-"ja tenia, però, un cert tarannà polític, militava al PSC i no amagava les seves idees, cosa que pel que sembla ha anat mantenint", diu Rojo amb certa ironia.
La seva etapa gironina va coicidir amb els seus inicis seriosos en política, en ser elegida regidora a l'Ajuntament d'Esplugues de Llobregat, la seva ciutat, i posteriorment diputada. La política, però, no és una feina segura -el ministeri quedava lluny- i la jove professora volia saber com quedaria la seva plaça a la UdG si la cosa no funcionava i havia de tornar. Glòria Plana, actual directora territorial, a Girona, del Servei d'Ocupació de Catalunya, ocupava aleshores l'Assessoria Jurídica de la UdG. "Estava preocupada pel seu lloc de feina, ja que no era professora titular, sinó associada, i va venir a preguntar si tenia dret a una reserva de plaça", explica Plana. "Em sembla recordar que sí, que va aconseguir una excedència", rememora Plana, qui explica que "era una persona molt propera, i temps després hem coincidit alguna vegada i continua essent igual, molt assequible i sense fums al cap".
Qui també va coincidir -encara que pocs mesos- amb Chacón en la seva etapa docent va ser l'actual diputat de CiU per Girona, Jordi Xuclà. "Sí, recordo aquella noia tan tendra", diu Xuclà amb el somriure de qui està a punt de deixar anar una frase lapidària i contundent. I efectivament, afegeix: "parlava de manera molt dolça, però amb la presumpta superioritat moral que tenen algunes esquerres". "Un estil molt semblant al de Zapatero", remata. Segons Xuclà -opinió que serà després corroborada per antics alumnes i en general per tothom qui coneix Chacón- era una persona amb unes idees polítiques completemant federalistes. "Era una noia jove que es va creure que el PSOE era federalista", indica el diputat convergent. Xuclà i Chacón van estar a punt de compartir departament, però finalment no va ser així. "Algú va dir: 'mira que bé, tenim a Constitucional una jove política socialista, i ara tindrem un jove polític convergent', i això va ser suficient per fer-me decantar pel Dret Administratiu", recorda Jordi Xuclà.
Les coincidències de Xuclà i Chacón no acaben aquí, ja que van compartir una taula de debat a Ronda l'any 2007 i dos dies després nomenaven a aquesta ministra de Vivenda. "Tenim vides tan paral·leles que probablement jo aquesta legislatura formi part de la comissió de Defensa del Congrés, i tornarem a treballar junts", assenyala. Xuclà reconeix, amb tot, que Chacón és una dona "amb caràcter", tot i que dubta que li faci falta mostrar-lo "en un ministeri que funciona ja amb el pilot automàtic". "Tanmateix, a veure si en les reunions de l'OTAN aconsegueix normalitzar les relacions amb els EUA", desitja de la seva excol·lega.
Un perfil de la professora Chacón no seria complet sense donar veu als que la van patir: els alumnes. A més de l'assignatura de Dret Constitucional -que a Dret s'imparteix a primer i segon curs-, impartia també una optativa de nom Estats Compostos, que segons els testimonis era on més a gust es trobava, ja que podia parlar del federalisme que tan apreciava -el seu treball de fi de carrera anava precisament sobre el model canadenc i el cas del Quebec-.
Josep Maria Aguirre, avui professor de Dret a la UdG i president de la secció gironina d'ERC, assistia a les classes d'Estats Compostos. "En realitat, molt sovint acabàvem parlant de política espanyola i catalana, en lloc de seguir el temari", assenyala. Explica Aguirre que quan Chacçón va entrar a l'executiva del PSOE -l'any 2000- va anar progressivament faltant més a les classes, i enviant un substitut en el seu lloc
A favor de l'autodeterminació
"Se'm fa estrany veure-la en un ministeri com el de Defensa, que ha de salvaguardar la unitat de l'estat, quan ella era una persona absolutament convençuda del federalisme, i fins i tot del dret a l'autodeterminació si es donaven determinades circumstàncies", es sorprèn el dirigent republicà. "De tota manera, era molt ingènua, perquè només una persona ingènua pot creure que el PSOE és federalista", afegeix, en plena coincidència amb Xuclà.
Com a professora era "molt seriosa", i el que també havia deixat molt clar és que "en absolut era independentista". Així mateix, la defineix Aguirre com a "extremadament pro-Zapatero; de fet, quan la retraten al programa 'Polònia' em fa molt de riure, perquè és exactament així".
Iolanda Pineda, alcaldessa de Salt i també exalumna de la ministra, no trenca el consens establert respecte a la seriositat i exigència de què feia gala, però afegeix que "fora de classe canviava, i fins i tot no era estrany que vingués als sopars estudiantils dels djious; això sí, no s'excedia".
"Vaig quedar parada de com una noia poc més gran que jo ja era professora universitària, havia publicat un estudi sobre el Quebec i fins i tot havia anat d'observadora internacional a les eleccions de Bòsnia-Herzegovina", s'exclama Pineda.
L'alcaldessa -també jove, també del PSCi també embarassada, amb només 15 dies de diferència respecte a la ministra-, s'aventura a indicar que "probablement li hauria agradat més un altre ministeri, perquè l'eduació o l'habitatge són més importants que l'Exèrcit". "De tota manera, s'ha convertit en una icona, això ja és un fet", finalitza.
Tots els alumnes consultats coincideixen en diverses questions: era una professora molt rigurosa, es portava les classes molt preparades i, tot i la seva joventut, era d'una seriositat total i no permetia la més mínima familiaritat. Bé, també hi ha coincidència en alguna questió més prosaica: "té les millors cames que han passat mai per la UdG", assegura un exestudiant, en una opinió compartida per la majoria i establerta no a través de la imaginació, sinó gràcies a les minifaldilles amb què deleitava l'alumnat i que la milícia espera albirar algun dia, així sigui sota pena d'augmentar les dosis de bromur.
COMPARTIR
 


  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 
  
  
Altres publicacions del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review