D.B., GIRONA
L´historiador i polític Lluís Maria de Puig va afirmar ahir que el llibre que ha escrit el metge neuròleg Joaquim Jubert sobre Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i Àlvarez de Castro «contribuirà a aclarir la veritat històrica sobre el que va ser la tragèdia dels setges» napoleònics de Girona.
Més de cent persones van assistir ahir a la presentació del llibre Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i "La locura de Ávarez de Castro" (CCG Edicions), en un acte celebrat a la Fundació Valvi de Girona.
De Puig va assenyalar que durant molts anys s´ha explicat «una versió manipulada dels setges, una història que mai no parlava dels desertors, ni dels que aprofitaven la tragèdia col·lectiva per treure´n profit personal, ni de les veritables causes de la mort d´Álvarez de Castro».
Al castell de Sant Ferran de Figueres encara hi ha una placa que diu que el general Álvarez de Castro va morir enverinat pels soldats de Napoleó. De Puig espera que les commemoracions del bicentenari dels setges de 1808 i 1809 «aclareixin aquests errors» i també espera que no caiguin en el triomfalisme interessat de la Girona immortal, tal com va passar amb les celebracions del centenari i les del 150 anversari.
Per la seva part, Joaquim Jubert intenta amb aquest llibre reconstruir les vides dels tres implicats: Diego Ruiz i Prudenci Bertrana, per una banda, autors del llibre La locura de Álvarez de Castro, publicat el 1910, i el general Álvarez de Castro, que estava al front de la defensa d´aquella Girona assetjada i que va quedar innecessàriament destruïda. El llibre La locura de Álvarez de Castro, que va causar un gran escàndol quan es va publicar, es reedita ara per primera vegada inclòs com un apèndix del llibre de Joaquim Jubert.
El metge neuròleg sosté que el llibre de Diego Ruiz i Prudenci Bertrana és «un pamflet» ple d´«errors» i afirma que, en realitat, Álvarez de Castro «no estava boig» i va ser la seva obsessió militar de resistir la que va causar, inútilment, 4.000 víctimes en els tres darrers mesos d´aquella Girona assetjada de 1809. Pel que fa a Diego Ruiz, Jubert el retrata -aquest sí- com un autèntic boig que va aconseguir enredar mig Girona i accedir a la direcció del manicomi de Salt sense ser ni metge.
En aquella Girona de principis del segle XX, les commemoracions oficials de signe triomfal i espanyolista van dibuixar una Girona immortal que va decebre molt els sectors republicans catalanistes, representats per gent com Miquel de Palol, Carles Rahola, Prudenci Bertrana o Xavier Montsalvatge.
En resposta a aquella lloança de la Girona resistent davant l´invasor francès, Bertrana i Ruiz van publicar La locura de Álvarez de Castro, llibre que desprestigiava i tractava de malalt mental el general. L´escàndol va ser immediat, però així com Diego Ruiz va desaparèixer, l´autor de Josafat va assumir tota la responsabilitat i va pagar-la amb pena de presó i havent d´abandonar la ciutat.
Per Joaquim Jubert, La locura de Álvarez de Castro és obra de Diego Ruiz, amb redacció de Prudenci Bertrana. «Ruiz tenia fases d´eufòria que li feien tocar el cel i fases depressives que l´enfonsaven», va assegurar Jubert.
Les recerques que ha fet per escriure el llibre l´han portat a descobrir que en una ocasió, el radical Diego Ruiz va fundar unes societats secretes amb l´objectiu d´atemptar a Roma contra el rei Alfons XII.
