El ple municipal de l'Ajuntament de Blanes va aprovar ahir, amb l'única abstenció de CiU, una moció d'ICV-EUiA per "instar l'equip de govern a declarar Bé Cultural d'Interès Local el conjunt de l'accés i nius de metralladora que formen el Búnquer de La Sardana per garantir-ne la preservació i no desaparició de les estructures que formen part de la memòria històrica de la Vila de Blanes".
El text el va defensar el regidor d'ICV-EUiA Víctor Catalan i va fer una exposició dels motius i condició actual de les estructures. En aquest sentit, va iniciar la seva intervenció recordant que la Guerra Civil va suposar "un punt d'inflexió en la història" dels blanencs i blanenques. Amb tot, va lamentar que el municipi té "el seu patrimoni històric" en un estat "deficient", des del punt de vista arquitectònic, "deixant enderrocar al llarg del temps part del patrimoni edificat a la vila per fer noves construccions contemporànies".
Sobre els vestigis de la Guerra Civil, es troben en estat "d'abandonament" i, malgrat que hi hagi documentació fotogràfica o escrita, les construccions no estan catalogades. D'aquesta manera, es proposa "catalogar les estructures defensives de la Guerra Civil que existeixen a la zona de La Sardana-Racó Blau". Aquestes són unes estructures subterrànies "fetes amb ciment armat i que acaben amb les mitges esferes o cúpules i, encara que se les anomena búnquers són nius de metralladora".
L'exèrcit republicà va ser el responsable d'aquestes construccions que, a Blanes, podrien "haver quedat vinculades a una de les línies defensives del territori català". Ara, la majoria d'aquests nius, va argumentar Catalan, "encara es poden trobar tal com es van construir" però degradats, ja que "sempre han estat oberts i "es troben pintats" i amb "deixalles".
En concret, es proposa declarar Bé Cultural el búnquer de La Sardana, que era un conjunt de tres nius de metralladores que encara es poden observar, mentre que els passadissos queden soterrats sota el bosc. Part d'aquests passadissos són de formigó i les zones de paret irregular estan excavades "a pic i pala". A més, va recordar que tant l'entrada com els tres nius són en zona verda i no edificada ni edificable segons el POUM i que precisament serà un futur parc.
Durant el debat polític només els grups del PP i del govern del PSC van intervenir. Precisament, es va constatar la bona sintonia (en aquest tema) entre Catalan i el regidor d'Urbanisme, Miquel Lupiáñez. Ambdós van coincidir què es tracta d'unes estructures amb valor sentimental i de memòria històrica. Per Lupiáñez, "és un valor pedagògic per a les generacions futures" i va matisar que s'inclouran els búnquers al Catàleg de protecció de béns.
Alhora, el regidor va admetre que hi ha poca documentació i, de fet, Catalan va comunicar que la majoria de documentació sobre els búnquers es té gràcies a treballs de recerca d'estudiants i d'un projecte que enllesteix el seu grup. Davant això, Lupiáñez va admetre la manca d'aquesta documentació i va demanar que "aquestes feines de recerca ens les pugueu fer arribar".
D'altra banda, els pròxims 12 i 13 d'abril tindran lloc unes jornades de voluntariat per netejar i "restaurar" aquestes estructures.
Des del PP, Celestino Lillo va demanar que s'incloguin els búnquers en algunes rutes locals mentre que CiU (que es va abstenir) no va intervenir al debat de la moció.
