ENTREVISTA A Thomas Spieker, empresari. exassessor del departament de cultura de la generalitat
ALBERT SOLER, ROSES
-A quina edat va arribar vostè a Catalunya?
-Tenia 15 anys. Els meus pares s´hi van traslladar en l´època del boom turístic, i després va muntar una empresa aquí, a Roses. Després vaig estudiar la carrera a Berlín i vaig tornar i vaig fundar la discoteca Chic. Però aleshores jo només parlava castellà.
-Però quan va venir tenia alguna constància que aquí es parlava també una altra llengua?
-En absolut. Ni tan sols quan ja estava aquí me´n vaig adonar; no va ser fins molt més tard. Ha de pensar que jo vaig arribar sense parlar ni una paraula de castellà, i les meves amistats em parlaven en aquesta llengua. No sé exactament en quin moment vaig ser conscient de l´existència i importància del català, però va ser al cap de força temps, quan ja tenia el Chic.
-I com va començar a interessar-s´hi seriosament?
-Perquè el meu millor amic -un perruquer de Figueres- és catalanista de la ceba, i un bon dia -seria cap a l´any 1982- em va dir que jo havia d´aprendre català i que sempre més em parlaria en aquest idioma. I després, això sí, em va costar molt que els meus amics, que sempre m´havien parlat en castellà, ho fessin en català. Així va anar. I ara sóc un alemany de la ceba (riu).
-El va aprendre sense estudiar-lo.
-Sí, de fet tinc molta facilitat pels idiomes, en parlo sis pefectament. És simple qüestió de sort, tenir aquesta habilitat, per això sempre dic que accepto que la gent envegi aquesta facilitat, però no pas que l´admiri, perquè no em costa cap esforç.
-Quina percepció es té a Alemanya de la situació política i cultural de Catalunya?
-A Alemanya s´entén poc, per la senzilla raó que tampoc no se n´han preocupat massa d´entendre-ho. Allà hi ha una situació que políticament és semblant, amb Baviera, on es parla un dialecte. A Alemanya se sol comparar Catalunya amb Baviera. O sigui, que els alemanys poden arribar a entendre que una regió vulgui més autonomia, independència, etc, però no entenen que vulgui tenir també el seu propi idioma, ja que Baviera no ho pretén. Els alemanys, si una cosa no la poden comparar amb una altra que coneixin a fons, ja no l´entenen.
-Vaja, està dient capquadrats els seus compatriotes?
-Bé, vostè què fa quan té mal de cap?
-Prenc una aspirina.
-Doncs un alemany n´ha de prendre quatre; una per cada cantonada.
-Tanmateix, és un dels països on més universitats ensenyen català.
-Sí, però es tracta de coses molt especialitzades, molt minoritàries.
-A banda de l´idioma, la problemàtica nacionalista catalana s´entén, a Alemanya?
-Les ànsies nacionalistes o separatistes no s´entenen massa bé. Ja sap vostè que els alemanys són una mica inflexibles, com xais. Creuen molt en les normes i no els entra al cap que algú vulgui canviar l´ordre existent. No en va, es diu que si a Alemanya no hi ha hagut mai una revolució, és perquè està prohibit trepitjar la gespa (riu). Però, tot això és cosa de la generació de la posguerra, perquè penso que el que ara tenen 30 o 40 anys ho entenen i ho comprenen tot. El que passa és que en la majoria d´estaments encara prevaleix la generació anterior, i aquests tenen moltes dificultats a entendre qüestions com la catalana.
-Com viu elproblema castellà-català la nombrosa colònia alemanya que viu a l´Alt Empordà?
-És com si neguessin l´existència del català. Sempre han parlat en castellà. Estem parlant de gent d´una altra generació, a qui ja els va costar molt aprendre castellà. Aleshores es mostren una mica ressentits perquè allò que els va costar tant no els serveix. Però a l´altra banda també passa: hi ha els catalans -per a mi són catalans burros- que neguen l´existència del castellà, o que ni se n´ocupen. Personalment penso que no aprofitar la riquesa de viure en un país bilingüe i conèixer dos idiomes a fons, és una estupidesa.
-Vostè va fer una defensa aferrissada del català quan la revista Amigos -d´Empuriabrava i en alemany, pels alemanys- el va menysprear.
-(Riu) És que m´enfilo de seguida. Però jo no crec que en aquell cas -i en altres- es menyspreés el català per mala fe, sinó per desconeixement. Potser també inflexibilitat, però no crec que fos mala fe.
-A Frankfurt hi haurien d´haver anat també escriptors en castellà?
-Jo tinc molt clar que literatura catalana només pot ser-ho aquella que estigui escrita en català. Els escriptors catalans en llengua castellana, per a mi són part de la cultura catalana, però la seva obra està contribuint a la literatura castellana. És evident que la literatura catalana només es pot expressar en el seu idioma. A quina literatura pertanys no ho fixa el lloc on escrius, sinó l´idioma que utilitzes.
-Però vaja, vostè hauria convidat escriptors en castellà o no?
-Home, hi haurien pogut anar com a representants de la cultura catalana, ja que en formen part, i de manera important.Cal tenir en compte que encara que sigui una fira literària, el país convidat mostra tota la seva cultura, no només la seva literatura. En resum, jo hauria fet exactament el que s´ha fet: hauria convidat en primer lloc els escritpors en llengua catalana, i després hauria exposat el ventall de la resta de cultura catalana -com fan tots els països convidats-, on entraria la literatura en castellà.
-Vostè segueix la premsa alemanya. Com han valorat els diaris l´absència d´escriptors en castellà?
-Alguns arriben a dir que no entenen el boicot que s´ha fet als escritors en llengua castellana. Però d´altres hi donen suport. A grans trets, la premsa conservadora és la que reclama escriptors en castellà, i la progressista la que defensa el que s´ha fet.
-Se li dóna massa importància, a aquesta fira i al que representa?
-No, home, no. És importantíssima. Per primer cop la premsa alemanya s´ha pres seriosament el fet diferencial català.
