Les he comptat de memòria i potser me'n descuidi alguna, però, a Blanes, pel cap baix, hi ha instal·lades almenys una dotzena de grans superfícies dedicades a l'alimentació. Una divisió ràpida permet constatar, doncs, que toca un gran supermercat per cada 2.500-3.000 habitants.

Desconec les ràtios de SPC (supermercat per càpita) considerades òptimes o desitjables en el món occidental, però, de manera intuïtiva, pensava que, per aquí, anem folgadament servits. Sembla que no és així. I que si les informacions que m'han arribat són fiables, una coneguda cadena d'alimentació (una altra!) aterrarà d'aquí pocs mesos al sector de la Plantera, just al costat del CAP 2.

En un estat democràtic i occidental tothom té dret a expandir el seu negoci dins el marc que estableixi la legalitat i les regles urbanístiques del lloc on s'instal·li. Una legalitat i unes regles que es defineixen, però, des de l'Ajuntament. Des d'un Ajuntament que com a representant de tots els ciutadans hauria d'avaluar la idoneïtat o no de donar via lliure a segons quins projectes i iniciatives. Per això em pregunto: a banda d'uns quants llocs de treball (sense cap mena de dubte molt necessaris, però, segurament també molt precaris com els de la majoria d'aquests sector) quin valor afegit aporta a Blanes una nova gran superfície d'alimentació? Atraurà gent de la comarca o de comarques veïnes o atomitzarà encara més els consumidors locals?

"Les eleccions és guanyen des de Fires i Festes i des de Cultura, però la veritable política es fa des d'Urbanisme i Governació". Vaig sentir dir aquesta frase a un polític blanenc encara en actiu, fa uns anys. Segurament ho havia après en algun d'aquests cursets accelerats que els donen abans d'unes eleccions. Eren altres temps. Uns temps en què hom encara arribava a percebre uns esquemes, unes línies mestres, un projecte de vila i de futur. Sí, decididament, eren altres temps!