PALAMÓS |MONTSERRAT JUVANTENY
A la vuitena edició del Concert de Sardanes de la Costa Brava, organitzat per l'Agrupació Sardanista Costa Brava de Palamós, celebrat dimecres, no li van faltar al·licients: sis directors sobre l'escenari, dues cobles de prestigi, una estrena, una reestrena i ple total de l'aforament. Montgrins i Bisbal van ser els portadors de les pàgines musicals programades, amb una especial incidència en la música de Ricard Viladesau, ja que des del 2005 el concert porta el seu nom: Jordi i Judit, Cant diví, Niu d'amor i, per cloure la vetllada, Palamós, Ciutat Pubilla. La vídua i la filla del mestre, Rosa Carreras i M. Rosa Viladesau, escoltaven emocionades la música que tantes i tantes vegades havien sentit a casa seva.
Els preparatius van començar a mitja tarda. La Bisbal i Montgrins assajaven entre curiosos que accedien al recinte i compositors que rondaven. Albert Guinovart donava els darrers tocs a la seva obra Mar i cel, que havia adaptat com a obertura perquè la poguessin interpretar les dues cobles, i feien una passada a la seva primera sardana, escrita especialment per l'ocasió: "Jo com que no sóc director faré quatre" indicava Guinovart als músics, i Ramon Mora, trompetista de la Bisbal responia: "Nosaltres, com que no som músics, farem el que podrem". Antoni Mas, president de la Unió de Músics de Catalunya , compositor i director, feia tertúlia amb Francesc Cassú, Marcel Sabaté i el comunicador i conductor del concert Francesc S. Carcassés . Mas donava consells: "Si teniu 6.000 euros, gasteu-los en un acte amb cara i ulls, com aquest. Si les coses es fan ben fetes, la gent respon, i el concert de cada any a Palamós n'és una bona mostra", deia.
A les deu del vespre tot era a punt, l'espai de l'arbreda estava ple de gom a gom. Entre les personalitats hi havia la consellera Marina Geli, el president de la Federació Sardanista i de l'Obra del Ballet Popular Bartomeu Duran, l'alcaldessa de Palamós, Maria Teresa Ferrés, la cantant Núria Feliu i Lluís Subirana, de la Fundació Universal de la Sardana.
Puigferrer, amb dues pàgines musicals, encetava programa: no en va enguany es commemora el centenari del seu naixement. Després, desfilada de directors sobre l'empostissat. Josep Cassú va dirigir la seva peça Al capdavall del pont vell, i la primera part va acabar amb música de Vicens Bou i Max Havart. Però si durant la primera part les dues cobles s'anaven alternant, a la segona interpretaven alhora amb la percussió de Santi Molas.
Arriba el moment de l'estrena, ara és Albert Guinovart el que dirigeix. La sardana li van demanar els sardanistes palamosins. L'estrena, la primera sardana que ha escrit Guinovart, porta per nom Marinera. Segueix Mar i cel, en format d'obertura. Una vegada més queda palès que la formació de cobla va molt més enllà del que se li ha encomanat històricament. Guinovart és llargament aplaudit i dona pas a un altre director, Marcel Sabaté, que dirigeix la seva peça Tortellà 1908. Tot seguit arriba una reestrena: una sardana que només s'havia escoltat una vegada el 1962. El seu autor, el més popular, Francesc Mas Ros.
Dues hores més tard el concert arribava a la seva fi, però el programa es va incrementar. Novament es va retre homenatge de record a Puigferrer, ara fora de programa. Al final va ser l'hora de Palamós amb Ciutat Pubilla i un nou record per Viladesau.
