Qui representa, al parlament, els votants socialistes gironins?

L'aparició dels diputats díscols del PSC, ha tornat a posar en evidència les deficiències del sistema electoral de llistes tancades

31.01.2014 | 17:08

L aparició dels diputats crítics o díscols o prodret a decidir del PSC, ha tornat a posar en evidència les deficiències democràtiques del sistema electoral de llistes tancades. Així ho palesa el cas del sr. Juli Fernández i la sra. Marina Geli, elegits en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya encapçalant la llista (tancada) del PSC a Girona. Si haguessin format part d'una llista oberta, avui, sabríem algunes coses més: com el nombre concret de ciutadans que va votar a cadascun.

I de retruc, el nombre de votants a qui haurien de donar explicacions de les seves respectives posicions. Ara, el suport amb que compta l'un i l'altre, queda en una nebulosa de supòsits que cadascú pot fer seus. La mateixa nebulosa en que, sovint, les idees, els projectes, les discrepàncies, etc. entre regidors i batlles sorgits de llistes (tancades) electorals municipals, transiten durant tota la legislatura. A menys que es produeixi alguna dimissió o espantada sonada amb les corresponents declaracions i contradeclaracions explicatives.

Ara mateix, per exemple, a molta gent els agradaria saber, si tot el grup municipal del PSC de Blanes dóna suport a les posicions del Sr. Juli Fernández, i, esclar, de Pere Navarro o si fa costat a Marina Geli i per extensió al sector no oficial. O fins i tot, si, afortunadament, en aquesta qüestió, hi ha diferents posicionaments. Certament, aquest, no és cap tema cabdal pel que fa a un millor o pitjor govern d'un municipi (ni de Blanes , ni de cap altre ) atès que, el municipal és un àmbit en què l'acció i les energies haurien d'abocar-se, gairebé al cent per cent en les necessitats de tots els veïns. Tanmateix, però, qui sap si descobrir l´empàtica i comprensiva coexistència de posicions discrepants, reportaria algun tipus de benefici a la ciutadania.

A Blanes, com a molts altres llocs de Catalunya, pel que fa als votants o simpatitzants socialistes, fa molts anys que el repte d'integrar les dues comunitats sorgides del "desarrollisme" dels anys seixanta (emigrants -PSOE versus "blanencs de tota la vida" -PSC ) no ha trobat un lideratge prou tranversal, engrescador i carismàtic. Per això, a Blanes com a tants llocs de Catalunya, malauradament, la història segueix perpetuant, amb tots els matisos, atenuants i exempcions que vostès vulguin, la coneguda frase de García Lorca a Bodas de Sangre: "Aqui hay dos bandos, dos: el mío i el vuestro".

Enllaços recomanats: Premis cinema