Les tortugues babaues són una de les espècies marines més desconegudes que es poden trobar a les costes catalanes, principalment al Montsià. Són animals de sang freda que busquen les corrents calentes a partir de la primavera i necessiten una temperatura de més de 15 graus per sortir a nedar. L'any 2006, el Departament d'Agricultura va localitzar una posta excepcional de 82 ous en una platja de Premià de Mar (Maresme). No obstant això, des de la Generalitat admeten que els ha "sorprès" la presència d'aquests animals a les costes catalanes i tenen clar que les seves postes al delta de la Tordera, el Llobregat o al Maresme podrien ser "més regulars" del que es pensava i s'havia detectat fins ara.

La gran majoria d'observacions de tortugues que es fan a les costes catalanes es troben dins de la comarca del Montsià. Des del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat subratllen que aquesta espècie escull aquesta zona del delta de l'Ebre perquè és molt rica en nutrients, aliments i es tracta d'un espai tranquil on els animals poden descansar. No obstant això, el biòleg i tècnic de Fauna Litoral i Marina i de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Ricard Gutiérrez, assegura que també se'n poden trobar prop de les platges de l'Alt Empordà, a les costa central catalana, Maresme i als deltes del Tordera i el Llobregat. En concret, és en aquests darrers espais on s'han trobat nius i ous de tortugues 'Caretta caretta' més conegudes amb el nom de tortugues babaues, les úniques que es passegen per les costes catalanes.

Des de fa dos anys, el Departament d'Agricultura s'encarrega de coordinar l'atenció en els encallaments d'animals marins protegits i amenaçats com cetacis o tortugues a les platges del litoral català. Ho fan amb la col·laboració dels Agents Rurals, els diversos Parcs Naturals i altres institucions del territori. Anteriorment, aquesta tasca s'havia subcontractat a una empresa externa, però l'any 2012, la Generalitat va decidir que era necessari que l'administració pública fos qui gestionés tots aquests aspectes, oferint més garanties i liderant la coordinació entre tots els elements, equips, cossos, entitats i institucions que treballen en aquest sector aprofitant la Xarxa de Rescat de Fauna Marina que treballa per a la protecció i conservació de la fauna marina amenaçada de Catalunya.

L'anàlisi de les xifres recollides durant aquets darrers anys han permès arribar a unes primeres conclusions sobre els moviments d'aquestes espècies. D'una banda, s'ha pogut comprovar que dins del mar de les costes catalanes hi ha una quantitat important de tortugues marines sobretot al litoral sud ja que aquests animals busquen aigües càlides. També han pogut detectar que existeixen poblacions de cetacis - sobretot dofins- que habiten en aquests indrets. En aquest cas, la majoria de mamífers marins tals com dofins mulars, rorquals comuns o 'caps d'olla' s'han trobat a l'Alt Empordà, concretament al Cap de Creus o a la badia de Roses.

Paral·lelament, el Departament d'Agricultura també s'encarrega d'actuar i oferir assistència quan aquests animals arriben morts o ferits a la costa. En funció de l'estat de conservació de les restes, el cos d'Agents Rurals s'encarrega de traslladar-les a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) on es porta a terme una necròpsia per analitzar les causes de la mort. Això només es fa si les restes es troben en bon estat. "D'aquesta manera podem incrementar els coneixements científics sobre aquests animals, la biologia dels cetacis i els alumnes poden aprendre més sobre aquesta fauna que abans era impensable", explica Gutiérrez. Gràcies a tots aquests estudis, s'han pogut detectar algunes de les principals causes de mortalitat entre els animals marins amenaçats.

