 |
|
HEMEROTECA » |
|
Napoleó tenia cent soldats
JORDI VILAMITJANA I PUJOL
Pensabas neciamente, /que esta Ciudad valiente, inexpugnable, / cuya bizarra gente / juró morir por su Fernando amable, / a tus bombas cediera acobardada, / o al fuego del cañón fuera entregada? / ¿Una Ciudad constante / asilo del mas puro patriotismo, / y de su Rey amante, / rendirse á un impostor, á un intrigante? / ¿Rendir el gerundense el estandarte, / y entregar San Narciso á Bonaparte? / ¡O locura extremada! / ¡O estólido Saint-Cyr, mortal demente! / ¿Gerona, la esforzada, / la noble, la brillante y prepotente, / rendirse á un mentecato galicano? / Primero morirá tu amo tirano. (Sextas endecasílabas, Suplement al Diario de Gerona, del dijous 21 de setembre de 1809).
Aquests versos foren publicats al Diario de Gerona, dos dies després d'una victoriosa resistència durant el tercer setge de la Guerra del Fran?cès. Els 17.000 soldats de Napoleó, comandats pel mariscal Gouvion Saint-Cyr, foren rebutjats pels 10.000 gironins assetjats dintre de les muralles. Era el tercer "fracàs" de Napoleó per conquerir Girona: el primer "fracàs" fou del general Philippe Duhesme, amb 5.000 homes, el juny de 1808; el segon, del mateix Duhesme i Reille, amb 10.000 homes, entre el 20 de juliol i el 20 d'agost de 1808; el tercer, el referit del mariscal Saint-Cyr, el setembre de 1809. A la quarta, fou la vençuda. El mariscal Augereau aconseguí la rendició de la ciutat el 10 de desembre de 1809. Aquests darrers setges foren terribles: la ciutat va passar de 9.000 habitants a 4.500. (Font consultada: Josep Clara, La clau del regne. Girona, setges i mites. Rafael Dalmau, editor, 2008).
Avui és 2 de maig i fa 200 anys que el poble de Madrid s'alçà contra Napoleó, emperador d'Europa. A Girona, l'aixecament contra les forces d'ocupació arribà un mes més tard: els dies 5, 6 i 7 de juny. Però tant se val: el dia 2 de maig és un dia òptim per referir-se a un dels episodis més importants de la història de la ciutat. Historiadors de la categoria i el prestigi de Josep Clara, Joan Mercader, Pierre Vilar, Antoni MolinerLluís Maria de Puig han referit, refereixen i referiran amb gran interès i precisió els fets històrics esdevinguts.
Un setge de la magnitud del de fa 200 anys no només ha servit per alimentar les biblioteques d'importants llibres d'història. Les històries singulars, les aventures, les anècdotes i les llegendes han anat ocupant espais en la memòria dels gironins. Des de l'Episodio Nacional intitulat Gerona de Benito Pérez Galdós, fins a les figuretes de plom i els maniquís figurants de la Guer?ra del Francès del Museu d'Història de la Ciutat, passant pel llibre de Dídac Ruiz i Prudenci Bertrana, intitulat La locura de Álvarez de Castro i publicat el 1910, el doll d'informació i llegenda ha estat imparable. Aquesta n'és una mostra.
A la plaça de la Constitució, a tocar de la Gran Via i just davant de la futura seu de la Subdelegació del Govern a Girona (exbanc d'Espanya), una moneda gegantina s'incrusta a la barana-paret. És el duro de Girona de 1808. Aquesta moneda fou encunyada durant la Guerra mentre la ciutat va estar lliure de l'ocupació francesa. La falta de numerari va dur la Junta Local de Govern de Girona a fabricar monedes a partir de la plata recollida en cases particulars i esglésies. Era el 18 de ?desembre de 1808. Posteriorment, el 20 de gener de 1809, Julián de Bolívar, governador interí de la ciutat, va ordenar que els duros de Girona fossin tinguts per bons i vertaders. (Font: De la pesseta a l'euro, 1868-2001, Fundació Caixa de Girona).
