D.B./ACN, GIRONA
L'exposició Henri Cartier-Bresson. Fotògraf, la primera mostra monogràfica dedicada a Girona sobre aquest artista de la fotografia, reuneix 126 fotografies del pare del fotoperiodisme modern i un dels noms més destacats de la història d'aquest art en el darrer segle.
Les instantànies d´aquesta exposició de Fires de la Sala Girona de La Caixa permeten apropar-se a la mirada excepcional que tenia Bresson per immortalitzar, amb la seva càmera Leika, paisatges urbans, moments històrics o retrats quotidians.
La mostra, visitable fins el 20 de gener de 2008, reuneix una selecció d'instantànies que abraça un període de més de 40 anys, entre els 1932 i el 1979, i d´alguna manera també convida a reflexionar sobre els principals esdeveniments històrics del segle XX.
Segons va destacar la representant de l'Agència Magnum Photos, Diana Saldaña, es tracta d'un llegat que combina «la duresa, la violència expressiva, el lirisme i la rigorositat».
Captar la realitat fugissera en un instant precís. Aquesta és la màxima que va marcar l'obra d'Henri Cartier-Bresson (França, 1908-2004).
Dotat d'una mirada excepcional, que va escollir sempre l'anonimat en acció per captar el millor instant, les seves fotografies conformen un llegat de la història del darrer segle que no pot ser obviat. No en va, l'escriptor i periodista francès Pierre Assouline el va definir com a «l'ull d'un segle».
La mostra a Girona recull una àmplia representació del seu treball, de paisatges urbans, passant per esdeveniments històrics i retrats (tant anònims com d'artistes). Una còpia d´una d´aquestes fotos, comprada legalment als gestors del llegat del fotògraf, pot costar entre 25.000 i 30.000 euros, segons va explicar ahir la Saldaña.
Els paisatges urbans hi ocupen un lloc destacat, juntament amb fotografies d'esdeveniments històrics de la segona meitat del segle XX. Entre altres, s'hi poden contemplar la coronació de Jordi VI d'Anglaterra, la visita del cardenal Pacelli a París el 1938 o la incineració de Gandhi.
Però, sobretot, el que confegeix força a l'exposició són els retrats anònims. Aquestes instantànies de Cartier-Bresson, marcades per la seva posada en escena totalment involuntària, revelen aspectes ocults de la personalitat dels seus protagonistes. I sobretot, mostren el concepte conegut com a «instant decisiu» que va marcar l'obra del fotògraf francès: la sensació de fer coincidir l'ull, el cap i el cor en un gest concentrat que permet captar la realitat per sorpresa.
Com va explicar la representant de l'Agència Magnum Photos, Diana Saldaña, Cartier-Bresson és capaç de confegir d'importància «un moment efímer, centrant-se en el contingut i l'expressió dels seus protagonistes, i apropant la fotografia a aquest instant decisiu». A més, les seves instantànies també mostren un «rebuig dels valors de la societat burguesa, i una actitud rebel que es mostra a partir de la dècada dels anys 30».
De la duresa al lirisme
Serà aleshores quan el fotògraf viatjarà a països com Itàlia, l'estat espanyol o Mèxic, buscant l'univers de tot allò marginal i desproveït. «Amb els seus retrats de treballadors, de prostitutes i d'indigents, Bresson ens mostra una duresa expressiva que més endavant anirà desapareixent de la seva obra cap a una major depuració i lirisme», concreta Saldaña.
Aquesta evolució, que emergirà a partir de la dècada dels 40, permet parlar d'un Bresson marcat per un «classicisme fotogràfic» -com l'ha definit Saldaña- que no renunciarà a l'impacte documental. Serà aleshores quan el fotògraf recorri gran part del món i plasmi per a la posteritat l'acabament de la Segona Guerra Mundial, el final de l'Imperi xinès o la independència de l'Índia.
A l'exposició, que després de Girona farà un any i mig d´itinerància per la resta de l´Estat espanyol, s'hi poden contemplar alguns dels millors exemples com els retrats d'Alberto Giacometti, Truman Capote, Jean-Paul Sartre, William Faulkner, Saul Steinberg i Henri Matisse.
