Finalment s'ha constituït la Junta rectora de Pinya de Rosa que ha de posar fil a l'agulla per a la redacció del Pla Especial que determinarà el futur de l'espai, una zona de 50 hectàrees boscoses que inclou un jardí botànic (de pagament) i està a tocar del mar. Des del 2003, està protegit per llei a través de la figura del Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) i no s'hi pot edificar. L'espai és propietat d'un ciutadà rus que el va comprar el 2008 -quan ja estava protegit- per 24 milions d'euros. Des de fa més d'una dècada, però, no s'havia fet cap pas més per establir quins usos havia de tenir.

El 2003 la Generalitat va voler protegir Pinya de Rosa perquè no s'hi pogués edificar. El paratge ha estat sempre en mans privades i, des del 2008, és propietat d'un ciutadà rus que "coneixia perfectament la llei quan va comprar el paratge i mai s'ha plantejat treure'n un rendiment urbanístic", va declarar l'alcalde, Josep Marigó.

Ahir, onze anys més tard d'aquella llei, es va reunir per primer cop la Junta rectora, formada per representants de la Generalitat, el Consell Comarcal, l'Ajuntament de Blanes, el propietari i l'Associació Ecologista Pinya de Rosa. La junta es reunirà dos cop per any i ja ha pres les primeres decisions.

Per una banda, s'ha fet l'encàrrec a un grup de treball perquè elabori les directrius de gestió del paratge i també s'ha decidit començar "immediatament" amb la redacció del Pla Especial. El sotsdirector de Biodiversitat, Ignasi Rodríguez, va afirmar que no poden fixar-se un calendari tancat i que el procés pot excedir els dos anys. També va dir que el cas de Pinya de Rosa és singular perquè no hi ha cap espai protegit a Catalunya en mans d'un sol propietari.

Un espai més visitable

El consistori i la Generalitat volen que l'espai conservi les seves característiques naturals però també permetre una major entrada de públic. "És un pulmó molt important per a la Costa Brava i volem mantenir inalterable la seva morfologia", va dir el director territorial d'Agricultura, Vicenç Estanyol, president del consell rector.

Aquest és també l'objectiu de l'Associació Ecologista Pinya de Rosa. El seu president, Joan Mora, va assenyalar que cal que l'espai s'adeqüi i s'obri al públic i també a les escoles per convertir-lo en un centre de referència pel que fa a la biodiversitat. "Cal que s'obri de manera regulada i amb les activitats que s'hi poden fer ben marcades, aquesta serà la feina del consell rector", va dir. Ara només es pot accedir al paratge pagant l'entrada o resseguint un tram del camí de ronda que porta a una cala inclosa dins l'espai protegit.

Marigó va destacar que volen que l'espai sigui un dels atractius turístics de Blanes, però que es pugui treure el màxim profit des del punt de vista medi ambiental, educatiu i de conscienciació social. L'alcalde també va relatar que dins del paratge hi ha només una gran construcció -la Masia del Sol- residència del propietari, a banda de petites construccions que el consell rector haurà de decidir què en fa: si les manté com a espais d'interpretació o magatzems, si les adequa o si les tira a terra.

L'única demanda que han fet els propeitaris, segons Marigó, és adequar la Masia, de 1942, per viure-hi "en condicions". "Podem imaginar quines són les condicions d'una persona que està disposada a pagar 24 milions d'euros per una finca on no s'hi pot fer res no són les mateixes que per a la resta que vivim en 80 o 90 metres quadrats", va valorar. De totes maneres, qualsevol modificació que es vulgui fer a la casa s'haurà de fer un cop estigui aprovat el Pla Especial.