DANIEL BONAVENTURA
Resulta esperançador saber que puja una generació disposada a plantar cara, a defensar els seus drets al preu que sigui. Uns nois i unes noies no han caigut en el menfotisme i s'han apuntat a l'etern debat sobre els plans d'estudi rebutjant el previsible guió que condemna tota discrepància a la marginalitat més inhòspita. Per constituir un contrapoder, els estudiants han hagut de recórrer a una molt coneguda forma d'organització entre els catalans: l'assemblearisme. Qui no recorda l'Assemblea de Catalunya? I l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona? Benvinguts assemblearis, així, a la contra, s'han forjat grans líders. No renuncieu al vostre somni i, sobretot, no us limiteu a substituir els que avui ocupen els despatxos i no fan ni deixen fer. Potser l'autonomisme ha permès avançar en una Catalunya escanyada per un elevadíssim grau de dependència, però el model s'ha esgotat, no dóna per a més i cal dir-ho clar i fort. Actueu amb seny, respectant els que no comparteixen les vostres reivindicacions, i continueu formant-vos. El rectorat no tindrà més remei que afegir-se a la vostra queixa.
