CARLES LLORENS
A l'inici d'aquest 2008, ha sorprès que la regió boliviana de Santa Cruz impulsi un estatut d'autonomia similar al català. Que Andalusia ens copiï articles estatutaris entra dins la lògica del "café para todos". Ha desconcertat, però, que puguem ser referència al país d'Evo Morales. Als "cambas", que és com es denomina els naturals d'aquest departament oriental de Bolívia, no els ha sorprès. De Catalunya i de l'Estat autonòmic espanyol fa anys que en parlen, en tant que model per resoldre la relació entre Santa Cruz i La Paz.
Santa Cruz té uns dos milions i mig d'habitants. No té trets nacionals diferents de la resta de Bolívia. Hi ha una realitat geogràfica, certament, que la fa propera a Paraguai, a Argentina. La colonització espanyola també va ser diferent: molt més intensa que no a la resta de Bolívia. Així, Santa Cruz i les regions orientals de Pando, Beni i Tarija són molt més blanques, que no pas un occident bolivià molt més indígena. El principal tret diferencial que sempre ha fet pensar als cruceños que eren "la Catalunya" de Bolívia és, però, l'economia. El Departament ha estat sempre el més industrialitzat del país. Té una renta més alta i fa una aportació qualitativa molt important a l'economia nacional.
La tensió entre Santa Cruz de la Sierra i La Paz fa molts anys que dura. Amb l'arribada al poder d'Evo Morales, Santa Cruz va veure, però, que l'autonomia era la seva única sortida. Per Morales, el conflicte entre el departament autonomista i la capital és una expressió de la lluita entre un orient blanc i ric, i un occident indígena i pobre. D'aquesta manera, sempre s'ha temut que el líder, que ha fet bandera del repartiment de terres, pogués desencadenar una de les seves conegudes "marchas" indígenes sobre Santa Cruz.
Que el moviment autonomista s'hagi fixat en el nostre país té molt a veure amb la gran capacitat d'iniciativa de l'associació Espíritu de Santa Cruz, que agrupa als "cambas" que viuen a Catalunya. Ells, l'octubre de 2006, van organitzar la visita del Dr. Germán Antelo, president del Comité Pro-Santa Cruz, un moviment unitari on s'integren totes les forces cruceñas. En aquella ocasió, Antelo, més enllà d'interessar-se pel funcionament de l'Estat autonòmic espanyol, va aprofitar per denunciar el poc respecte del govern d'Evo Morales per l'Estat de Dret.
El passat mes de juliol, qui va visitar Barcelona va ser el diputat camba Walter Javier Arrázola. A aquelles alçades va parlar ja de la confrontació entre els que, a Santa Cruz, propugnaven un estat de dret i democràtic i, els que a la capital, defensaven un estat centralista i totalitari a imitació del castrista. Va aprofitar també per denunciar el "café para todos" bolivià: l'intent de diluir la demanda autonomista creant, al mateix nivell que les autonomies departamentals, l'anomenada "Autonomía Indígena Campesina Originaria".
Cap on evolucionarà aquest conflicte en el qual Catalunya és referent? Quina serà la solució: l'autonomia o la imposició d'un populisme centralista? Com a país de referència ho haurem de seguir. El cas de Santa Cruz ens permet de constatar, però, que més enllà de l'interès que puguem suscitat a Escòcia, Quebec o Flandes, som un referent per a molts pobles que a Europa, però també a Àsia, a Amèrica i a Àfrica lluiten pel reconeixement de la seva identitat.
El debat del nou Estatut va generar un gran interèsÉ a Hongria. Sí, els hongaresos pensen que una autonomia com la catalana pot ser una bona solució per les minories hongareses que viuen a l'exterior del país, peculiarment -per preocupació de Bucarest- a Romania. Per citar només alguns altres exemples que poden semblar exòtics: a Ñuble, una regió xilena, o a la regió russa de Basquíria (Bashkortostan) també reclamen una autonomia com la catalana. Mentre, a l'altre punta de món, a la colònia francesa de Nova Caledònia, el govern autònom està recuperant les llengües canacs prenent la nostra normalització lingüística com a model.
La pregunta que em faig és, però: tota aquesta gent sap el que passa a rodalies, a l'aeroport de Barcelona, i a les obres públiques catalanes? Té consciència de fins a quin punt, allò que havia funcionat durant vint anys, ara, estrepitosament, està fent fallia no se sap si del mal govern de Catalunya o del de Madrid, o per tots dos alhora? No ho séÉ Sí sé, però, que si no hi ha un revulsiu, d'aquí a molt pocs anys, Catalunya no serà referent de resÉ o serà referent, en tot cas, de com un país potent i amb empenta pot entrar en una "dolça decadència".
* Secretari de Relacions Internacionals de Convergència
