Cartes

Akasvayu,
la fi d´un engany
JOAN PUIG CORDON. SOCI. BLANES.
Quants diners reals ha invertit l´empresa en el bàsquet gironí? Cal que una auditoria defineixi clarament quina ha estat la gestió i quin és el deute total i qui l´ha generat. Qui pagarà aquests plats trencats?
Com a soci del Bàsquet Girona, em sento enganyat pels gestors del darrer projecte, de cop i volta les grandeses dels propietaris de la immobiliària Akasvayu s´han convertit en fum, ni tan sols afronten els seus propis compromisos. Estem parlant que una mala gestió ha comportat un augment considerable del deute que ha fet inviable un projecte fet amb esforç. Qui va portar la totxana especuladora a Girona és copartícip d´aquesta greu pèrdua per a les nostres comarques.
L´esperit dels empresaris gironins que van permetre portar el bàsquet de primera a Girona, (Valvi i Casademont i altres) era un esperit sa, arrelat a la cultura de l´esforç, a la cultura dels emprenedors. Avui recordant l´hemeroteca de l´arribada de la gent de l´empresa Akasvayu (amb el PSC al darrere, avui s´han amagat) es pot comprovar l´engany de les seves promeses, semblava que la grossa havia arribat a Girona i tot a canvi de res. Es consolida el fracàs d´aquesta opció emparada en una bombolla immobiliària que li ha esclatat a les mans.
Recordo que un dia parlant amb una persona influent a Girona em deia: «Són una gent encantadora, no demanen res a canvi» i li vaig dir «m´estranya?». La crisi de la totxana ha impedit un procés especulatiu i ha demostrat la poca consistència del patrocinador.
Les diferents administracions han complert amb escreix els seus compromisos, l´empresa no, i ara toca clarificar els números, el deute generat i qui pagarà tot aquest desgavell.

Beneïts els catalans! Beneït Palafrugell!
ROSSEND ALIU GENOVER. PALAFRUGELL.
Platja de Llafranc, juliol al migdia; el cel serè, l´aigua quieta i neta, amb una brisa molt suau de garbí. Un home de mitjana edat es banya i després, evidentment molt satisfet, s´estira a la sorra i exclama: «¡Benditos los catalanes! ¡Bendito Palafrugell!». Sense comentaris.

Contesta
a Fran Hervás
Jordi Juncosa i Conesa. Caldes de Malavella
Senyor Fran: deixi´m dir-li que la seva opinió em dol com una fiblada al cor perquè com a secretari d´acció política de Ciutadans a Girona que n´és vosté, només deixa entreveure quina seria la seva posició en cas que el seu partit guanyés unes eleccions. Vostè anorrearia la llengua i la cultura catalana fins deixar-la en un estat vegetatiu. No cal que s´esforçi a cridar als quatre vents frases tan bèsties com:« les institucions catalanes practiquen polítiques despòtiques contra els parlants en castellà», «a Catalunya, la regió on més es persegueix i se censura la llengua espanyola», «desestabilitzar l´equilibri social d´una societat perfectament bilingüe» o «no s´hauria d´oblidar que els drets són de les persones, no dels territoris, almenys per a nosaltres».
Miri, senyor Fran, estic d´acord que els drets són de les persones, peró aquestes persones en el cas de Catalunya viuen dins un territori on la llengua pròpia és el català. Aquesta llengua ha sigut objecte de polítiques molt dures, fins al punt de dur persones a la presó per parlar-la en un clar intent de fer-la desaparèixer a còpia de no permetre´n l´ús social, per no dir-ne dels segrestos d´editorials, cremes de llibres o l´expoli de tota la documentació que hi ha a l´arxiu de Salamanca, que avui encara l´Estat espanyol fa el ronso a l´hora de tornar-ho als seus legítims propietaris? I aquestes persones que viuen, treballen i tenen dret a poder triar els seus representants quan hi ha eleccions són els qui han triat un model polític que és el que governa avui a Catalunya.
Ho ha entès, senyor Fran? En una democràcia es pot triar un sistema educatiu, lingüístic, cultural i social i s´ha de respectar, doncs ha sigut triat per el poble. Vostè es contra­diu en­ver­s­ aquest sis­tema triat a Catalunya quan diu «els drets són de les persones, no dels territoris, almenys per a nosaltres», que no l´han triat les persones?
Ah, potser vostè voldria que els drets d´una minoria que no han tret cap representació a les urnes passessin pel davant dels de la majoria, m´equivoco?
A vostè ja li va bé fer-se la víctima amb el ploriqueig persistent de la suposada poca rellevància que té el castellà a Catalunya però digui´m, quantes pel·lícules es poden veure al cinema en català, quants llibres surten en català, quina quantitat de premsa escrita hi ha en català, quantes revistes de viatges, història, cuina, decoració o de xafarderies hi ha en català i quantes en castellà? Quin ús entre la població té la llengua catalana a Barcelona, a Tarragona o, posem pel cas, a Sabadell? Li respondré que baix, molt baix. El castellà domina clarament sobre el català a les grans urbs i hem d´intentar que el català sigui una llengua completament normalitzada com ho és el castellà. Això li fa por?
Quants manifestos haurem d´empassar-nos per tal de poder utilitzar la nostra llengua sense haver de sentir bajanades com les seves?
Sigui valent i posicioni´s contra la llengua anglesa que ja fa molt de temps que li fa ombra a la castellana.

Indignat
amb «Polònia»
Lluís Esquena Romaguera. Torroella de MOntgrí
Sóc català, com la meva dona i els meu set fills. A casa parlem català, llegim en català i ens agradaria veure la televisió en català, però malauradament això últim haurem de deixar de fer-ho. No m´agrada escoltar, ni que ho escoltin els meus fills, contínues grolleries, i fins i tot autèntiques blasfèmies, en algunes séries que emet la nostra TV3.
I el que per a mi és més indignant, és veure en una televisió que paguem entre tots, com en alguns programes com Polònia contínuament s´està ridiculitzant la religió, el Sant Pare i la jerarquia de l´Església. Per molta audiència que pugui tenir aquest programa, això no justifica que s´ofenguin els nostres sentiments religiosos.
Per què no s´atreveixen a ficar-se amb Mahoma i l´Islam i sí amb la religió de la majoria dels catalans?

La plaga dels
nostres temps
kim durall pinós. banyoles
L´abús consumista no és de necessitats, precisament, més aviat és d´imbecil·litats. Després que algunes multinacionals han inventat l´escuradents amb extrems de cotó per desobstruir trompes d´Eustaqui, és a dir: conductes d´orelles, i pastilles per no llançar-se pets, ara acaben de descobrir el raspall de dents-netejallengües. Després potser descobreixin altres genialitats més necessàries i imprescindibles encara com la baqueta desembussa melics... ¡o el que sigui!
Les pastilles anticreixcabells intueixo que estan al caure..., i mentrestant els barbers que es dediquin a retallar barbes i celles de cares i culs, perquè, llavors, ja hauran inventat algun remei per créixer els cabells de veritat. Atentament.