Fa set anys començava la crisi més forta que ha patit mai les nostres contrades. Una crisi que farà que ja res sigui igual. Però el que ens juguem, precisament, és el COM serà. Mai abans en la història contemporània els rics havien sigut tan rics, i la resta del poble, tant empobrida; les diferències entre els salaris més alts i més baixos augmenta com mai des de l'inici de la crisi; el món que s'ha construït permet a les grans fortunes i multinacionals evadir milers de milions en impostos i moure's lliure i impunement en un món globalitzat, però que cada cop posa més impediment a la llibertat de les persones. En contraposició, a la societat emergeixen amb força els col·lectius i les lluites, les trinxeres de carrer que resisteixen i que posen en marxa alternatives transformadores: la lluita de la PAH, de les cooperatives, de les entitats socials, culturals, d'ajuda i de solidaritat. L'empatia cap al sector més dèbil dels nostres veïns que pateixen. És a nivell municipal, precisament, on es teixeixen aquestes resistències i aliances.

A Blanes, aquest maig es compleixen 3 anys del govern de l'Equip del PSC i Marigó, que no ha deixat de ser un reflex de les maneres de fer i actuar als governs de la Generalitat i de Madrid. Hi ha arribat fins ara de bracet amb els pactes i acords amb CiU, per augmentar els impostos, tenyir de blau els aparcaments de Blanes o col·laborar en la privatització de l'aigua pública, però que en canvi, li ha costat molt escoltar els pares, mares i educadores que han vist desballestat la meitat del servei de les llars d'infants i acomiadat la meitat de la plantilla. Un govern que ha retallat els drets dels treballadors municipals de l'Ajuntament i tancat la televisió local, tot, per acabar pagant cada any més en deute als bancs. Un govern que ha retallat el transport urbà dels barris de Blanes però que, en canvi, inverteix mig milió d'euros a construir una plaça nova a l'antic pavelló que ningú havia demanat. Un govern que també ha retallat en democràcia, suprimint ens participatius com el Patronat de Turisme; que confon la participació ciutadana amb "informació de les decisions ja preses"; que segueix sense veure les entitats com una oportunitat per empoderar de nou el veïnat. Privatitzen la ciutat, i privatitzen també la democràcia.

Aquests dies, l'equip de govern del PSC ha decidit rematar el darrer any de legislatura pactant amb el PP. El pacte compromet prop d'1,5 milions en noves inversions en el 3r camp de futbol de Blanes, reobrir al trànsit un carrer, i nous carrers asfaltats. En canvi, l'acord no contemplava ni un sol euro per polítiques socials, habitatge digne o per crear llocs de treball i ocupació estable i digne. Han entregat l'Ajuntament de Blanes al PP que retalla les competències i serveis municipals, i que ens ofega. En el mateix Ple que es presentava el pacte, els 11 regidors de la nova majoria posicionaven Blanes contra el referèndum a Catalunya. Una votació indigna, un pacte vergonyós per aquells que entenguin i comparteixin els valors del socialisme, l'esquerra i la llibertat.

És per això que la propera setmana ICV i EUiA hem convocat una Assemblea per reflexionar sobre el que suposa aquest pacte ara amb el PP, i ja abans amb CiU. En un moment on els antics socis, també companys, i molts d'ells amics i amigues, que havíem compartit projectes i propostes, avui ja no són els companys batalla. L'equip de Marigó, que va arribar al govern dient ser l'alternativa, ha resultat ser l'alternança, caient en les mateixes polítiques, maneres i decisions que l'anterior legislatura de CiU. Contra les esperances de moltes persones, trencant la confiança de moltes més.

És per això que volem aturar-nos, recollir els set anys que hem estat lluitant al carrer amb les entitats, les associacions de veïns, els sindicats i plataformes, i els tres anys que hem estat lluitant sols des del Ple de l'Ajuntament. Volem recollir aquest camí, eixamplar-lo, sumar, construir i confluir amb més gent, entitats i partits amb qui compartim el mateix costat de la trinxera. Necessitem repensar els moments que vivim, per poder aixecar una alternativa de govern per Blanes. Perquè no ens resignem a resistir, sinó que necessitem guanyar. Sols no podem, i només junts i juntes podem canviar-ho tot.