L.F.G./Efe, Girona.
El 18,8% dels habitants de les comarques gironines han nascut a l'estranger, essent aquesta la quarta província de l'Estat (per darrera de les Illes Balears, Almería i Alacant) que compta amb un major percentatge d'habitants nouvinguts. Les dades de l'INE, tanmateix, deixen veure una altra dada també curiosa: només el 52% dels gironins han nascut a la demarcació. Tota la resta procedeix d'altres punts de Catalunya, Espanya o el món. Així doncs, Girona continua essent una de les demarcacions amb una major diversitat demogràfica, ja que s'hi troben més de cent nacionalitats diferents.
Les comarques gironines compten, segons les últimes dades del padró, amb 706.185 habitants. D'aquests, n'hi ha 132.946 que van néixer en altres països, dels quals 129.183 tenen una nacionalitat estrangera i 3.763 són nacionalitzats espa?nyols. A més, hi ha els 577.002 restants que tenen nacionalitat espanyola perquè van néixer a l'Estat. Tot això dóna un percentatge de 18,8% de població nascuda en un altre país, mentre que a 1 de gener de 2006 significaven el 17,4%. Així doncs, la xifra s'ha incrementat més d'un punt percentual. En xifres absolutes, la xifra d'immigrants s'ha incrementat en aproximadament 13.000 persones, la qual cosa significa una desaccleració respecte el ritme d'arribada, ja que entre 2005 i 2006 es van establir a Girona 16.000 nouvinguts.
Pel que fa a les nacionalitats d'aquests nouvinguts, els ?marroquins continuen essent els més nombrosos, ja que signifiquen una comunitat de 27.967 persones establertes aquí. Tot i això, la majoria dels immigrats a Girona procedeixen de països europeus (51.823), per davant dels 39.037 que vénen de l'Àfrica. Això significa que s'inverteix la tendència dels últims anys, en què la població africana era la més nombrosa. En aquest sentit, però, cal un apunt: l'entrada a la Unió Europea de països com Bulgària i Romania han incrementat la xifra del col·lectiu. D'aquesta manera, hi ha 44.316 persones procedents de països de la Unió Europea, mentre que hi ha 7.507 habitants que són procedents de països no comunitaris.
Dins de la Unió Europea, el principal focus de procedència és Romania, d'on procedeixen 8.757 dels residents a les comarques gironines. A continuació es troben França (5.874 persones), Alemanya (4.066) i, en menor mesura, el Regne Unit (3.444). Pel que fa als països no comunitaris, destaquen el procedents de Rússia (òbviament, degut a les enormes dimensions del país), que sumen 2.980 persones, i els d'Ucraïna, que formen un col·lectiu de 2.233 veïns a les comarques de Girona.
Pel que fa al continent africà, a més dels marroquins, Girona és un destí preferent pels gambians, ja que n'hi ha 4.913, senegalesos (1.925) i veïns de Mali (1.244).
Pel que fa als nascuts en el continent americà, sumen 31.934 persones, de les quals la majoria (25.114) són nascuts a Amèrica del Sud, mentre que 6.222 vénen de la zona Central i només 598 del Nord. Dins de l'Amèrica Central, el col·lectiu més nombrós són els argentins, ja que n'hi ha 5.525 vivint a Girona. A continuació es troben els colombians (3.926), bolivians (3.793) i equatorians (3.123).
Dins de l'Amèrica Central, en canvi, el ventall de nacionalitats és més reduït, ja que la gran majoria (4.022) són hondurenys, amb una gran diferència respecte les altres nacionalitats (els següents en quantitat són els procedents de la República Dominicana, i sumen només 984 persones). Finalment, dins d'Amèrica del Nord, hi ha un empat tècnic entre Estats Units, d'on procedeixen 274 dels habitants de Girona, i Mèxic, ja que hi ha 273 persones que van néixer en aquest país però viuen aquí Girona.
Pel que fa als asiàtics, d'altra banda, sumen 6.331 persones, de les quals bona part procedeixen de l'Índia (2.849) i la Xina (2.276). Finalment, els habitants d'Oceania signifiquen un percentatge molt ínfim de la població gironina, ja que només n'hi ha 58.
Les previsions estatals
D'altra banda, l'INE també ha calculat que la població resident a l'Estat espanyol arribarà gairebé a 50 milions durant l'any 2015, davant dels 45 que hi ha actualment. D'aquests 50 milions projectats, 4 seran de població immigrada.
El subdirector d'Estadística de la Població de l'INE, Ignacio Duque, ha avançat que fins l'any 2010 es mantindran els forts fluxos migratoris d'entrada al país, però a partir d'aquell any descendiran lleugerament i el 2014 es produirà un punt d'inflexió a la baixa. Tot i això, un dels ?in?terrogants més importants consisteix en saber els possibles canvis de la situació econòmica espanyola i en quina mesura poden repercutir en la demanda laboral.
