Muntanyes russes a Roca de Malvet
Antoni Sánchez i Dengra. Santa cristina d'aro.
Srs. Polítics de Santa Cristina d'Aro, els veïns de la Urbanització Roca de Malvet, ja estem ben farts de circular pels nostres carrers, com si fossin les muntanyes russes i plens de rases sense tapar, forats i bonys produïts pels arrels dels pins.
El dia de les darreres votacions per a les eleccions municipals, vaig comunicar al Sr. Alcalde aquest fet i em va contestar amb la resposta d'un polític amb ganes de ser votat:"No et preocupis que allò està en marxa perquè s'arregli". Una resposta realment política que, per cert, ja me la conec de sobres; fa 27 anys que sóc funcionari.
Vaig anar a l'ajuntament a presentar la meva queixa, vaig parlar amb el cap de la brigada d'obres, amb la policia local, i sense rebre cap solució de ningú, però el que està ben clar, és que la solució no depèn de totes aquestes persones sinó de vostès com a governants i responsables de la població. Ni tan sols al butlletí especial Pressupost participatiu de setembre 2008, hi surt com a demanda l'arranjament dels carrers de Roca de Malvet. Si ens hem de guiar per les destrosses que va causar l'aiguat del mes d'octubre de 2005, en les quals uns veïns no han pogut accedir a casa seva en tres anys que han trigat a arranjar-les, ja ho tenim clar.
Hi ha rases que alguns veïns van obrir per connectar els tubs d'aigua, i que no s'han tapat o no s'han tapat del tot, fet que provoca que quan circulis amb el ?cotxe, aquest pateixi la corresponent topada als amortidors, això sense parlar del perill que pot comportar per als conductors de ciclomotors, que algun dia algú es farà mal de veritat.
L'asfalt de Roca de Malvet, quan era Urbanització privada, ens va costar a cada veí per parcel·la 100.000 de les antigues i enyorades pessetes.
La urbanització estava ben cuidada fins que se'n va fer càrrec l'ajuntament.
Srs. Governants, facin el seu treball que per això els votem i si no en són capaços, deixin la governabilitat per als que ho puguin fer millor, que ben segur que hi són. Si no és així, de ben segur que s'ho trobaran a les urnes de les properes eleccions.
Els pressupostos participatius políticament queden molt bonics, però estem veient que a la pràctica no funcionen, és obvi, en un Ajuntament en què tothom vol manar i al final no mana ningú com cal. Es cert que Santa Cristina, amb les noves obres està quedant molt maca, es cert, no ho podem negar, però hi ha altres coses que s'han d'arreglar.
Eficàcia i necessitat del Ministeri d'Igualtat
izaskun fernández uribe. girona.
Aquests últims dies la Sra. Aído, titular de la cartera del Ministeri d'Igualtat, ha estat objecte d'entrevistes en ràdio, premsa i televisió, en celebrar-se el dia 8 de març el Dia Internacional de la Dona, així com per la proposta de nova llei de l'avortament.
El Ministeri d'Igualtat, amb Bibiana i el seu, per a mi incomprensible, somriure perenne, ha costat i està costant molts diners a tots els espanyols -personalment en qüestiono la necessitat- i s'ha demostrat ineficaç, si fem cas a les xifres in crescendo de les dones que moren en aquest país, cavall de batalla d'aquest ministeri.
Tot aquest argument és que no resulta apropiat en els temps que corren, i menys venint d'una dona, però crec que ja és moment que s'escolti un altre tipus de discurs, una mcia més ampli, i censurat per no ser "adequat" a les directrius que ens governen.
Ningú percep que lleis tipus Llei Integral de Violència de Gènere estan generant abusos i que la seva inoperància cap a les veritables maltractades es deu als mateixos?
La societat entén com a normal que es col·lapsin jutjats per denúncies frívoles, mentre les que sofreixen en pròpia pell el maltractament continuat hagin d'esperar mesos, o fins i tot anys, perquè tot l'engranatge judicial s'engegui i no sigui massa tard per a elles?
Per què aquest Govern concedeix més importància a les dones com a víctimes en detriment dels menors?
Des del Ministeri d'Igualtat, són conscients que en aquest país es criminalitza a tots els homes pel mer fet de ser homes?
Tenen dades i xifres d'homes maltractats i assassinats per dones?
Sembla ser que totes aquestes preguntes creen cert desassossec a polítics i associacions feministes, potser per temor que s'obri la Caixa de Pandora i es faci visible una realitat que s'oculta.
No m'agrada on viscÉ
jordi garcia planas. girona.
12,92 euros per anar i tornar de Riudellots de la Selva a Barcelona.
6,46 euros anar i 6,46 euros tornar. Més 2,30 euros per tenir el cotxe aparcat durant 40 minuts en una zona d'estacionament de pagament a Barcelona. En total 15,22 euros. Quin atracament!
Sento ràbia i impotència en pensar que de Fraga en avall la cosa canvia radicalment. Per què hem de pagar tant a Catalunya? I l'alliberament de peatges de què tant s'omplia la boca el Sr. Carod? I el Sr. Nadal? Ens podria informar de com està el tema de l'alliberació de peatges? Ens consta que hi està treballant molt... i el Sr. Mas?...S'utilitzava en campanya però sincerament no tenen cap intenció de solucionar-ho.
Sento pena per la incompetència de la gent "que ens representa"...i com jo...moltíssima gent! i La Caixa?... Mare de déu La CaixaÉ!
Orgull ciutadà
Fran Hervías Chirosa. Portaveu de
Ciutadans a Girona. GIRONA
L'Agrupació de Ciutadans de Girona ha demanat a l'Ajuntament que no subvencioni algunes entitats, donant algun argument, i en cap cas se n'ha demanat la il·legalització tal com ells han dit.
Les JERC, Joventuts d'Esquerra, han contestat titllant-nos d'"inadaptats" i "gent estranya". Concorda bé amb el tipus de missatges que denunciem. El nacionalisme es basa en la separació entre els nosaltres i els altres, la gent estranya. Qualificar algú d'inadaptat és símptoma d'una intolerància que s'ha manifestat de les formes més terribles en els pitjors moments del segle passat, quan un règim criminal es va dedicar a massacrar la gent per no ser de la raça escollida, per malalts, per comunistes, o per inadaptats. Tot i així, efectivament, ens sentim orgullosos de la nostra inadaptació i de ser considerats gent estranya pels intolerants.
