ANA RODRÍGUEZ. GIRONA
El premi casero de novel·la curta vol continuar descobrint nous valors de la literatura i ahir va guardonar dos escriptors desconeguts, Pau Planas i Núria Martí. Per primer cop en molt de temps, tal com va recordar el mestre de cerimònies, el llibreter Guillem Terribas, els guanyadors són tots dos gironins. Bé, Martí és del Maresme, però porta vint anys vivint a Girona i «sóc gironina d´adopció», va dir l´escriptora.
Pau Planas i Puigverd (Girona, 1974), que es va presentar a la XXVII sota el pseudònim de Pep Prats, va guanyar amb L´apèndix, una història «aparentment de ciència-ficció, però que en una lectura més profunda va més enllà», va explicar aquest funcionari de la Universitat de Girona que ja s´havia presentat als Casero en una altra ocasió, fa ara vuit anys. El portaveu del jurat, l´escriptor Josep M. Fonalleras, va comentar que L´apèndix és una novel·la amb un rerefons de ciència-ficció en tant que tracta sobre una realitat virtual ambientada en una nau.
El jurat va considerar remarcable de L´apèndix la construcció de la seva trama, així com la veu narrativa «amb un to desmenjat i escèptic que cada vegada esdevé més malaltís». En va destacar l´habilitat de Pau Planas «per teixir una teranyina tremendament angoixant». Amb alguns tocs que recorden la literatura d´Isaac Asimov i una «profusió de cognoms amb K que tenen reminiscències kafkianes», l´obra també fa una picada d´ullet a La Muntanya Màgica, de Thomas Mann, i al seu ambient claustrofòbic, materialitzat a L´apèndix en una nau que recorda la caverna platònica. I és que, tal com va reivindicar el seu autor, L´apèndix «va més enllà del relat d´aventures espacials». Es tracta, en el fons, d´una «al·legoria de l´exclusió, del sense-sentit de les nostres vides», va puntualitzar Josep M. Fonalleras.
Per la seva banda, Sense espina ni os, de Núria Martí (Calella de la Costa, 1966), és un relat de províncies. La seva història -el retrat que fa una noia malalta de la seva família a partir d´una foto- «pot semblar senzilla», va comentar Fonalleras, «però, explicada, Madame Bovary també ho és». De l´obra de Martí, el jurat -format per Fonalleras, Terribas, Eva Vázquez, Vicenç Pagès, Imma Merino i Ponç Puigdevall- va destacar-ne sobretot la seva «llengua extraordinària, polida, dinàmica, intensa, viva», així com «el to melodramàtic sense traspassar la frontera». Sense espina ni os, amb el seu to costumista, esdevé un «fresc històric des de la perspectiva d´una malalta sense arribar a ser lacrimogen».
Pau Planas veurà publicat el seu llibre a la col·lecció «Amsterdam», d´Edicions 62. Aquesta nova col·lecció, que pren el relleu d´Empúries en la publicació dels guanyadors del premi Casero, aposta especialment pels nous talents, segons va explicar Guillem Terribas. En aquest sentit, Pau Planas, que ja havia escrit altres coses abans però reconeix la dificultat d´editar-ho, va subratllar el fet que aquest premi doni «l´oportunitat de sortir a la llum a escriptors que no hem publicat res». I és que tal com va puntualitzar, «és un peix que es mossega la cua: si no has tret mai res no et publiquen res tampoc».
El II premi Quim Masó
A l´acte de lliurament del Casero, a banda del concert de Laia Amagat i Anna Radresa interpretant Músiques de pel·lícules, el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, va emplaçar els interessats a la convocatòria del II premi Quim Masó de muntatges de teatre de text, les bases del qual es donaran a conèixer el 23 de novembre durant la representació de Saló de primavera, el muntatge guanyador de la primera edició.
