Un quart de vuit del matí, endormiscat i acompanyat pel balanceig del metro, m'assec i faig una breu becaina, al cap d'una estona, obro els ulls i em pregunto m'he teletrasnportat? En un vidre del vagó una campanya publicitària sobre Lloret i en positiu. Em desperto al moment. Una de les campanyes pretèrites que recordo de Lloret era aquella, i va ser sonada, que coincidint amb l'època Lloret prestigi, o sigui "luju i poderiu" acompanyat pel projecte de la Marina de Lloret, es van fer uns díptics on recordaven que el municipi tenia i encara els deu tenir més de deu quilòmetres de barres de bar. Un autèntic paradís per a la fauna nocturna d'aquells anys.

En aquesta ocasió la campanya està basada en crítiques de persones que han anat a Lloret i han piulat a les xarxes alguns aspectes negatius. La jugada és bona, se'ls convida a descobrir l'altre Lloret.

El cert és que ho faig sovint, això de descobrir l'altre Lloret amb companys de premsa, visitem, el Carmen's, la Carpa la terrassa del Sant Trop, Cala Banys i tants d'altres de la nit de Lloret que s'han de conèixer.

La campanya està bé, un pèl endulcorada potser, però l'important, i ja ho deia en Martin Luther King, si no pots volar, corre, si no, camina, i si no, arrosegat, però no deixis de moure't. Això és el que cal fer en un municipi on fa anys que intenten treure's l'etiqueta de turisme deÉ

El pitjor de tot és que la realitat és dura, les discoteques i sales de festes i bars i pubs no han marxat encara del centre de la vila i només cal que una nit d'estiu el déu Bacó instigui els seus deixables per llençar a l'oblit una campanya de bona fe.