El TSJC anul·la els canvis al xalet Tarrús i obliga Girona a pagar 2,3 milions als amos

URBANISMENou revés per a l'equip de govern de Girona en el cas del xalet Tarrús. Primer una sentència del juliol de l'any 2007 obligava el consistori a pagar quasi 2,3 milions d'euros als seus propietaris per haver catalogat l'immoble l'any 1995 i impedir-los edificar. Ara, una altra sentència anul·la les modificacions urbanístiques impulsades per l'Ajuntament per evitar pagar els diners i l'obliga a fer front a la indemnització.

GIRONA | TAPI CARRERAS
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat els acords urbanístics aprovats per l'Ajuntament de Girona a la finca del xalet Tarrús que pretenien esquivar una sentència que obligava el consistori a fer front a una indemnització de 2.284.802,07 euros d'euros als seus propietaris.
La interlocutòria de la secció quarta de la sala del contenciós administratiu del màxim tribunal català declara nul·les les aprovacions inicials i provisionals de la modificació del Pla General al xalet Tarrús i el seu Pla Especial ja que considera que amb els canvis urbanístics no s'estima la sentència dictada el 12 de juliol de l'any 2007 pel mateix tribunal en què es condemanava l'Ajuntament a pagar íntegrament la indemnització, propera als 2,3 milions d'euros.
La sentència indica que els canvis urbanístics aprovats en un ple de l'Ajuntament, amb els vots dels socis del tripartit PSC, ERC i ICV-EUiA, constitueixen "uns actes administratius clars mitjançant els quals es pretén eludir el compliment estricte i en els seus propis termes de la sentència i pretén evitar el pagament de la indemnització per responsabilitat patrimonial de l'administració".
Els representants del tribunal assenyalen, a més, que els acords del ple municipal de Girona del 15 de gener i del 8 juliol de l'any passat (quan es van fer les aprovacions de la modificació) incorren en una "desviació de poder". En aquest sentit, el TSJC reclama a l'Ajuntament que faci efectiva la indemnització als propietaris: "Es requereix a l'administració demandada -l'Ajuntament de Girona- perquè en el termini d'un mes es procedeixi a acreditar davant d'aquesta sala els tràmits efectuats per al compliment de la sentència". Tot i això, la resolució judicial indica que el consistori gironí pot presentar un recurs de súplica.
L'Ajuntament va decidir tirar endavant la modificació puntual del Pla General i un Pla Especial per descatalogar parcialment el xalet i generar un espai que permetés aixecar un nou edifici amb una planta baixa i sis pisos d'alçada i mantenia la protecció en un tram del mur exterior i al jardí. D'aquesta manera, atorgant uns 1.306 metres quadrats més de sostre edificable, l'equip de govern preveia donar compliment a la sentència judicial que obligava el consistori a compensar els propietaris de la finca.

Un cas que arrenca el 1995
Els amos del xalet Tarrús havien dut l'Ajuntament als jutjats quan el consistori gironí va decidir catalogar l'edifici l'any 1995, posant la finca dins el Pla Especial de Protecció del Patrimoni. Es tracta d'un immoble dels anys trenta, obra de l'arquitecte Josep Claret, situat al carrer de la Rutlla número 137.
La revisió del Pla General de ?l'any 2002 va mantenir aquesta catalogació al xalet Tarrús, que continuava protegit i per tant no es podia enderrocar ni fer-hi obres majors. Els titulars de la finca consideraven que la catalogació de l'immoble els perjudicava respecte al tractament que tenien la resta d'edificis de la zona, on es permetia dues, tres o fins i tot quatre per la resta de solars. Els propietaris consideraven que l'edificació estava molt deteriorada i malmesa pel pas del temps i no s'havia de protegir. A més a més, hi havia hagut okupes i recordaven que el propi equip de govern que ara havia decidit protegir aquesta finca obra de Josep Claret, havia descatalogat gran part de l'obra d'aquest arquitecte perquè al seu parer havia decaigut el seu interès.
Els amos de l'edifici van dur el cas als jutjats i l'any 2007, una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemanar l'Ajuntament ha indemnitzar els titulars de la finca per posar límits als creixement urbanístic d'aquest espai quan es va replantejar la zona.
Posteriorment va tornar a dur als tribunals l'Ajuntament, aquest cop per la modificació puntual perquè van considerar que havien de rebre la indeminització ja que l'edificació que els atorgaven els canvis urbanístics no els compensaven.