Què farà d'aquí a deu o dotze anys el jove de Blanes Oriol Frigola Manzano? On serà? Haurà perseverat i aprofundit en l'estudi de la Física? Haurà assolit un nivell d'excel·lència en la matèria? Haurà hagut d'emigrar, fitxat per alguna universitat o alguna empresa angloamericana, per poder desenvolupar el seu talent? Formarà part d'algun projecte o equip d'investigadors autòctons?
Aquestes i moltes altres, són incògnites que només el temps acabarà desvetllant. Indubtablement, el creixement, les experiències, les relacions modularan d'una manera o una altra les coses. Però, a quants i quants joves adolescents no els agradaria poder visualitzar un futur amb el reguitzell de possibilitats (almenys laborals o professionals) que es podrien presentar al jove estudiant blanenc?
Fa pocs dies l'Oriol va ?gua?nyar la medalla d'or a la fase estatal de les Olimpíades de Física a la Corunya. Això li permetrà competir a l'Olimpíada Internacional que enguany tindrà lloc a Asunción (Paraguai). Passi el que passi allà, les experiències que ha viscut i viurà, m'imagino, no les oblidarà mai.
Ara a l'Oriol no li toca capficar-se massa pel seu futur. Ara li toca gaudir del moment i compartir-lo amb la seva família i els seus professors. Són altres qui, de la mateixa manera que es fa el seguiment de possibles futurs cracks en alguna disciplina esportiva, haurien de seguir estimulant-lo i tutelant-lo en l'encara llarg procés formatiu que té per endavant: professors, polítics, empresaris, economistes... en definitiva tots aquells que aquests darrers anys en plena crisi econòmica no han parat de llençar missatges sobre la importància d'invertir en I+D. Tots aquells que afirmen que només els països que apostin per la investigació, la innovació, el disseny i la creativitat se n'acabaran sortint.
Cal que surtin molts Oriols. Però cal, també, que trobin el lloc, els mitjans i el suport necessaris per desenvolupar el seu talent.
