Estem en una part del món on s'ha de conèixer el significat del mot contrafoc. És la crema preventiva i controlada d'una zona vers on es dirigeix un foc, per impedir la seva propagació. Es pot aplicar al que ara ha dut a terme el PSC respecte a TV3. L'ha qualificat de ser «la més antigovernamental». Ha usat una falsedat per a tapar un fet molt real, com és la perversió moral i l'extremisme militant de TV3.
El contrafoc ha sortit de la boca del capità Joan Ferran, diputat i primer secretari de la Federació de Barcelona del PSC. Ferran no és cap bocamoll sinó una persona disciplinada. No parla per parlar. Ha dit el que volia dir, amb el recolzament de Montilla.
Com pot comprovar qualsevol, TV3 no és antigovernamental sinó ultragovernamental. Per ser més precís, no és concebible una TV3 més manipuladora en favor d'una visió marxistaleninista militant i tronada. La seva descarada militància correspon al que va voler el PSC i, encara més els altres dos partits del Front Popular anomenat tripartit.
En la seva recerca de l'extremisme per l'extremisme, TV3 també potencia radicalismes que de vegades molesten al PSC. En efecte, malgrat que TV3 no té res de catalanista, i encara menys de nacionalista, el seu extremisme immanent la pot portar a potenciar el clam independentista del dia, si això li va bé puntualment per a fomentar el desori.
Hi ha més perill que TV3 surti amb un estirabot a favor de l'entorn d' ETA que pas en pro del PNB. Aquest darrer és, segons la seva terminologia, un partit burgès, mentre que a ETA, se li pot trobar l'atenuant de declarar-se, i efectivament ser, una organització marxistaleninista. Alguns ja fa anys que ens hem deixat de xuclar el dit.
Una font del PSC em diu que, la direcció del seu partit està molesta per aquests estirabots independentistes, no sentits sinó instrumentals. Però precisa que pesa més el fet que des del PSOE s'hagi expressat al PSC que TV3 és un element que treu credibilitat al recent desig de Zapatero d'atraure's el vot de centre.
Està a l'abast de tothom comprovar com TVE té una línia informativa molt més moderada que TV3.La línia divisòria entre TVE i TV3 no és l'existent entre catalanisme i espanyolisme sinó la també ben real entre l'esquer ra i l'extrema esquerra.
En política internacional, la diferència arriba al paroxisme. Veure un noticiari de la cadena internacional de la BBC -la millor pel meu gust- i tot seguit un de TV3 et fa pensar que es refereixen a dos planetes diferents. A la BBC hi ha fets. A TV3 sempre hi ha un dogmatisme teleològic, és a dir apriorisme al servei del comunisme.
No poden presentar la dinàmica dels fets sinó reiterar fins el ridícul d'una visió ideològica fallida que ho explica tot. Mai no hi ha respecte per cap realitat que pertorbi els seus mites. Cauen en un maniqueisme de patufet soviètic. Sempre hi ha una interpretació precisa -però, ai las, delirant- del que pugui haver passat. Ens acosta a un futur que a l'endemà haurà de ser oblidat perquè els fets l'hauran desmentit. La veritat, l'objectivitat, la neutralitat i l'equilibri expositiu són víctimes del seu combat, que no és d'avantguarda, ni tan sols de reraguarda.
Per acabar-ho de complicar tot plegat és més una disbauxa que una política articulada. Hi ha una situació com la creada pel el juliol del 1936 pel cop d' Estat franquista. Llavors en els pobles va manar el comitè. Hi havia decisions que eren signades «pel comitè: el comitè».
En efecte, m'expliquen amb detall que personatges de segona fila són els que donen l'empremta ideològica a les notícies, tan aviat com arriben. Es posa en marxa un mecanisme irracional per veure qui la fa més grossa, en el sentit de qui manipula més intensament en direcció al radicalisme més absolut. La font del PSC em diu que el contrafoc de Joan Ferran està en part justificat perquè TV3 se'ls hi ha escapat de les mans, no pas per «antigovernamental» sinó, segons em diu, «perquè perd audiència i diners a cabassos -fets que continuaran augmentant- i ara ens pot fer perdre vots, perquè, per sort, el seu extremisme causa rebuig social».
