FRANCESC LÓPEZ
de manera volguda he deixat passar dies entre l'explosió de tot plegat i aquestes ratlles. Per evitar que hi hagi qui pensi que es tracta només d'acció-reacció: em piquen i m'hi torno. Perquè els ben asseguro que no és així, sinó que la història ve de lluny. I em dol profundament.
Per això, i ateses les circums?tàncies, crec que és hora que la gent, si més no la que segueix els escrits que el senyor Josep López de Lerma signa en aquest diari, sàpiga el perquè, i des de fa temps -des del 2002 per ser precisos-, aquest ara il·lustre advocat i exvicepresident del Congrés dels Diputats dedica part del seu temps a posar en dubte la meva capacitat professional, desprestigiant-me i, darrerament, també insultant-me.
En el del 7 de març passat -ja he dit que havia volgut posar-hi distància- no escatimava tampoc elogis -per dir-ho amb ironia- als que, durant tants anys, em feren confiança en la meva tasca com a tècnic del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, on he exercit diferents responsabilitats: 6 anys com a cap de promoció i relacions públiques, 12 com a gerent, i el darrer any com a Comissari del Centenari de la Costa Brava. En l'escrit, curull de despropòsits i de falsedats -no sé si per desmemòria-, ve a dir que si he estat tots aquests anys al Patronat no és pas per la meva professionalitat sinó pel fet de pertànyer a un partit -que resulta que també és el seu-, en el qual, segons ell, "el mèrit i la capacitat es mesura amb la vara de la mediocritat". Del Patronat, per cert, en formen part, a més de 20 membres del sector públic representants de la Diputació de Girona i dels consells comarcals entre altres, 20 persones més en representació del sector privat: empresaris, presidents de gremis i membres de les tres Cambres de Comerç. Ho destaco perquè no ofèn qui vol, sinó qui pot: mai tan ajustada aquesta dita referida al personatge que ens ocupa.
Cadascú ha tingut les possibilitats que la vida i les circumstàncies li han donat per preparar-se. No vull entrar en les que m'afecten, però sí explicar que prèviament a ser contractat com a tècnic del Patronat ja formava part del seu Consell d'Administració com a representant del Consell Comarcal del Ripollès, lloc des del qual vaig impulsar, juntament amb els amics Mingo Pairó i Jordi Munell, la creació del Patronat Comarcal de Turisme, que va servir per tirar endavant un seguit d'iniciatives per revifar el turisme a la comarca, llavors greument afectada per la crisi industrial. Al Patronat se'm va contractar per fer una tasca tècnica, que no política, i d'aquesta se'n dóna compte, mensualment, a un Consell d'Administració format per 40 persones, que són els que tenen la facultat d'aprovar el nomenament del seu personal i fiscalitzar-ne la seva gestió. Fins fa ben poc no he estat foragitat d'enlloc, com ell afirma. I si ara ho he estat, tothom que coneix la meva trajectòria té clar que el sectarisme polític, i no d'altres criteris, hi té molt a veure. I és precisament pel meu excés de zel en voler fer bé la feina durant tots aquests anys que em vénen tots els problemes amb en López de Lerma. Sempre he procurat, i especialment durant el període en què en vaig ser el màxim responsable en l'àmbit tècnic, que la meva gestió, i que el mateix Patronat, no es polititzessin; que s'actués només amb criteris de solvència professional i eficàcia tècnica, cosa que els respectius responsables polítics em varen respectar en tot moment.
El meu "pecat" contra tan "insigne" personatge va ser intentar reconduir una situació i no acceptar la contractació anòmala d'un familiar directe seu i voler-ho fer en la forma adequada al cas, totalment lícita i transparent. Ell pretenia, però, i lamento dir-ho, un tracte de favor. Jo li vaig oferir una solució ajustada a llei, i ell, que diu saber-ne tant d'aquesta, es va ofendre i la va rebutjar, i va tenir la gosadia d'escridassar una empleada i de dir-li -per telèfon, això sí, ja que per dir les coses a la cara, s'ha de tenir més vergonya i educació-, "els del Patronat us recordareu de qui és en López de Lerma". Fer servir les influències del càrrec per aconseguir tractes de favor en benefici propi, més que el bé comú, és una mala forma de fer política. L'amenaça quan no es fa el que un vol o com ho vol, sigui just o no, es desqualifica per si sola i inhabilita qui la practica per donar lliçons a ningú.
Al país se'l pot servir de moltes maneres, com a ciutadà, com a tècnic de l'Administració, com a professional, o dedicat a l'alta política, però sempre procurant fer la feina ben feta: amb eficàcia, amb honradesa i amb honestedat. És el que sempre he procurat. No sé si pot dir el mateix aquell que mogut per rancúnies personals es dedica a carregar de forma injusta i barroera contra persones per no haver obtingut d'elles un tracte "especial", perquè han actuat en la forma que se suposa que s'ha de fer en una societat democràtica i ajustada a dret. És l'obscenitat de la prepotència.
