 |
|
HEMEROTECA » |
|
eliancito i rolandito
Tot i que s'hi permetin els mòbils i s'admeti l'entrada dels cubans als hotels, a l'illa caribenya encara hi ha presos polítics, com Rolando, el pare de Rolandito.
CARLES LLORENS elian González, el nen "balsero" que la seva mare va voler portar a Miami i que pocs mesos després el seu pare i Fidel Castro van retornar a Cuba, ha fet 14 anys i ha ingressat en les files de la Unión de Jóvenes Comunistas. Elian, tal i com marcava el guió, s'ha convertit en pionerito juntament amb altres 18.000 nens cubans.
Davant dels seus camarades, va tenir el privilegi de llegir un discurs on va dir que sentia "el honor y la responsabilidad de ser militante". En pronunciar les paraules, el nen tenia, però, els ulls tristos, igual de tristos que quan era invitat especial als aniversaris del Comandante en Jefe. Tristos igual que sempre que és utilitzat en xous antiimperialistes als que ens té acostumats el règim. Em dol, ens dol a molts, aquest orfe a mans del padrastre Fidel. Ens dol aquest nen que, segur, es va trencar en el conflicte conjugal entre la seva mare i el seu pare, entre Miami i l'Havana, símbol a la fi d'una Cuba esqueixada.
Avui porto aquí la notícia que Eliancito ja és comunista per reclamar, però, l'atenció sobre un altre nen cubà, que té també els ulls tristos, un nen que també troba a faltar un dels seus progenitors, però que mai serà pionerito, ni a Cuba tindrà el privilegi de poder fer cap discurs, perquè mai serà comunista: Rolandito Jiménez Gutiérrez.
Rolandito és fill de Lamasiel Gutiérrez i de l'advocat de Nueva Gerona, Rolando Jiménez Pozada, un dels presos de la Primavera Negra. Rolando, reconegut com a pres de consciència per Ammistia Internacional, va ser detingut el 25 de març de 2003. Se l'acusava de haver enganxat cartells que deien "Muera Fidel" a tot els racons de l'Illa de Pinos, també anomenada de la Juventud. La cal·ligrafia dels cartells, van dir, corresponia a la seva lletra. El van condemnar a dotze anys de presó, que està complint a la presó de Guayabo. Quan el seu pare va entrar a la presó, Rolandito tenia cinc anys. Ara en té deu.
Quan una organització internacional em va suggerir, pel meu compromís amb la llibertat de Cuba, que apadrinés algun dels presos de la Primavera Negra, vaig acceptar, per vinculació a Girona, apadrinar els presos de la ciutat homònima cubana, Nueva Gerona. No he fet tot el que mereixen herois de la llibertat com Rafael Millet, Rolando Jiménez i el periodista Fabrio Prieto. No he perdut, però, cap ocasió per parlar d'ells. Cada any, durant l'aniversari de les detencions, he procurat publicar algun article recordant unes situacions que, per vergonya, es produeixin en un món tan pròxim com el cubà. Els meus articles tenen sempre l'agraïment de la germana de Fabrio Prieto, Clara Lourdes, una valent i lluitadora Dama de Blanco.
Aquest any, quan es va produir el cinquè aniversari de la Primavera Negra, vaig escriure l'article de rigor. Vaig rebre el correu electrònic de Clara Lourdes. En aquesta ocasió, però, em va escriure també Lamasiel, la dona de Rolando. No sé molt bé com va aconseguir connectar-se a Internet. Em va escriure, però, un bonic correu electrònic on m'enviava les seves salutacions i les del seu fill Rolandito. Li vaig contestar dient que estic convençut que els canvis arribaran a Cuba i que Rolando no trigarà a tornar a casa.
Des d'aquell moment, no sé molt bé com ho aconsegueix, però Lamasiel no ha parat d'enviar-me correus electrònics. M'ha explicat els problemes d'en Rolando a la presó, però també l'assetjament escolar al que Rolandito està sotmès. M'ha enviat els contes i els dibuixos en els quals, amb la seva cal·ligrafia infantil, el nen parla només d'anar-se'n de l'illa. En fi, ens hem conjurat amb Lamasiel, en què el seu fill i el meu es trobaran algun dia, esperem que no llunyà, en una Cuba lliure. Perquè, que tot el món ho sàpiga!, no hi ha mòbils, ni llibertat d'allotjar-se en els hotels que valguin. Cuba només començarà la transició quan el pare d'en Rolandito estigui a casa!
 |
 |
 |
CARLES LLORENS elian González, el nen "balsero" que la seva mare va voler portar a Miami i que pocs mesos després el seu pare i Fidel Castro van retornar a Cuba, ha fet 14 anys i ha ingressat en les files de la Unión de Jóvenes Comunistas. Elian, tal i com marcava el guió, s'ha convertit en pionerito juntament amb altres 18.000 nens cubans.
