Cartes

Contra crisi: enginy
àngela ferrer i mató. girona.
Mai s´ha de perdre l´esperança davant de situacions difícils. Donaré un parell d´exemples que comprovaran que amb imaginació es poden vèncer les dificultats.
Diuen que hi havia dos venedors de guants que anaven a vendre als mercats. Era l´hivern i la seva mercaderia aquell dia concret eren els guants. En una maleta hi duien els guants de la mà dreta i a l´altra els de la mà esquerra. Abans de desplaçar-se al poble on pensaven fer el seu negoci es trobaren i van fer petar la xerrada. En marxar no s´adonaren que s´equivocaven i cada un carregà amb dues maletes que contenien guants de la mateixa mà: un els tenia tots de la mà dreta i l´altre de la mà esquerra. El primer venedor, que no tenia imaginació, es quedà tan astorat i fumut que plegà veles i se´n tornà, evidentment, sense fer ni cinc de calaix. L´altre, més espavilat, tragué tots els guants de la mateixa mà i va fer un gran rètol que deia: «?Última moda a París - portar només un guant!» I els va vendre tots!
Segon exemple (a Llançà per la festa del Port al juliol). Barraques de tot tipus i cavallets per als nanos. Una de les atraccions tenia una espècie de bous que saltaven al so d´una música molt engrescadora. L´amo, posava als nens/es un barret de paper d´indi, els pintava la cara i ell també disfressat seguia les cançons, estimulava la mainada, els encoratjava i... tenia cua per pujar mentre els altres es fastiguejaven.
Sempre cal veure l´ampolla plena i buscar solucions, que jo us prometo que n´hi ha per a tot si fem servir l´enginy, la creativitat i ens farcim d´optimisme.

Per què ens passen aquestes coses?
francesc riera casali.
sarrià de ter
Per què tenim aquests problemes? Per què a la Catalunya Nord, sense tenir cap govern autonòmic, podran soterrar la línea d´alta tensió, i mentrestant nosaltres, que tenim un govern prestigiós, com la Generalitat de Catalunya, es permet que Red Eléctrica Española pugui construir impunement una línia d´alta tensió, amb tota una sèrie de torres gegantines, que destruiran brutalment el nostre paisatge? Unes torres que en gran part serviran per donar energia al tren d´alta velocitat que, tal i com diuen, «serà per al nostre consum».
Per què des que es va restaurar la Generalitat, farà uns 30 anys, no s´ha portat a terme cap pla hidròlogic català?, tenint en compte que ja en temps de la dictadura es parlava de la «pertinaz sequía», o resulta que això era una cosa secundària.
Per què quan el Govern de l´Estat vol imposar-nos una carretera que travessarà el nostre poble, en aquest cas Sarrià de Ter, la Generalitat no diu ni piu?
Per què es permet que una companyia concessionària d´autopistes pugui eixamplar els carrils, sense tenir en compte l´opinió del poble afectat? Per què després de tants anys encara hem de pagar peatges a les autopistes catalanes, quan arreu de l´Estat la majoria d´aquestes són gratuïtes?
Per què quan des de Girona has d´agafar qualsevol tren que vagi a Barcelona has de fer el viatge a peu dret, sense poder asseure´t? Quin és el problema...? Falten trens...? Falten vagons...? Falten ganes de tirar endavant el nostre país?
Per què, deixant a part tots els «desastres» de la Renfe -en el sentit d´avaries, impuntualitat, falta de conservació, etc.-, no es comença per arreglar de dalt a baix tot el sistema ferrioviari català, ja que per vergonya nostra, sembla que sigui un mitjà de transport del tercer món?
Per què aportem tants diners a les arques de l´Estat i ens en tornen tan pocs?
Per què els nostres polítics no defensen Catalunya com ho van fer els presidents Macià i Companys? Si volguessin, podrien fer-ho, sols falta valentia i amor al país.

Els ciclistes
i les voreres
JOSEP CAMPISTOL VILA. GIRONA.
En primer lloc voldríem manifestar que no tenim res en contra dels ciclistes, que pratiquen un esport sa, saludable, que enforteix el cos i eixampla l´esperit, però últimament observem amb preocupació i massa freqüència actituds dels ciclistes dintre la ciutat que no ens agraden gens. Personalment em moc en un espai relativament reduït i a ell precisament vull referir-me perquè el conec bé, ja que el trepitjo sovint; em refereixo al triangle que forma l´edifici de Correus, el de la Cambra de Comerç i la cruïlla entre Santa Clara i el Pont de Pedra. Hi passo quasi cada dia i em sembla que seria una excepció no trobar-me amb algun ciclista que hi circula (rarament a peu, quasi sempre muntant i sovint a una velocitat considerable), en la nostra direcció o en l´oposada. A ells això no crec que els importi gaire en el moment de dirigir-se cap els seus objectius. Aquests poden ser diferents, alguns sols per passejar o passar el temps, altres per guanyar-lo i algun altre per canviar de direcció o estalviar-se uns metres de recorregut. No crec que cap ho faci dintre la legalitat circulatòria i menys si posen en perill la integritat dels vianants que tranquil·lament caminen per la vorera, ignorants del que els ve al darrere.
No tinc notícia que hi hagi hagut accidents, però sospito que algun sí que pot haver existit. Cert que la bicicleta té molta mobilitat i és molt manejable, però un descuit, una distracció, un canvi brusc de direcció del vianant (parar-se per mirar un aparador), pot ocasionar una col·lisió de la que segurament en sortirà més malparat el vianant i llavors... Qui en tindrà la culpa? Qui es farà càrrec de les despeses del tractament? Perquè la majoria de ciclistes no crec que tinguin cap assegurança i una gran part són joves no massa solvents.