L´autovia de Riudellots
Sóc usària habitual per motius de feina de la recent inaugurada autovia de Riudellots de la Selva a Caldes de Malavella. I cada vegada que hi passo tinc el mateix sentiment d´impotència i indignació. Han estat més de quatre anys de cues i incomoditats que si haguéssin servit per fer-la sencera pensaria que ha valgut la pena el sacrifici. Però és que són sis quilòmetres i tots en línia recta! I encara la ministra de Foment té la barra de dir-nos que ha estat una obra de gran complexitat. La llista de defectes és llarga. Per començar, l´accés a l´autovia des de Girona és una vergonya. En comptes d´entrar directament s´ha de fer un cediu el pas. De dia no es veuen les ratlles de la carretera quan hi toca el sol, s´han d´intuïr. Suposo que perquè no se´ls disparés el pressupost van utilitzar la pintura més barata que van trobar. Que no sigui que es gastin massa diners amb els catalans. El rètol que hi ha arribant a Girona és enorme però el nom de la ciutat l´han fet tant petit que fins que no ets a sota no el pots llegir. A més quan plou es forma un gran bassal en el carril direcció nord que si no frenes ja et frena l´aigua; sembla una piscina.
I ara no sé quants anys més haurem d´esperar perquè ens l´acabin. Mentre ens ho hagin de fer tot des de Madrid no tirarem endavant. Ens estan prenent el pèl!
-Mercè Escarrà i Caudet. Girona.
Què passa amb les bicicletes?
Vagi per endavant que estic totalment a favor que la gent circuli en bicicleta, bàsicament per tres motius:
- Cada bicicleta és una moto o un cotxe, que no circula.
- Estalviem petroli i contaminació.
- Millorem la forma física de les persones.
Veure ciutats com Amsterdam, on circulen milers de bicicletes, moltes de les quals amb persones de més de 70 anys amb una forma física envejable, és, de veritat, molt agradable.
Però, dit això, hem de parlar d´un gran desordre de circulació, almenys pel que fa a la nostra ciutat: sovint ens trobem, en voreres estretes, circulant una i dues bicicletes alhora. Si tenim en compte, a més, que les bicicletes que circulen per la vorera solen ésser aquelles que el conductor té menys habilitat, entendrem que el perill dels vianants és, realment, important.
Ja sé que, desgraciadament, a Girona encara no hi ha massa vials amb carril bici, però això, que s´anirà arreglant amb el temps, no pot justificar l´altre.
Hi ha ciutats en què es permet que circulin per la vorera, si aquesta té més de 5 m d´ample: sembla una idea encertada. Però en voreres d´entre metre i mig i dos metres, és evident que no té cap sentit i sí molt perill.
Espero que l´autoritat prengui mesures per tal de donar solució a aquest problema.
-Josep Maria Bosch. Girona.
Qui farà què al respecte?
En 14 dies que portem d´any, ja s´han succeït dos crims a les comarques gironines. Em ve al cap el cas de la noia equatoriana que va ser maltractada al metro de Barcelona. La mateixa ministra d´Assumptes Exteriors de l´Equador es va traslladar fins a Barcelona per seguir el cas de prop i donar-li tot el suport a la noia agredida. Ho vaig trobar del tot correcte. Cuidar gent del seu país,i ajudar-la quan té problemes, era una cosa d´agrair.
Que ens trobem en aquests dos últims casos? que els agresors són estrangers i que ningú ve a fer-se carrec del que ha passat, i a reclamar que es faci justicia amb ells.
Aquí ja és quan a mi em ve al cap, que el que pretenia la ministra d´Assumptes Exteriors de l´Equador, era fer un ressó mediàtic, aixecar la polèmica, i fer d´un delicte, un circ.
Ara som els catalans els que sortim amb por al carrer, però això sembla que no té importancia, que son fets puntuals. I el que li va passar a la noia equatoriana no ho era, oi? Estic realment indignada.
-Susana Alcolado.
