Va ocórrer diumenge al vespre. En Xavier anava en bicicleta, per un carril bici i es va trobar amb la moto. No coneixem massa què va passar. El cert és que la topada va posar fi a la vida, jove i plena, d´en Xavier. Com és cert que el motorista passava per un lloc que tenia prohibit. Tal vegada per guanyar temps. El fet, malauradament, no és aïllat. A mi mateix, en més d´una ocasió, m´ha calgut esquivar una moto tot fent camí per la via verda de l´antic tren d´Olot. Els senyals que prohibeixen l´accés als vehicles motoritzats no són respectats. Ni hi ha autoritat competent per tenir cura de fer-los respectar (una autoritat que, per altra banda, es fa immediatament present quan aturo un moment el cotxe en doble filera).
Hi ha més. La carretera GIV 6703, que uneix el trencant de la Creueta amb el santuari dels Àngels, és sovint escenari d´entrenaments per ral·lis. Per aquesta carretera comarcal hi ha, per tant, cotxes que sobrepassen àmpliament els límits de circulació. És una carretera, d´altra banda, freqüentada per excursionistes que aprofitem el cap de setmana per pujar als Àngels: oxigenar els pulmons, estirar les cames, fer el necessari exercici físic en contacte amb la natura. El muntanyisme (o, si voleu, senderisme) és un esport on no hi ha més competició que el gaudi d´una natura en constant evolució i la possibilitat de respirar aire net. Però d´això també, mica en mica, ens en priva el motor. En alguna ocasió, en arribar prop la Casa de les Figues, ens ha calgut recular a causa de la competició d´un ral·li que ningú havia anunciat.
És evident que vivim en un moment en què el motor i la pressa guanyen pes específic. El motor marca la pressa. «És que, si hi vaig en la moto, guanyaré temps!». I jo em pregunto que se´n pot fer del temps guanyat. Saint-Exupery ho reflecteix molt bé quan el seu Petit Príncep es troba amb aquella persona que havia inventat les pastilles per no tenir set, a fi de guanyar temps... Si jo tinc temps, diu el Petit Príncep, aniria tot passejant fins a la font, a beure aigua...
Dintre uns dies es presentarà, un any més, suposo, la Setmana de la Sostenibilitat. Es convidarà a deixar, per un dia, el cotxe a casa. I es tallaran alguns carrers, i els nens de les escoles faran activitats ludicoeducatives... Mentrestant, les curses de cotxes i motos seguiran marcant la programació de la televisió pública, engolint l´espai de les notícies diàries del migdia. La sostenibilitat en la circulació, l´ús de les bicicletes, i l´estímul per anar a peu, necessiten accions i compromisos molt més contundents per part d´una societat, enlluernada per la velocitat i la pressa. Mentre, em sentiré ridícul quan participi en aquestes jornades sense cotxes tan ben programades.
