D´ un temps ençà, els diaris han anat publicant notícies referents a aquest nou fenomen que ara s´està començant a denunciar, però que ja fa alguns anys que és present a les nostres comarques. Es tracta del que s´anomena mobbing rural o assetjament rural.
Fa un temps eren les campanes les que molestaven algun segon resident que demanava amb insistència que se n´eliminés el soroll ja que no el deixaven descansar el diumenge al matí. Ara ja són les granges les que fan nosa, perquè fan pudor.
Els pagesos són precisament els que han garantit que avui puguem gaudir d´un paisatge agrícola, característic de molts indrets de les comarques gironines. Un paisatge gràcies al qual avui, alguns decideixen tenir la seva residència de vacances a casa nostra.
Sempre hi ha hagut bona convivència i no ens podem permetre que això deixi de ser així. Quan algú compra una casa al costat d´una granja, ja sap que no farà sempre olor de farigola.
Els pagesos han de poder continuar fent la seva feina. No podem esperar anar a poble i trobar-nos amb pobles fantasma, quasi parcs temàtics, completament buits, on només hi ha cases d´estiueig que s´omplen dos mesos a l´any i encara gràcies.
No podem fer sentir culpables els pagesos que volen augmentar les seves explotacions. Han de complir totes les normatives, com tothom, però els hem de posar les coses fàcils. Si no acabarem comprant els enciams al Marroc, la llet a altres països de la UE i la carn a l´Argentina.
Hem de ser conscients que no podem pretendre tenir els beneficis de viure en un poble que viu de la pagesia i no assumir el que això comporta. Viure a pagès té avantatges: s´hi viu tranquil i es pot gaudir d´un paisatge extraordinari, però les granges fan pudor i els tractors van lents.
Llegia fa uns dies les mobilitzacions i les xerrades organitzades pel sindicat agrari JARC (Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya) sobre el mobbing rural. Cada cas és diferent, però que un sindicat nacional posi la veu d´alerta sobre un tema com aquest, em preocupa.
Jo visc a Vilademuls, on sempre hem intentat compaginar les activitats agrícoles amb les turístiques i les de la pròpia vida quotidiana. Mai no hem tingut problemes, però hem d´estar ben alerta perquè aquesta harmonia continuï així, tant a Vilademuls com a la resta de pobles i viles de Catalunya que viuen de la pagesia.
* Alcaldessa de Vilademuls i diputada al Parlament de Catalunya (CiU)
