L'Oficina Antifrau considera que l'Ajuntament de Vidreres que capitanejava Ruth Rosique (PSC) en el mandat 2007-2011 era com un centre de negocis privat del qual un arquitecte, un tècnic municipal i el secretari-interventor se'n repartien alguns beneficis fent-se una jaqueta a mida amb la llei, que interpretaven al seu mode o bé la deixaven a banda. L'organisme considera que l'aleshores alcaldessa coneixia aquesta situació, que venia de l'any 2000, i la va mantenir per comoditat, perquè en el fons era més econòmica.

En síntesi, l'Oficina Antifrau, troba acreditat que el que era l'arquitecte municipal Lluís Lloret Quer, el seu soci en un despatx privat, Llorenç Geli Batllori, i l'administrador del negoci, Tomàs Soler Navarro -al seu torn, secretari-interventor i assessor jurídic de l'Ajuntament de Vidreres- van treure profit dels seus càrrecs per aconseguir contractes públics en el municipi que s'adjudicaven a la seva empresa. Segons l'organisme, l'aleshores alcaldessa tenia ple coneixement d'aquestes irregularitats, cosa que Rosique desmenteix vehement en indicar que va ser ella qui va "detectar i aturar" aquestes pràctiques.

L'extens informe porta data de 26 de setembre de 2013 i demana a l'Ajuntament de Vidreres que "investigui i inspeccioni" cadascuna de les irregularitats analitzades i remeti els resultats i les mesures adoptades amb relació a aquest afer i les persones implicades. Antifrau descriu minuciosament la participació de cada implicat en aquest afer:

1. Llorenç Geli

Aquest arquitecte, que compartia despatx professional amb l'ara exarquitecte municipal de Vidreres, Lluís Lloret, no tenia relació laboral amb l'Ajuntament però va elaborar diversos projectes pels quals va arribar a facturar 263.308,29 euros de les arques públiques entre 2006-2008 . En algunes de les seves obres més destacades, com Can Torronet i la Biblioteca municipal, les factures també van ser emeses per l'arquitecte municipal que, per a més inri, l'any 1997 havia sigut designat com a col·laborador seu en les obres de rehabilitació del carrer Vila i la construcció de grades al camp de futbol.

2. Lluís Lloret

L'actual alcalde de Bàscara per CiU va esdevenir arquitecte municipal el 20 d'octubre de 1982 firmant un contracte en què es comprometia a no exercir la seva professió "ni amb caràcter lliure ni com a assalariat dins de Vidreres". No obstant això, entre 1999 i 2010 va arribar a facturar a l'Ajuntament 58.651,17 euros a través de la seva empresa. És a dir, d'una banda cobrava com a funcionari i de l'altra com a professional independent, malgrat que era incompatible i ell mateix s'havia compromès per contracte.

3. Tomàs Soler

Era secretari-interventor de Vidreres i administrador de l'empresa privada que compartia amb l'arquitecte municipal i un altre arquitecte. El 20 de novembre de 2007 va traslladar-se en comissió de serveis a Castell-Platja d'Aro i Vidreres va fer ocupar el seu càrrec a una administrativa que no estava capacitada, cosa que va permetre a la Junta de Govern Local contractar Tomàs Soler com a assessor amb una retribució mensual de 1.200 euros per sis hores de dedicació setmanal quan aquest va sol·licitar la compatibilitat. Per tant, cobrava de dos ajuntaments.

És a dir, el que es va fer és nomenar "de manera intencionada una funcionària, que se sap que no està suficientment capacitada" per "atribuir les funcions" a Tomàs Soler, en tant que se'l contracta com a assessor jurídic extern. En definitiva, "un doble nomenament il·legal". A banda, que mentre Soler va exercir com a secretari-interventor o assessor jurídic va participar en els expedients que concedien les obres al seus socis, Lloret i Geli. Tant el Consell Comarcal com el Síndic de Greuges van informar el 2011 i el 2012 respectivament de les incompatibilitats de Lloret i Geli i, en conseqüència, declarava nuls els contractes que se'ls va adjudicar.

3. Ruth Rosique

L'OAC entén que l'alcaldessa "coneixia la situació però els motius econòmics van passar per sobre de la legalitat" i va seguir aprovant factures. Rosique ja va informar a l'organisme que ningú va informar-li d'aquesta situació, que havia heretat en el seu mandat, i que ho va aturar tan bon punt va detectar-ho. Sobre el pagament de les factures es pregunta "quin sentit té que demani tornar els diners per una feina que realment s'ha fet?".