 |
|
HEMEROTECA » |
|
La meitat dels habitatges de les comarques de Girona són una segona residència
El lloguer guanya pes en els últims anys i ja suposa gairebé el 20% de les vivendes principals de la demarcació
MERCAT RESIDENCIALL'expansió immobiliària dels últims anys ha fet incrementar un 20,5% el parc d'habitatges a les comarques gironines fins a fregar pràcticament el mig milió. D'aquestes vivendes, gairebé la meitat (el 47 per cent) passen bona part de l'any buides ja que estan qualificades com a secundàries. El mateix fenomen es dóna a Tarragona, Castelló, Màlaga i a les províncies situades més a prop de Madrid.
GIRONA | O.PUIG
Que el paisatge gironí cada vegada té més habitatges i pisos és un fet inqüestionable. Segons dades publicades recentment pel Ministeri de l'Habitatge, el parc de vivendes de Girona se situava a un pas del mig milió a finals de 2007, fet que suposa un creixement del 20,5% des de l'any 2001, quan no s'arribava a les 415.000.
Però el parc immobiliari gironí es caracteritza per tenir gairebé la meitat dels immobles com a segona residència. La proximitat amb Barcelona i l'atractiu de la Costa Brava influeixen en un fenomen que es dóna també a altres demarcacions, com Tarragona, o d'altres properes a Madrid.
De fet, la província amb més habitatge secundari és Àvila (un 60%del total) seguida de Tarragona (51%), Segòvia, Sòria i Castelló (48%), i Màlaga i Girona (47%). Són percentatges molt superiors a la mitjana estatal, on les segones residències només representen el 31,5% del total del parc d'habitatges.
Centrats en els habitatges principals, el 76,8% dels gironins tenen el seu habitatge en propietat, mentre que el 19,6% opten pel lloguer i un 1,6% viuen en un pis cedit pel que no paguen cap contraprestació. L'any 2001, el lloguer només representava a Girona el 15,5% del total d'habitatges principals. Aquest creixement contrasta amb l'evolució del conjunt de l'Estat, on el percentatge es manté invariable i se situa una mica per sobre de l'11%.
Poc habitatge protegit
També són minoria els habitatges protegits, ja que d'un total de 499.772 només 26.400 domicilis gaudeixen d'algun tipus de protecció pública enfront del 94,7%, que són habitatges lliures.
En aquest aspecte, Girona se situa com una de les demarcacions on s'han fet menys esforços per a la promoció d'habitatge protegit. Tot i que les administracions ja fa anys que asseguren que faran esforços en aquest sentit, en el període 2005-2007 en cap any s'ha superat els 300 habitatges protegits acabats. En canvi, aquesta xifra es va superar cada any a Girona entre 1995 i 2005.
Un dels motius de la poca promoció d'habitatge protegit és que els preus màxims fixats per l'administració no s'adeqüessin als costos dels promotors. Amb un mercat immobiliari a l'alça i uns preus del sòl disparats, produir pisos protegits era inviable a molts municipis.
Actualment, el govern català està promovent una nova figura, la de "l'habitatge a preu concertat", que es preveu que podria donar sortida a molts promotors.
 02:34
|
 |
 |
 |
Les vendes i els preus han baixat.
diari de girona
diari de girona
MULTIMÈDIA
NOTÍCIES RELACIONADES
Que el paisatge gironí cada vegada té més habitatges i pisos és un fet inqüestionable. Segons dades publicades recentment pel Ministeri de l'Habitatge, el parc de vivendes de Girona se situava a un pas del mig milió a finals de 2007, fet que suposa un creixement del 20,5% des de l'any 2001, quan no s'arribava a les 415.000.
Però el parc immobiliari gironí es caracteritza per tenir gairebé la meitat dels immobles com a segona residència. La proximitat amb Barcelona i l'atractiu de la Costa Brava influeixen en un fenomen que es dóna també a altres demarcacions, com Tarragona, o d'altres properes a Madrid.
De fet, la província amb més habitatge secundari és Àvila (un 60%del total) seguida de Tarragona (51%), Segòvia, Sòria i Castelló (48%), i Màlaga i Girona (47%). Són percentatges molt superiors a la mitjana estatal, on les segones residències només representen el 31,5% del total del parc d'habitatges.
Centrats en els habitatges principals, el 76,8% dels gironins tenen el seu habitatge en propietat, mentre que el 19,6% opten pel lloguer i un 1,6% viuen en un pis cedit pel que no paguen cap contraprestació. L'any 2001, el lloguer només representava a Girona el 15,5% del total d'habitatges principals. Aquest creixement contrasta amb l'evolució del conjunt de l'Estat, on el percentatge es manté invariable i se situa una mica per sobre de l'11%.
Poc habitatge protegit
També són minoria els habitatges protegits, ja que d'un total de 499.772 només 26.400 domicilis gaudeixen d'algun tipus de protecció pública enfront del 94,7%, que són habitatges lliures.
En aquest aspecte, Girona se situa com una de les demarcacions on s'han fet menys esforços per a la promoció d'habitatge protegit. Tot i que les administracions ja fa anys que asseguren que faran esforços en aquest sentit, en el període 2005-2007 en cap any s'ha superat els 300 habitatges protegits acabats. En canvi, aquesta xifra es va superar cada any a Girona entre 1995 i 2005.
Un dels motius de la poca promoció d'habitatge protegit és que els preus màxims fixats per l'administració no s'adeqüessin als costos dels promotors. Amb un mercat immobiliari a l'alça i uns preus del sòl disparats, produir pisos protegits era inviable a molts municipis.
Actualment, el govern català està promovent una nova figura, la de "l'habitatge a preu concertat", que es preveu que podria donar sortida a molts promotors.
|
|
|
|
| Conegui'ns: CONTACTI | CONEGUI'NS | LOCALITZACIÓ | PUBLICITAT: TARIFES |
|
Adaptat a la Llei de Protecció de Dades per 
|
|||||||
|
||||||||
