Joaquim Bohigas, Girona
La Diputació de Girona ha ?en??carregat la realització d'un estudi per saber si és viable instaurar el Tram-Tren a les comarques gironines. Aquest sistema de transport lleuger hauria de facilitar, en cas que s'executés, la mobilitat entre la ciutat de Girona i els municipis pròxims, i entre aquests, des d'una concepció del transport públic concebuda a partir de les necessitats contemporànies. El contracte de l'ens supramunicipal indica que la finalitat és "la realització d'una campanya d'enquestes de mobilitat i concreció d'alternatives viables en les àrees urbanes per a una xarxa de Tram-Tren a les comarques gironines". L'adjudicatari és Most Enginyers SL i l'import d'adjudicació, de 27.319 euros. La Diputació, i els consells comarcals del Baix Empordà, Selva, Pla de l'Estany i Gironès, han estat treballant en un projecte de Tram-Tren que envoltaria les Gavarres, i que inclou, amb un ramal, la connexió amb l'aeroport Girona-Costa Brava.
El Tram-Tren és plantejat com a una conjugació del tranvia -dins les conurbacions urbanes- que, per exemple, ha recuperat Barcelona ciutat amb el Trambaix i el Trambesós, i el tren de Rodalies que està explotant Renfe en diverses àrees metropolitanes espanyoles, com ara Barcelona, Madrid, Màlaga, San Sebastià, Sevilla o València. Fan trajectes curts en distància, el número de parades està relacionat amb el número de municipis en què ?trans?corre, responen a necessitats dels usuaris -bàsicament, en el transport per estudis, treball i oci- i s'han de convertir en l'alternativa respecte del creixent ús del vehicle privat.
Entitats públiques i privades han expressat la necessitat de disposar d'una xarxa de transport públic que sigui eficient des de les variables, entre d'altres, ambiental, econòmic i territorial. L'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) -una entitat que, des de 1993, treballa promocionant una mobilitat més sostenible a Catalunya- va defensar, al març de 2006, un Tram-Tren que, vorejant les Gavarres, enllaçaria alguns municipis de la Costa Brava Centre -Palamós, Sant Feliu de Guíxols...-, l'aeroport -passant per Santa Cristina d'Aro, Llagostera, Cassà i Riudellots de la Selva-, Girona, per accedir a l'altra costat de les Gavarres a través de Sarrià de Ter, Celrà, Bordils... fins arribar, altra cop, al litoral a través de Palafrugell -veure gràfic-. La línia és circular i, per tant, no té inici i final. El PTP, que va presentar la proposta en la jornada Infraestructures, mobilitat i territori, va raonar que els municipis que envolten més directament les Gavarres formen un àmbit relativament allunyat del transport en tren i que, entre d'altres, té una població resident rellevant -calculada en uns 95.000 habitants- que, estacionalment, s'incrementa significativament. Per exemple, a l'estiu. Una altra de les propostes del PTP és una una xarxa d'autobusos que uniria les capitals de comarca i la creació de carrils-busos que facilitarien la fluïdesa de circulació d'aquests vehicles en zones molt congestionades. En canvi, aquesta entitat va titllar de "faraònic" l'Eix Transversal ?Ferroviari, que ha d'unir Lleida i Girona. El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha justificat aquesta línia fruit d'"una nova concepció de les comunicacions i del model territorial del país", que "contraposa la transversalitat a la centralitat i el sistema en malla al de nusos".
ICV
Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV -EUiA) va presentar, a l'abril del mateix any, un projecte gairebé idèntic al de PTP amb l'afegitó d'una altra línia per unir Girona i Olot passant per Banyoles. Entre altres municipis, la proposta d'ICV passa per Sarrià de Ter, Besalú, Argelaguer i Castellfollit de la Roca.
En el context de la presentació pública del projecte del POT, l'Ajuntament t de Banyoles va aprovar, per unanimitat, una moció que reclamava a la Generalitat de Catalunya la connexió de la capital del Pla de l'Estany amb Girona amb un Tram-Tren passant, entre d'altres, per Cornellà del Terri i Porqueres. Aleshores, la regidora de mobilitat del citat consistori, Anna Bronsó, va remarcar que aquesta comarca, i també la ?Garrotxa, són "especialment deficitàries" en transport ferroviari i va alegar el concepte de "reequilibri territorial" a fi de justificar la sol.licitud del govern local. L'Ajuntament de la Bisbal també va aprovar, al mateix temps, una moció a fi de demanar la instauració d'un tram-tren que hauria d'unir Girona i els municipis de la Costa Brava, amb un recorregut de pas, entre d'altres, per Flaçà.
