Autor, entre d'altres, dels volums "La telegrafia òptica a Catalunya" (2004) i "Guia de la muralla de Girona" (2008) -juntament amb Jordi Pericot-, Jaume Prat (Salt, 1965) considera bàsic que la recerca històrica local interpel·li el destinatari i ajudi a configurar la identitat. És col·laborador del Museu d'Història de la Ciutat de Girona.
Per a què ens serveix la història?
Per conèixer-nos, saber d'on venim. Sense la història, no podríem aprehendre mai qui hem estat i per què som així...
I la local?
És la ciutat on treballes, el poble on vius... És molt interessant conèixer la història de Roma. Però la tenim a centenars de quilòmetres. En el context més immediat, cada municipi té un llegat.
Raoni una visió més pragmàtica.
Ajuda a resoldre la curiositat, intrínsecament relacionada amb l'essència humana. Alhora, hi ha qui no té interès pel passat. Certament, no és una novel·la.
Els gironins coneixem bé el pòsit deixat pels nostres avantpassats?
Coneixen la Muralla, la Catedral... Però la història, poquíssim. Quants han visitat el Museu d'Història, per exemple, fora el període de "Temps de Flors"?
Pocs. Per cert, la història local té poc prestigi en àmbits acadèmics?
És poc potenciada. Fixa't amb el concepte "local", que remet a un territori, d'antuvi, delimitat. Porta molta satisfacció personal, però, per entendre's, no et fas "ric". En sóc la prova (somriu).
Difícil publicar una recerca?
L'objectiu final és la publicació amb fi de divulgació. Són publicacions comercialment poc rendibles. L'administració pública destina una partida econòmica per aquests treballs amb el benentés que és difícil un benefici econòmic. L'editor privat et diu que la recerca és bona però no comercial. No és un producte perquè la demanda sol ser poca.
Es pot aprendre història universal des de la "localitat"?
No sempre.
Ho deia pels centres educatius, on no s'expliquen prou fets pròxims.
Els currículums actuals no potencien aquests continguts. No hi ha massa adolescents que, escoltada o apresa la lliçó, sentin curiositat pels testimonis del passat al seu entorn. Tinc una filla, de 17 anys, que, com a estudiant, ha treballat molt poc la història de Salt.
Com a guia, quina ha estat l'anècdota qualificada de més rellevant?
Em quedo amb un comentari: "Havia passat per aquí moltes vegades i no m'hi havia fixat". Amb això, em sento "pagat". Em produeix molta satisfacció ajudar a descobrir, a tall d'exemple, algun element arquitectònic que, fins aquell moment, passava desapercebut per les presses, el desconeixement...
Expliqui, expliqui...
Alguns se sorprenen que hi hagués muralla al trajecte de la Gran Via de Jaume I. D'altres, ho havien llegit.
El paper de les fonts orals.
Molt rellevants però també molt perilloses. En el cas de la Guerra Civil, la verificació és complexa. I t'expliquen el que volen. Et poden enganyar, potser sense voler-ho. Consultada la font, és necessari continuar la recerca. Passa el mateix amb la documentació escrita. Cadascú explica la "seva veritat".
