Qüestió de coeficient
josep ruiz garcia. santa coloma de farners.
Tal com va dir no fa gaire el senyor Sarkozy el nivell d´intel·ligència del senyor Zapatero no sembla ser massa alt. Aquest dèficit en el coeficient deu ser un mal, o una virtut, de l´esquerra del nostre país. Al «compañero» Montilla se li ha presentat una oportunitat irrepetible de passar a la història de Catalunya amb gran nivell, gairebé, com Jordi Pujol o Macià. No s´adona de l´oportunitat que, com a president de la Generalitat, té de protagonitzar un acte patriòtic de primera magnitud a favor del país al qual representa. M´explico, així com Companys va pagar amb la seva vida ser el que era, president de Catalunya, Montilla podria passar com a heroi nacional només fent una senzilla acció que no requereix vessament de sang ni grans heroïcitats. Es tractaria simplement de fer caure el Govern de Rodríguez Zapatero amb els 25 diputats que hi ha a Madrid que pertanyen al PSC, o no? per demostrar al president del Govern espanyol allò de.... «ZP te queremos mucho, però queremos más a Catalunya» i que l´Estatut i el finançament són coses sagrades per a un patriota català. Així és com el veuríem la majoria dels catalans. El poble de Catalunya ho veuria com una autèntica demostració d´amor pel país. Vinga, senyor Montilla animi´s que ara té l´oportunitat de passar a la història com un gran patriota.
Els catalans diem val més ser cap de sardina que cua de lleó. Però per desgràcia del país, molt em temo que el senyor Montilla prefereix ser cua de lleó. Suposo que deu ser qüestió de coeficient.
Bicing sense carril?
Ramon Rovira de Eugenio. girona.
A Girona, cada cop més, està augmentant l´ús de la bicicleta com a mitjà de transport per la ciutat. Per contra, els carrers de la nostra ciutat, no són com els de la Ciutat Comptal, i per tant, hi ha més limitacions de mobilitat per vies segures.
Un ciclista, preferentment, escull un carril bici per desplaçar-se en comptes de la carretera, ja que és molt més segur i saps que estàs fent el correcte. Si no hi ha carril bici, es recorre a la vorera, però ja hi ha un altre dilema: els vianants. No és agradable haver de passejar atent que no et vingui una bicicleta, la qual va més ràpida que tu, i haver d´esquivar-la, o com a mínim, saber si ho farà ella vers tu.
Per tant, com que a els ciclistes tampoc els interessa ser una molèstia per al ciutadà recorren a circular per la carretera, arriscant el físic i ralentint la mobilitat del vehicles més ràpids com cotxes, autocars, camions... Ja tenim un altre problema. Llavors, què s´ha de fer? Com solucionar-ho?
L´Ajuntament anuncia per d´aquí a un temps el «bicing», però com volen posar bicis a disposició del ciutadà si no tenen carrils bici per a aquest mitjà de transport? I si tenen la intenció de fer els carrils bici adequats, de moment no es veu cap zona en obres que pugui ser per dur a terme la construcció d´aquests.
Els ciclistes esperem que hi hagi una millora, no només per a nosaltres, sinó també per a la ciutadania en general.
Figueres? ciutat dormitori?
Isabel Guzman Ivars. Figueres.
Han vist com estan desgraciant la nostra capital comarcal? Com es trinxa el territori i es malmena el nostre paisatge. Respon a un model lògic de ciutat desplaçar la majoria d´activitats a quilòmetres del centre? Troben que potser exagero? ....
Cinema -Agafa el cotxe! / Ball -Agafa el cotxe !/ -Girona, Agafa el cotxe ! (tinguin la seguretat, un cop vegin la distància fins l´estació més el preu del súperbus, agafaran el cotxe segur, i molt aviat!!, Compres -Agafa el cotxe // Troben normal que sense cotxe estiguem acabats! -Tranquils de moment sembla que no s´han plantejat traslladar el Museu Dalí a la perifèria, de totes maneres més val no donar idees! Inestimable batlle de Figueres, intenti no emfatitzar la història de l´aneguet lleig, provi de ser open-minded i recordi els humoristes d´El Jueves, o tanmateix el programa de Polònia, i admeti amb esportivitat, a ben segur, inherent al seu càrrec que: «los tiempos estan cambiando», no troba? Prengui exemple de nosaltres, la resta de mortals figuerencs acostumats a encaixar la seva negativa a l´hora d´escoltar les nostres propostes (6.500 signatures), o el que és pitjor, la seva contesta afirmativa a qüestions que realment mai es pensen solucionar.
Un bon consell, dediqui la seva energia i atenció per aconseguir que Figueres torni a ser una vila amb vida, i veurà com a les properes fires, i tal i com diu el conte, l´ànec es converteix en un formós cigne.
M´hauré de ficar el cotxe a la butxaca?
Carles Collell i Corominas. girona.
Senyora Salamaña i senyors de l´Ajuntament de Girona: Ho intento però no els entenc. No entenc la seva obsessió a eliminar les zones d´estacionament per a cotxes del centre per posar-hi motos. Dilluns vaig veure amb estupor com havien desaparegut les, molt necessàries, zones d´estacionament de l´avinguda 20 de Juny (la que va de Jaume I a Bonastruch de Porta). On abans s´hi encabien una vintena de cotxes, ara hi ha espai per a 58 motos. El més patètic de l´assumpte és que (a les 6 de la tarda) habitualment hi ha només mitja dotzena de motos aparcades i els aparcaments de la Devesa col·lapsats. Aparcar al centre no és un caprici pels que hi vivim, és una necessitat si no podem accedir als, sobresaturats i terriblement cars, aparcaments privats. I si treballem fora (a Monells, per exemple) no sempre podem anar en transport públic (inexistent). Abans d´eliminar els aparcaments doni´ns una solució als que no podem prescindir del cotxe. Potser la senyora Salamaña m´haurà d´ensenyar a anar en moto.
La bona gestió d´un problema
pere iglesias chamorro.
palafrugell.
Les característiques de la meva professió fan que valori d´una manera molt especial un «gràcies per tot» i un «t´estic molt agraït/agraïda» quan aquests es diuen de manera sincera i amb afecte. Sovint, poder ser el destinatari d´aquestes dues frases quan has acabat la teva feina fa que cada jornada laboral sigui un estímul i cada cas un nou repte, cosa que et porta a seguir treballant amb il·lusió.
És per això que vull fer valer aquestes quatre ratlles com a mostra d´agraïment envers el tracte rebut per l´equip de treball de l´oficina de La Caixa número 0050, de Palafrugell, que ha demostrat la seva eficàcia en el moment de resoldre una incidència en què m´he vist implicat, aliena a la meva persona, i que, en cas de no haver estat solucionada, m´hagués suposat un important perjudici. A les persones que ho han fet possible: «gràcies, us ho agraeixo».
