Els botiguers de Tossa
de Mar
Irene Martí Roure. Girona.
Tornava de la platja de Tossa, que cal dir que estava a rebentarÉ i he volgut fer un vol per les botiguetes, que fins avui era un dels encants de Tossa, amb intenció de comprar-me un parell de coses que em feien falta. M'havia comprat una llauna d'un refresc perquè havia sigut un dia de molt sol i molta calor.
Doncs de seguida ha arribat el meu primer disgust, a la primera botiga no m'hi han deixat ni entrar per la llauna que portava a les mans, a la segona no m'han deixat emprovar una camisa perquè si venia de la platja podia portar sorra o sal de l'aigua de mar, i embrutar-la i a la tercera, on m'han dit que portava sorra enganxada a la cama i que sortís (eren quatre pedretes al turmell, us ho asseguro). A totes tres amb força males maneres.
Si que van tips, aquests botiguers de Tossa! he pensat. El més important és que no els embrutin el local o el gènere? O és vendre? Així que aquella camisa que si m'hagués anat bé ja estaria venuda, continua penjada allà a la botiga. Neta com una patena, això sí! I el calaix? També net.
Per sort en una última botiga, on m'han tractat amb molta correcció, m'he emprovat tot el que he volgut i finalment he fet les meves compres, que han arreglat el mal regust que m'enduia del meu dia a Tossa.
Evidentment sóc una persona adulta i cuidadosa, que no hauria embrutit res de res.
Als senyors botiguers tan primmirats us proposo, que porteu la vostra botiga terra endins, a un lloc llunyà i solitari, on no hi hagi platja, ni sorra, ni sal.
Gir a Girona, bici-tinc
M. del Roser Noguer. Fornells de la Selva.
La vida a "Girona" tindrà un sotrac amb els que ens vindran a visitar i com si fossin un exèrcit de mosques i mosquits, que Sant Narcís podria confondre amb soldats, envairan els carrers de la ciutat. El cor se'ns pararà en veure les rodes passar i, unes davant i altres darrere, faran la piu-piu al Ter, al Güell, o a l'Onyar, i Girona tindrà un altre riu però no amb aigua per emplenar, sinó que aquest ja vindrà ple, però no d'aigua, sinó de pedals. La gent, la de tot l'any, s'haurà d'arraconar abans de sentir-se inundats, només els del Tour podran passar.
Però potser serà tal l'empatx de bicicletes per aquí i per allà, que els records arraconats potser activarà, i ens vindran al cap que un dia, quan érem infants, en bicicleta ens vàrem fer el primer pelat, el primer bes d'amagat, l'excursió cap a mar o a muntanya amb els companysÉ I els records trauran la pols a una bicicleta oblidada, que avui amb tot aquest enrenou potser podrem dir que l'hem ben retrobada. I potser "Girona" farà el gir i en les voreres passejaran nens, avis, mares, pares..., vilatans de tot el món, i potser pels carrers i carreteres les bicicletes inundaran i els cotxes arraconaran. Per què no? A mitjans del segle passat n'eren quatre, ara els quatre ja son massa i potser hem d'arribar en el "ni poc, ni massa".
Parlant de tu et faig reviure i potser, demà, iré per Girona amb bicicleta.
Blanes, vila "gayfriendly"
Montserrat Valls i Pijoan. Blanes.
Havent assistit en el ple del passat dia 30, em sento avergonyida dels nostres representants polítics que van votar a favor d'aquesta proposta que deixa Blanes amb una característica diferenciada i única, lluny del que fins ara era el nostre millor emblema turístic: apartaments familiars, càmpings, etc., gent que busca la tranquil·litat a l'entorn.
No tinc res en contra d'aquest col·lectiu; ara bé, el respecte i l'acolliment són una cosa, però imposar a la nostra vila l'emblema d'aquest moviment gai no és el més adequat; d'altres col·lectius hi ha que es mereixen més la nostra consideració i no han estat tinguts en compte per l'Ajuntament.
Aquesta catalogació de la nostra vila com a Gayfriendly hauria d'haver estat consultada en referèndum; més que en una democràcia sembla que estem en una politicocràcia, ni aigua de mar, ni gent que les passegi.