Una pregunta a Josep Cuní
Divendres mirava el programa de Josep Cuní a TV3. Les seves afirmacions em van causar perplexitat. Entrevistava un portaveu de la plataforma No a la MAT de Girona i li demanava què esperaven els opositors del mediador europeu, Mario Monti. L´interlocutor va respondre que esperaven que l´actuació de Monti respongués als interessos d´una Europa dels ciutadans i no pas als d´una Europa governada pels lobbies; i en Cuní va afirmar que això avui ja no es discuteix, que està clar que la Unió Europea està dirigida segons els interessos de les multinacionals i va etzibar-li un exemple. Si la situació és com sosté en Cuní, aleshores em pregunto: quina farsa representen Mario Monti i els nostres polítics? Quin tipus d´institucions ens governen? Em podria donar una resposta?
-Sergi Vilaró. Barcelona.
Recordant Eduard Bartolí
Els amics que fórem d´Eduard Bartolí felicitem els organitzadors de la festa d´homenatge a aquell figuerenc de conversa agradable i d´una simpatia natural i espontània. Bartolí era un exquisit dissenyador, dibuixant expressiu, actor i rapsode admirable, entre mil qualitats artístiques i humanes més. Prenia part a totes les activitats culturals de la Ciutat. Permeteu-me recordar que quan vaig voler editar en un compac-disc la meva havanera L´avi Quim no va anar a Cuba amb musica de Paco Viciana, cantada per Les Veus de Besalú, i que vàrem gravar a d´Arts Estudi, l´amic Bartolí es va prestar a presentar l´havanera i recitar la lletra.
El compac-disc es avui un testimoni de la veu expressiva d´Eduard Bartolí. El tema de l´havanera és un cant al pacifisme. Expressa l´ideal d´un jove que es nega anar a la guerra de Cuba i es refugia a les muntanyes pireneiques, perquè diu «Què se´ns ha perdut a Cuba? Perquè hi hem de sang la sang? No us mogueu, no, fills del poble! Digueu que no catalans!
Es agradable i emocionant escoltar la veu d´Eduard Bartolí, recitant l´havanera, en defensa de la joventut que va desertar d´una guerra absurda, que els polítics de Madrid, en aquells anys, no saberen canalitzar econòmicament ni políticament, i causà la mort de milers de joves catalans innocents, en les terres llunyanes del Mar de les Antilles.
Arriba al cor escoltar la veu càlida i expressiva d´Eduard Bartolí recitant; Pau aqui i pau a Cuba! Pau, progrés i llibertat! Aixequem una senyera al bell cim de Montserrat. Visca, sempre, Catalunya, i el bon Déu que ens l´ha donat.! Gràcies, Eduard Bartolí. Déu premiï la teva tasca!
-Francesc A. Picas. La Jonquera.
L´avorrida N-II
En diuen repavimentar o refer el paviment. Jo en dedueixo voler arreglar un camí en mal estat, però es tracta de la N-II, aquella via pública que connecta Madrid amb França.
És una carretera de dos carrils transitada dia sí i dia també per mil·lers de camions i tràilers que van i vénen de França. Així doncs, hom no es treu la mitja hora per fer els 18 quilòmetres que van de Figueres a la Jonquera.
I és d´aquest tram del que precisament vull parlar: des de fa aproximadament 3 mesos, Construccions Rubau ens està tocant el botet. Estan millorant el ferm i de manera tramificada. Això suposa que tot vehicle que circula per aquesta carretera ha d´aturar-se d´entre una a tres vegades i a uns set minuts de mitjana cada vegada per facilitar-los la feina. A finals del 2007, per justificar pressupostos, van acabar els 18 quilòmetres. A inicis del 2008 han començat les segona capa (vés per on, com els pintors).Actualment, portem doncs tres mesos d´aturades continuades per refer el tram Figueres-la Jonquera.
I ara jo em pregunto:
- Cal fer aquestes millores provisionals en una vergonyosa N-II, quan la resta d´Espanya disposa de vies amb molt més bones condicions tot i no tenir la mateixa envergadura?
- Si cal, és necessari fer-ho d´aquesta manera?
- I si cal fer-ho així, per què no ens informen dels trams tallats i de la durada de les obres?
- Finalment, per què no busquen traçats alternatius? L´obertura de l´AP-7, via paral·lela a la N-II, de forma gratuïta durant les obres seria una bona opció. Personalment utilitzo aquesta alternativa per sistema i em guardo ingènuament els tiquets amb l´esperança que Rubau i en darrer terme el Ministeri d´Obres Públiques em reemborsi l´import. Seria tot un detall.
-Anna Triola. Banyoles