Davant dels seus camarades, va tenir el privilegi de llegir un discurs on va dir que sentia "el honor y la responsabilidad de ser militante". En pronunciar les paraules, el nen tenia, però, els ulls tristos, igual de tristos que quan era invitat especial als aniversaris del Comandante en Jefe. Tristos igual que sempre que és utilitzat en xous antiimperialistes als que ens té acostumats el règim. Em dol, ens dol a molts, aquest orfe a mans del padrastre Fidel. Ens dol aquest nen que, segur, es va trencar en el conflicte conjugal entre la seva mare i el seu pare, entre Miami i l'Havana, símbol a la fi d'una Cuba esqueixada.
Avui porto aquí la notícia que Eliancito ja és comunista per reclamar, però, l'atenció sobre un altre nen cubà, que té també els ulls tristos, un nen que també troba a faltar un dels seus progenitors, però que mai serà pionerito, ni a Cuba tindrà el privilegi de poder fer cap discurs, perquè mai serà comunista: Rolandito Jiménez Gutiérrez.
Rolandito és fill de Lamasiel Gutiérrez i de l'advocat de Nueva Gerona, Rolando Jiménez Pozada, un dels presos de la Primavera Negra. Rolando, reconegut com a pres de consciència per Ammistia Internacional, va ser detingut el 25 de març de 2003. Se l'acusava de haver enganxat cartells que deien "Muera Fidel" a tot els racons de l'Illa de Pinos, també anomenada de la Juventud. La cal·ligrafia dels cartells, van dir, corresponia a la seva lletra. El van condemnar a dotze anys de presó, que està complint a la presó de Guayabo. Quan el seu pare va entrar a la presó, Rolandito tenia cinc anys. Ara en té deu.
Quan una organització internacional em va suggerir, pel meu compromís amb la llibertat de Cuba, que apadrinés algun dels presos de la Primavera Negra, vaig acceptar, per vinculació a Girona, apadrinar els presos de la ciutat homònima cubana, Nueva Gerona. No he fet tot el que mereixen herois de la llibertat com Rafael Millet, Rolando Jiménez i el periodista Fabrio Prieto. No he perdut, però, cap ocasió per parlar d'ells. Cada any, durant l'aniversari de les detencions, he procurat publicar algun article recordant unes situacions que, per vergonya, es produeixin en un món tan pròxim com el cubà. Els meus articles tenen sempre l'agraïment de la germana de Fabrio Prieto, Clara Lourdes, una valent i lluitadora Dama de Blanco.
Aquest any, quan es va produir el cinquè aniversari de la Primavera Negra, vaig escriure l'article de rigor. Vaig rebre el correu electrònic de Clara Lourdes. En aquesta ocasió, però, em va escriure també Lamasiel, la dona de Rolando. No sé molt bé com va aconseguir connectar-se a Internet. Em va escriure, però, un bonic correu electrònic on m'enviava les seves salutacions i les del seu fill Rolandito. Li vaig contestar dient que estic convençut que els canvis arribaran a Cuba i que Rolando no trigarà a tornar a casa.
Des d'aquell moment, no sé molt bé com ho aconsegueix, però Lamasiel no ha parat d'enviar-me correus electrònics. M'ha explicat els problemes d'en Rolando a la presó, però també l'assetjament escolar al que Rolandito està sotmès. M'ha enviat els contes i els dibuixos en els quals, amb la seva cal·ligrafia infantil, el nen parla només d'anar-se'n de l'illa. En fi, ens hem conjurat amb Lamasiel, en què el seu fill i el meu es trobaran algun dia, esperem que no llunyà, en una Cuba lliure. Perquè, que tot el món ho sàpiga!, no hi ha mòbils, ni llibertat d'allotjar-se en els hotels que valguin. Cuba només començarà la transició quan el pare d'en Rolandito estigui a casa!
|
|
|
|
| Conegui'ns: CONTACTI | CONEGUI'NS | LOCALITZACIÓ | PUBLICITAT: TARIFES |
|
Adaptat a la Llei de Protecció de Dades per 
|
|||||||
|
||||||||
