Per un triple deure d´amistat, de justícia i d´agraïment volem dedicar el nostre article a aquest bon amic, bon professor, bon pare de família i bon espòs que fou Xavier Fàbrega i Vilà, que ens acaba de deixar.
En aquestes darreres hores, plenes de tristesa i defalliment, han passat per la nostra imaginació, en ràpida cavalcada de records, un munt d´anècdotes, vivències i situacions compartides al llarg de més de vint anys, primer com a alumne, després com a company en l´exercici de la docència. Ell tenia uns pocs anys més que nosaltres, i la diferència d´edat ens el feia mirar com un conseller, un germà gran, un guia... Com algú sempre disposat a escoltar-te, a ajudar-te... i a compartir projectes i il·lusions.
Xavier Fàbrega va néixer a Girona l´any 1958. Era professor d´Història i de Llengua catalana. Acabava d´iniciar el seu vint-i-cinquè curs a l´escola Bell-lloc de Girona, commemoració que l´omplia de goig. Quants d´alumnes, al llarg de tots aquests anys, deuen haver passat per les seves classes, unes classes dinàmiques, divertides, profitoses... Inoblidables.
A l´escola era un model a imitar, un punt de referència, un mestre d´energia i de bon humor. Al seu costat, sempre t´hi trobaves bé. Tenia una gran capacitat per engrescar la gent al voltant de qualsevol projecte que fes falta posar en funcionament. Impressiona el nombre d´activitats que sol, o bé amb altres professors, fou capaç d´activar: els cicles de conferències Girona a l´abast, l´Agrupació d´Antics Alumnes, el Premi Solidaritat, les Fires, els camps de treball al Collell, les classes a la Creueta... Sempre s´hi abocava amb generositat, joia, plenitud... i convicció total.
Hem conegut poques persones que estimessin tant els llibres com ell. Destacava com a lector i també com a escriptor. Coneixia a fons les obres dels nostres principals escriptors. Tenia escrits molts de contes, que eren portadors dels millors consells que es poden donar als infants i als joves d´avui... Fins i tot, juntament amb Ramon Homs, va escriure dues novel·les juvenils: Malalt d´ocells i El misteri de Quintaforca...
«La meva pàtria és la meva llengua», ens deia a vegades. Era una de les seves maneres d´afirmar l´estima, autèntica i encomanadissa, per Catalunya i pel català... Presidí l´Associació d´Amics de Josep Pla, que féu una tasca ingent a favor de la divulgació de l´escriptor de Llofriu.
En podríem destacar moltes i moltes coses més: la immensa qualitat humana, el caràcter afable, la visió positiva de les coses, l´estar sempre a punt per ajudar tothom, la capacitat de donar aquells consells que desencallen tot tipus de situacions... i unes conviccions de fe, profundes, sòlides, vives.
Els qui l´hem conegut, els mateixos que l´hem estimat, sempre en guardarem un magnífic record, un record que ens esperonarà a continuar treballant pels seus ideals, tots bons i nobles.
A l´Elisenda, als seus set fills i a tota la família Fàbrega els fem arribar el nostre suport i el nostre afecte més profunds.
