BARCELONA | ACN/D.B.
L'Observatori de la Llengua i la Xarxa Cruscat (Coneixements, Representacions i Usos del Català) de l'Institut d'Estudis Catalans va difondre ahir un estudi que reconeix avenços a Catalunya en l'ús social del català, encara que ha alertat que es deteriora, sobretot a les grans ciutats valencianes.
Natxo Sorolla, membre del Cruscat i un dels experts que ha redactat l'informe, ha detectat clarobscurs en la situació d'una llengua que abraça una àrea geogràfica de tretze milions d'habitants i que "saben parlar nou milions i la resta no", va assenyalar.
D'aquest nou milions de persones, prop de sis l'utilitzen a casa, cinc majoritàriament, i un en combinació amb altres llengües.
Segons l'opinió de Sorolla, "cada vegada hi ha més gent que aprèn a parlar català i que l'incorpora com a llengua per a usos socials i familiars".
L'altra cara de la moneda és que "ens trobem a la vegada que la llengua no travessa aquesta situació positiva i experimenta un retrocés", com per exemple en grans ciutats de València, Castelló i Alacant, on "la llengua retrocedeix cada vegada més en el seu ús i coneixement".
La coautora de l'informe i jurista Eva Pons, de l'Observatori de la Llengua, entitat a la qual perta?nyen una quinzena d'organitzacions des d'Òmnium Cultural fins a la Plataforma per la Llengua, ha assenyalat que l'estudi cobreix una etapa de marcs legals a València, Illes Balears, Catalunya i Aragó, "que tenen uns objectius en matèria lingüística no coincidents".
Pons ha assenyalat que la reforma més ambiciosa és la de l'Estatut de Catalunya, que "no ha tingut el desenvolupament esperat, per exemple en la justícia, i continuem a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional".
A València es detecta una absència continuada d'accions de promoció de la llengua.
