ALBERT CANO
Al retorn de les seves vacances, el president del Govern central es trobarà amb un panorama que difícilment es podia haver imaginat el març (o sí?), quan va sortir reelegit. Amb tota probabilitat, confluiran una sèrie de circumstàncies econòmiques que no ha afrontat cap mandatari espanyol en 30 anys. Repassem.
En les últimes setmanes ha començat la mare de totes les batalles: el finançament autonòmic. Amb la publicació de les balances fiscals, ZP desmentia tòpics (com el de la insolidaritat dels catalans que, al costat de madrilenys, valencians i baleàrics, són els que més contribueixen a la caixa comuna). Però ha dividit les autonomies en riques i pobres, a l'hora d'encarar la negociació del finançament. De moment, la proposta de Solbes de cedir a les autonomies el 50% dels principals impostos ha estat rebutjada pel Govern català liderat pel partit germà del PSOE.
Per si no n'hi hagués prou, ZP vol una aliança amb CiU per aprovar els pressupostos (però la coalició es resistirà a donar-li suport a menys que millorin per a Catalunya les propostes financeres de Solbes).
A més: es prolongarà la crisi financera (segons el president de La Caixa, no és probable una millora abans d'un any); continuarà l'elevada inflació, després de seguir alts el petroli i els preus de les matèries primeres i s'accentuarà la caiguda immobiliària (especialment, en acabar les promocions iniciades fa 12-18 mesos). Llavors veurem com navega, de veritat, el capità ZP.
PS. Encara hi ha algú amb voluntat de confondre (Cándido Méndez: "La crisi es deu a la política ultraliberal del president dels EUA") però, afortunadament, l'analfabetisme ha baixat des de 1900. L'únic país occidental al qual l'FMI ha rebaixat les seves previsions de creixement és Espanya. Segur que també és culpa de Bush.