Hi ha una cançó que coneixen tots els nens i que qui més qui menys ha cantat alguna vegada que parla directament de Napoleó: "Napoleó tenia cent soldats (3)/ marxant al mateix pas./ Allioli, allioli, xup! (3)/ Allioli i xupaxup". Un divertiment sobre la figura de l'emperador que es complementa amb la locució "Valer un nap", que explica Joan Amades al Refranyer Català Comentat: "És molt comú entre la gent senzilla donar a les monedes de cinc pessetes el nom de nap, heretat de la moneda francesa dita Napoleó, que va circular pel nostre país fins a les darreries del segle XIX. Aquestes monedes portaven escrit al volt de la cara, abreujat, el nom de l'emperador francès que les féu encunyar, i deien tan sols nap, en lloc de Napoleó; per aquest motiu el poble les anomenava així. Com que tenien nominalment la mateixa valor de les actuals monedes de cinc pessetes, aquestes han heretat l'antic qualificatiu d'aquelles". L'expressió "No valer un nap", té el mateix origen.
La més misteriosa de les expressions que ha arribat fins avui de la Guerra del Francès és una cançó en llengua castellana referida a Ferran VII: "Cuando Fernando VII usaba paletón, usaba paletón". Ferran VII fou el borbó que va viure l'alçament i la Guerra del Francès des de la barrera i molt proper a les faldilles de Napoleó. Com fos que el poble li criticava l'afrancesament i la debilitat, li engaltà aquesta cançó. El "paletón" o "paletó" era una espècie de levita, una jaqueta amb faldilles que arribaven a mitja cuixa, que usaven a França.
L'expressió "Visca la Pepa", que avui es diu amb sentit de gresca i alegria, es refereix seriosament a la Constitució de Cadis, jurada i promulgada el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep. Quan Ferran VII va tornar a Espanya, va abolir la Constitució. Llavors, el patriotes que s'oposaven a l'absolutisme del monarca foren durament penats pel sol fet de cridar "Visca la Constitució". I s'enginyaren cridar "Visca la Pepa", però aviat foren detectats: "Por gritar una noche/ "¡Viva la Pepa!", / me sacó la justicia / cuatro peseta".
 |
 |
 |
Aquests versos foren publicats al Diario de Gerona, dos dies després d'una victoriosa resistència durant el tercer setge de la Guerra del Fran?cès. Els 17.000 soldats de Napoleó, comandats pel mariscal Gouvion Saint-Cyr, foren rebutjats pels 10.000 gironins assetjats dintre de les muralles. Era el tercer "fracàs" de Napoleó per conquerir Girona: el primer "fracàs" fou del general Philippe Duhesme, amb 5.000 homes, el juny de 1808; el segon, del mateix Duhesme i Reille, amb 10.000 homes, entre el 20 de juliol i el 20 d'agost de 1808; el tercer, el referit del mariscal Saint-Cyr, el setembre de 1809. A la quarta, fou la vençuda. El mariscal Augereau aconseguí la rendició de la ciutat el 10 de desembre de 1809. Aquests darrers setges foren terribles: la ciutat va passar de 9.000 habitants a 4.500. (Font consultada: Josep Clara, La clau del regne. Girona, setges i mites. Rafael Dalmau, editor, 2008).
Avui és 2 de maig i fa 200 anys que el poble de Madrid s'alçà contra Napoleó, emperador d'Europa. A Girona, l'aixecament contra les forces d'ocupació arribà un mes més tard: els dies 5, 6 i 7 de juny. Però tant se val: el dia 2 de maig és un dia òptim per referir-se a un dels episodis més importants de la història de la ciutat. Historiadors de la categoria i el prestigi de Josep Clara, Joan Mercader, Pierre Vilar, Antoni MolinerLluís Maria de Puig han referit, refereixen i referiran amb gran interès i precisió els fets històrics esdevinguts.
