Els forenses van assegurar ahir que el menor de Lloret no va tenir cap possibilitat de defensar-se quan va rebre la ganivetada mortal. Els metges que van declarar al judici van explicar que l'acusat, Ludwig Alexis Thiebaud, va clavar la navalla "amb molta força" al cos de la víctima. L'arma va entrar al cos del menor per l'aixella, li va fracturar una costella i va seccionar-li un pulmó i el cor. Els metges van precisar que aquest atac, en cap cas, és compatible amb la situació que l'acusat va descriure; és a dir, que pres pel pànic, va començar a agitar la navalla i va acabar ferint la víctima. Els forenses també van posar en entredit que, quan va cometre el crim, Thiebaud anés molt begut.

"Ràpid i per sorpresa". Aquests són els qualificatius amb els quals les metges forenses Elisabeth Vázquez i Anna Hospital van descriure l'atac que va patir el menor de 15 anys la matinada del crim. L'autòpsia va deixar clar que, en el moment de rebre la ganivetada, la víctima tenia els braços alçats perquè el francès li va enfonsar la fulla de la navalla a l'aixella. Segons les metges forenses, Thiebaud va clavar l'arma "amb molta força", com ho demostren diferents extrems. D'entrada, la profunditat de la ferida (fins a 12 centímetres, tota la longitud de la fulla). I a més, l'abast de les lesions. La navalla va fracturar una costella i, després, va seccionar el pulmó esquerre i el cor.

Per a les forenses, aquesta ferida era "mortal de necessitat". I en cap cas, compatible amb la versió que va explicar Thiebaud davant el jurat. És a dir, que com que estava pres pel pànic, es va treure la navalla de la butxaca i la va començar a brandar contra el grup de tres menors que -segons va dir- l'agredien amb cinturons. Tant Vázquez com Hospital van precisar que el jove de 15 anys no va tenir cap opció de defensar-se. Només va poder fer un acte reflex, com de semiprotecció, que explica el tall que la víctima tenia al dit polze.

El jove de 15 anys va rebre la ganivetada en ple carrer. Eren poc més d'un quart de cinc de la matinada del 17 de juliol del 2011. Tot i que el menor va ser traslladat a l'hospital de Blanes, on se'l va intervenir d'urgència, no es va poder fer res per salvar-li la vida.

Els forenses també van posar en dubte que, en el moment de cometre el crim, Thiebaud anés excessivament begut. Com que se'l va detenir un mes després, a l'hora de fer el seu informe, els metges hi van fer constar allò que els va explicar el detingut a la presó.

El francès va dir que entre ell i els dos amics, s'havien begut tres ampolles de vodka i entre tres i quatre combinats. Els metges, però, van precisar que si Thiebaud patís "una intoxicació etílica greu" no hauria estat capaç de fer moltes de les coses que ell ha relatat. D'entrada, recordar els fets. Però a més, tampoc caminar dret o poder obrir sense dificultats la porta de l'habitació de l'hotel amb clau.

Els forenses també han conclòs que el jove francès no pateix cap malaltia mental, i que sap distingir perfectament el bé del mal. Per últim, també van posar de relleu, a preguntes de l'advocat de l'acusació particular, que Thiebaud tampoc ha patit cap altre atac de "pànic o por insuperable" durant tot el temps que ha passat entre reixes (cosa que, segons assegurava l'acusat, sí que li havia passat la nit del crim).