L'últim cap de setmana d'abril, a la biblioteca de Lloret de Mar es van cremar uns quants llibres. No hi va tenir lloc cap bretolada, no s'espantin. Ho va fer Pepe Carvalho, el personatge creat ja fa unes quantes dècades per Manolo Vázquez Montalbán, a qui aquesta vegada donava cos i veu el magnífic actor Joan Berlanga.
Ho va fer des de la ficció de l'espectacle teatral que amb el títol Carvalho contra Vazquez Montalban va trobar en les instal·lacions de l'avantguardista biblioteca municipal de Lloret un espai escènic ideal. Ideal en si mateix, però també i sobretot, pel suc que en va saber treure Txell Roda, la directora del muntatge.
Quan fa més d'una dècada, Vázquez Montallban va anunciar que liquidava Carvalho, molts dels seus seguidors ens vàrem resistir a creure'ns la veracitat de les seves afirmacions. Malauradament, però, la mort sobtada de l'escriptor al cap de poc temps, ens va deixar definitivament orfes del polièdric detectiu que havia creat. I sobretot, és clar, de les intrigues a través de les quals Montalbán ens regalava les seva mirada, les seves reflexions i les seves intuïcions sobre tants i tant diversos temes: socials, polítics, econòmics, gastronòmics, culturals, etc.
Espectadors neòfits i espectadors ja "introduïts" en el binomi Carvalho-Montalbán vam poder gaudir abastament de la remarcable dramatúrgia i posada en escena que Txell Roda ha fet d'un dels treballs pòstums de Vázquez Montalbán. Una posada en escena (als diferents llocs on es representa es busca la col·laboració d'entitats locals) a la qual un bon grapat d'actors, artistes i aficionats de diferents col·lectius lloretencs, recreant els personatges de l'entorn de Carvalho i d'alguna de les seves novel·les (Biscuter, Bromuro, Charo, etc) van aportar energia i frescor. Vull pensar que, la simbòlica i teatral cremada de llibres a la biblioteca de Lloret, aportarà -paradoxalment- alguns nous lectors a l'obra de Vázquez Montalbán. Qui sap si de retruc, a altres llibres. A tants i tants llibres que aquests darrers dies, sí, han configurat nombroses llistes i "rànquings" de vendes. Què ens dirien, però, de poder disposar-ne els "rànquings" de lectures?