Un setge de la magnitud del de fa 200 anys no només ha servit per alimentar les biblioteques d'importants llibres d'història. Les històries singulars, les aventures, les anècdotes i les llegendes han anat ocupant espais en la memòria dels gironins. Des de l'Episodio Nacional intitulat Gerona de Benito Pérez Galdós, fins a les figuretes de plom i els maniquís figurants de la Guer?ra del Francès del Museu d'Història de la Ciutat, passant pel llibre de Dídac Ruiz i Prudenci Bertrana, intitulat La locura de Álvarez de Castro i publicat el 1910, el doll d'informació i llegenda ha estat imparable. Aquesta n'és una mostra.
A la plaça de la Constitució, a tocar de la Gran Via i just davant de la futura seu de la Subdelegació del Govern a Girona (exbanc d'Espanya), una moneda gegantina s'incrusta a la barana-paret. És el duro de Girona de 1808. Aquesta moneda fou encunyada durant la Guerra mentre la ciutat va estar lliure de l'ocupació francesa. La falta de numerari va dur la Junta Local de Govern de Girona a fabricar monedes a partir de la plata recollida en cases particulars i esglésies. Era el 18 de ?desembre de 1808. Posteriorment, el 20 de gener de 1809, Julián de Bolívar, governador interí de la ciutat, va ordenar que els duros de Girona fossin tinguts per bons i vertaders. (Font: De la pesseta a l'euro, 1868-2001, Fundació Caixa de Girona).
Hi ha una cançó que coneixen tots els nens i que qui més qui menys ha cantat alguna vegada que parla directament de Napoleó: "Napoleó tenia cent soldats (3)/ marxant al mateix pas./ Allioli, allioli, xup! (3)/ Allioli i xupaxup". Un divertiment sobre la figura de l'emperador que es complementa amb la locució "Valer un nap", que explica Joan Amades al Refranyer Català Comentat: "És molt comú entre la gent senzilla donar a les monedes de cinc pessetes el nom de nap, heretat de la moneda francesa dita Napoleó, que va circular pel nostre país fins a les darreries del segle XIX. Aquestes monedes portaven escrit al volt de la cara, abreujat, el nom de l'emperador francès que les féu encunyar, i deien tan sols nap, en lloc de Napoleó; per aquest motiu el poble les anomenava així. Com que tenien nominalment la mateixa valor de les actuals monedes de cinc pessetes, aquestes han heretat l'antic qualificatiu d'aquelles". L'expressió "No valer un nap", té el mateix origen.
La més misteriosa de les expressions que ha arribat fins avui de la Guerra del Francès és una cançó en llengua castellana referida a Ferran VII: "Cuando Fernando VII usaba paletón, usaba paletón". Ferran VII fou el borbó que va viure l'alçament i la Guerra del Francès des de la barrera i molt proper a les faldilles de Napoleó. Com fos que el poble li criticava l'afrancesament i la debilitat, li engaltà aquesta cançó. El "paletón" o "paletó" era una espècie de levita, una jaqueta amb faldilles que arribaven a mitja cuixa, que usaven a França.
L'expressió "Visca la Pepa", que avui es diu amb sentit de gresca i alegria, es refereix seriosament a la Constitució de Cadis, jurada i promulgada el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep. Quan Ferran VII va tornar a Espanya, va abolir la Constitució. Llavors, el patriotes que s'oposaven a l'absolutisme del monarca foren durament penats pel sol fet de cridar "Visca la Constitució". I s'enginyaren cridar "Visca la Pepa", però aviat foren detectats: "Por gritar una noche/ "¡Viva la Pepa!", / me sacó la justicia / cuatro peseta".
|
|
|
|
| Conegui'ns: CONTACTI | CONEGUI'NS | LOCALITZACIÓ | PUBLICITAT: TARIFES |
|
Adaptat a la Llei de Protecció de Dades per 
|
|||||||
|
||||||||
