ENTREVISTA DE ALBERT SOLER GIRONA
El judoka del GEiEG Pedro Carpintero ha guanyat la medalla de plata en el campionat del món de veterans celebrat recentment a Alemanya, en la categoria de majors de 60 anys i en pes -90. Carpintero és entrenador al GEiEG i va ser fa anys porter de discoteca.
Als 60 anys i encara donant cops al tatami?
Sí, em penso que sóc el competidor més veterà d'Espanya.
A aquestes edats els judokes necessiten una grua, per aixecar-se?
No, i ara, d'això res. Al·lucinaria vostè de veure de quina manera caiem a terra i com ens aixequem. No cregui que som una colla d'exesportistes que ens trobem i ja està: en aquests campionats hi ha gent molt preparada, amb moltes hores d'entrenament.
Però els serveis mèdics deuen tenir força feina...
No n'han tingut gaire, no. Érem 1.174 judokes -entre homes i dones- i en tres dies potser hauran entrat els infermers al tatami a endur-se algú, quatre o cinc vegades. La gent està forta.
Tombaria algun jove, encara?
Home, jo m'entreno combatent amb els judokes del GEiEG, que són molt bons. Si no, no hauria arribat on he arribat.
Què va passar, a la final?
Per compensar que el Barça guanyés el Manchester, l'anglès em va guanyar a mi (riu). L'home fa 10 anys que queda campió del món. Però ja tinc ganes de trobar-lo al novembre al campionat d'Europa, a veure qui guanya.
L'experiència és un grau però és clar, allà tots en tenien.
Sí, tots els participants hem sigut competidors i ara som professors.
De quina edat va veure judokes?
Hi havia una russa de 76 anys que encara estava allà, barallant-se a sobre del tatami. És digne de veure.
Es veu als quasi 80 saltant encara pels aires?
(Riu). De moment em trobo en forma, perquè ho porto fent tota la vida i mai no ho he abandonat. No com els futbolistes, que quan deixen de competir no es cuiden i s'engreixen.
Per fer de porter de discoteca el judo deu ser útil.
Mai, mai, mai, he hagut de posar la mà a sobre de ningú, en 25 anys treballant de porter. Tothom que em coneix sap que sóc pacífic, i això que també he practicat karate.
Ja és curiós, amb els personatges que corren de nit...
El judo ensenya també a controlar-se, no en tingui cap dubte. Els que treballem de nit hem d'evitar usar la violència, però avui dia hi ha kamikazes que no saben controlar-se. Com en totes les feines, hi ha de tot.
Sí, de tant en tant llegim notícies d'agressions fetes per porters.
Perquè en lloc de fer arts marcials i aprendre autocontrol prefereixen fer culturisme, i es fiquen pastilles fins i tot pel... darrere. Però en fi, que cadascú faci el que vulgui, jo tinc la consciència tranquil·la de no haver tingut mai ni un problema.
Controlava igual les temptacions que la nit ofereix a l'esportista?
Del tot. Jo ni fumo ni bec, i quan acabava la feina, anava cap casa a dormir les meves vuit hores.