48 cetacis i tortugues babaues localitzades durant el 2013

Durant aquest passat 2013, 24 tortugues babaues (5 d'elles vives) i 24 cetacis protegits (dos d'ells també vius) com dofins mulars, catxalots o rorquals comuns van arribar o es van quedar encallats a les costes catalanes, una tercera part dels encallaments que es van localitzar el 2012. "Estem fent estudis i esperem tenir un volum de dades suficient en els propers anys per extreure conclusions però ja podem dir que hi ha algunes causes clares que provoquen la mort a aquests animals; d'una banda la interacció humana i, d'altra banda, les infeccions o virus", comenta el tècnic del Departament. En el cas dels cetacis, la majoria de restes localitzades tenien talls provocats per hèlixs de vaixells, havien xocat contra embarcacions, estaven malalts a causa d'un paràsit que afecta el seu sentit de l'orientació o s'havien ofegat enredats en les xarxes de pesca dels vaixells. Un exemple d'això és el dofí que els Agents Rurals van localitzar en la xarxa d'una embarcació que es va enfonsar a les Illes Formigues ara fa pocs mesos.

"En el cas dels cetacis les xifres habituals d'encallaments són uns 25 animals per any i en el cas de les tortugues babaues es mou entre els 18 i els 25 exemplars", comenta Gutiérrez. Aquest 2013 les xifres han millorat notablement després dels mals resultats que es va obtenir durant el 2012. I és que durant el mes de maig del 2012, 35 tortugues es van encallar a les costes de l'Ebre. "Els inspectors de Pesca Marítima i els Agents Rurals van investigar els fets i van comprovar que podria estar relacionat amb unes xarxes de pesca artesanal que utilitzaven uns vaixells de la zona. Es va parlar amb els pescadors i aquest 2013 no s'ha tornat a produir", assegura el tècnic.

Una situació tràgica similar es va registrar durant el mes de març a les costes gironines. "Van arribar en un sol mes 21 dofins morts a les costes empordaneses, molt per sobre de les xifres que havíem registrat anteriorment", recorda Gutiérrez. Després de parlar amb la Guàrdia Civil i Salvament Marítim, el Departament va aconseguir relacionar aquest fet amb la presència d'una flota furtiva de pescadors xinesos d'alta mar, que es movia per la zona del Golf de Lleó, que buscava tonyines i utilitzaven unes xarxes il·legals en les quals els dofins es quedaven enganxats. Els pescadors llançaven els cossos dels animals al mar i, al cap d'unes setmanes, els corrents marítims els transportaven fins a la costa de l'Alt Empordà.

"Estem contents que en alguns casos l'actuació, el seguiment i el fet d'estar-hi a sobre, fent pedagogia ha permès que aquestes situacions puntuals es controlin més i no s'hagin tornat a repetir aquest 2013", comenta el tècnic de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d'Agricultura. Pel que fa als cetacis, la majoria d'animals vius que arriben a les costes catalanes tenen mal pronòstic perquè, a diferència d'altres països, els animals que s'apropen tant a la civilització és perquè estan malalts. "Tot i això, si a Catalunya no es poden salvar, el seu estudi ens ajuda a salvar-los a nivell global", subratlla el biòleg.

Una quarta part de les tortugues encallades estan vives i sobreviuen

En el cas de les tortugues, es tracta d'una situació completament diferent. "Antigament trobàvem animals ferits a causa d'hams de palangre però ara és diferent, arriben a la platja amb signes d'hipotèrmia perquè s'han aventurat a sortir massa aviat de la hivernació", comenta el tècnic mediambiental. Una situació similar va produir-se ara fa pocs dies a l'Hospitalet de l'Infant quan un ciutadà va veure com una tortuga arribava surant a la platja. "Estava mig estabornida a causa del fred, la van agafar, la van portar a terra i, després de fer unes cures, se la va alliberar de nou", explica.

De fet, una quarta part de les tortugues que s'encallen a les platges catalanes estan vives, es poden recuperar, sobreviuen i són retornades al seu medi natural.

