L'ESTARTIT | CARLES TORRAMADÉ
L'Associació d'Estudis de la Mediterrània Bufalvent, afincada a l'Estartit, ha engegat aquest any un projecte per censar els cetacis que circulen a pocs quilòmetres de la costa baixempordanesa, localitzats a la zona d'influència del cap de Begur, on s'acaba l'anomenada plataforma continental i s'inicia un descens sobtat que arriba fins als 1.200 metres de profunditat. El projecte té la col·laboració de l'empresa cetacis.cat, afincada a l'Escala, i que ofereix a les persones interessades sortides en vaixell per fer albiraments de cetacis en aquest espai, en un viatge d'unes quatre hores. La iniciativa va néixer la passada tardor quan, arran d'altres projectes que Bufalvent desenvolupava a la zona del cap de Begur, van veure diferents exemplars de rorqual comú -la segona balena, i segon cetaci més gran del món, després de la balena blava i que pot arribar als vint-i-dos metres de llargada i un pes d'unes 40 tones- i de diferents espècies de dofins -com caps d'olla i el dofí llistat, fonamentalment- que passaven per aquest espai, de manera que ja no cal anar a altres punts del món i d'Espanya per poder veure grans cetacis -malgrat que la seguretat d'albirar-ne no és del 100%-.
El president de Bufalvent, el biòleg Xavier Munill, va explicar ahir, en un sortida amb cetacis.cat per a mitjans de comunicació, que l'albirament d'aquests cetacis a tres o quatre milles de la costa de Begur no és un fet excepcional, ja que el seu pas ja ha estat citat en llibres, pescadors n'han vist i alguna balena ha aparegut morta a les platges pròximes.
El pas per Begur respon a les migracions de la pimavera -quan es dirigeixen cap al mar de Ligúria, que comprèn la costa italiana, francesa, de Mònaco i de les illes de Còrsega i Elba, per reproduir-se- i de la tardor -quan es dispersen i tornen al lloc de procedència, alguns des de l'Atlàntic-.
Però el motiu principal és l'existència a prop de la costa del rec de Begur: és a dir, el canó que es produeix al final de la plataforma continental -límit que s'acosta molt al litoral en aquesta zona- i l'inici del descens cap a les profunditats abissals. La proximitat del Ter i les diferències de l'aigua fan que sigui un espai amb molts nutrients, cosa que explica el camí dels cetacis. De fet, en el seu viatge d'anada i tornada a Ligúria segueixen en tot moment el canó que es forma al final de la plataforma continental.
Begur, punt de control
Així, malgrat que es coneix que el cap de Begur és un lloc de pas per als cetacis, mai ha estat un punt de control del seu pas, com sí que ho és el cap de Creus. D'aquesta manera, Bufalvent ha decidit iniciar aquest control aprofitant la seva proximitat amb la costa, obtenir un recull de dades, identificar-los, censar-los i estudiar la seva freqüència de pas. Per això, estan en contacte amb altres associacions que controlen els albiraments d'aquests cetacis, com ara a Múrcia, i es pot fer un seguiment de les seves migracions.
A més, per tenir més ulls sobre el terreny, es posaran en contacte amb clubs nàutics i pescadors de la zona perquè col·laborin en aquest projecte i els informin dels albiraments de cetacis que puguin identificar pel cap de Begur. També estant editant un tríptic per donar a conèixer el projecte i que altra gent que no és habitual d'aquesta zona marítima estigui assabentada del projecte i sigui una font de col·laboració.
ENVIAR COMENTARI
