La inauguració de la nova piscina olímpica de Lloret de Mar ha coincidit amb l'anunci de la reobertura de la piscina de Tossa de Mar. A Lloret les noves i magnífiques instal·lacions hauran d'atraure usuaris competint amb les de l'hotel Olímpic. Unes bones instal·lacions que, durant molts, han suplert la mancança d'una oferta publica. A Tossa de Mar, una nova empresa buscarà la fórmula per fer rendibles unes instal·lacions que fa pocs mesos ja van haver de tancar per problemes de finançament.
Ara mateix, tenim en un radi de molts pocs quilòmetres unes quantes piscines o, si ho prefereixen, complexos esportius aquàtics: la piscina de Malgrat, la piscina municipal de Tordera, la piscina municipal de Tossa i les dues esmentades piscines de Lloret. I encara alguns altres petits i no tan petits equipaments privats que, també, ni que sigui parcialment, entren en competència amb tots els esmentats.
Ara mateix, doncs, es fa difícil visualitzar una folgada sostenibilitat econòmica de tanta piscina per habitant. Pel que fa a les privades, tant si generen pèrdues com beneficis els assumeixen els propietaris. Però, els equipaments públics, en el cas de no resultar viables o rendibles, els hem de pagar, d'una manera o altra entre tots. Tant si sabem nedar com si no hem ficat mai un peu dins l'aigua.
Caldrà creuar els dits i esperar que ningú "rescati" cap dels antics projectes que hi havia hagut a Blanes per construir també... una piscina municipal! I esperar que algun dia, d'una vegada per totes els nostres batlles, els nostres regidors, els nostres diputats, els nostres consellers, etc. planifiquin estructures i equipaments locals, comarcals, etcètera, des de les necessitats i les possibilitats del territori abans que de la complaença i l'aplaudiment fàcil dels seus administrats més propers.