De fet, una quarta part de les tortugues vives que s'encallen a les platges catalanes sobreviuen i poden retornar al seu medi natural. En aquest sentit, des del Departament d'Agricultura ressalten que estan treballant amb entitats del territori, ciutadans, empreses relacionades amb el món marítim i institucions per detectar i establir les poblacions estimades i les zones per on es mouen tots aquests animals en perill d'extinció. "Sabem que hi ha un nombre d'animals que es mouen pel mar seguint els cursos d'emigració però també tenim constància que hi ha dofins mulars o caps d'olla gris que habiten al litoral i creiem essencial localitzar-los per poder protegir més totes aquestes espècies", assegura Gutiérrez. En aquest sentit, el Departament d'Agricultura està en contacte amb la Fundació Balears per tirar endavant un projecte que permeti establir la densitat i les espècies d'animals que es troben entre les Illes Balears i Catalunya.

D'altra banda, des del Departament admeten que estan "sorpresos" davant la gran quantitat de tortugues marines que habiten les costes catalanes. "Tenim constància que anys endarrere havien criat en zones del delta de la Tordera i el Maresme, és un fet rellevant i després de parlar amb investigadors i experts sembla que les postes i nius d'aquests animals podrien ser més regulars del que semblava tot i que les platges catalanes no són òptimes per aquesta espècie que busca llocs més càlids", subratlla. "Creiem que les tortugues crien a Catalunya amb més regularitat del que es pensava, la dificultat és trobar els nius", assenyala.

Una de les preocupacions: regular el funcionament dels vaixells d'esbarjo

Seguint amb la línia de protegir el medi ambient, des d'aquest departament de la Generalitat s'han marcat quatre línies de treball claus de cara als pròxims anys. D'una banda, continuar amb l'atenció als animals que s'encallen, integrar les observacions de particulars, empreses o administracions en els mapes poblacionals que estan creant els tècnics, potenciar la investigació tant d'entitats com d'universitats i institucions en aquest àmbit i promocionar l'educació ambiental i la protecció dels animals marins, sobretot les espècies més amenaçades.

En aquest sentit, Gutiérrez assenyala que des de l'administració tenen clar que també cal crear una regulació de funcionament dels vaixells d'esbarjo dins dels parcs naturals d'àmbit marí com el de les Illes Medes o el Cap de Creus. "Cal fer molta pedagogia, sabem que hi ha animals que pateixen ferides i talls a causa d'aquestes embarcacions, és preocupant els danys que pot causar la interacció dels humans amb el medi natural i cal tirar endavant polítiques més adequades que protegeixin aquestes espècies, com és el cas dels dofins mulars", destaca.

És a causa d'aquesta problemàtica i amb la voluntat de preservar el medi ambient que, actualment, s'estan tramitant dos noves àrees protegides al litoral marítim de les comarques gironines arran de l'ampliació de les zones naturals protegides de la Red Natura 2000 que marca la Unió Europea.

D'una banda, el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient té previst crear una gran LIC (Llocs d'Importància Comunitària) als canons submarins del Cap de Creus i Laceze-Duthiers, a França. D'aquesta manera s'ampliaria la zona protegida del Parc Natural del Cap de Creus fins a la frontera francesa. Un espai que es tocaria amb una segona figura de protecció, la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Mar de l'Empordà, que aniria des de Portbou fins a Palamós. Una espai que englobaria la badia de Roses, la perifèria de les Illes Medes, el Parc Natural del Montgrí, el Baix Ter, els Aiguamolls de l'Empordà i el Cap de Creus i Begur. Tota una zona amb una alta concentració de peixos de petites dimensions, la primera font d'alimentació de les aus marines que habiten aquests espais com el corb marí emplomallat.

"Això donaria més garanties ambientals per aturar els possibles projectes d'extracció de carburs o 'fracking' que es plantejaven en tota aquesta zona", subratlla el biòleg. Pel que fa al Mar de l'Empordà, el tècnic ja ha avançat que la Generalitat ha presentat diverses al·legacions al projecte de tramitació que es va tancar el passat 15 de novembre per intentar ampliar encara més aquesta figura de protecció mediambiental, perquè tingués continuació en espais terrestres més interiors i reclamant que la gestió fos compartida entre l'Estat i la Generalitat.